L'ADN de la memòria: les anàlisis científiques busquen donar una resposta definitiva a les famílies de les víctimes olesanes de la Guerra Civil
Els treballs de seqüenciació genètica permetran posar nom a les víctimes del Cementiri Vell, una reparació històrica que coincideix amb l'ofensiva d'Educació per intentar frenar l'avanç de la dreta entre els més joves
Sepultats sota la terra del Cementiri Vell d'Abrera des de l'hivern de 1939, quinze cossos de víctimes de la Guerra Civil acaricien finalment la possibilitat de recuperar la seva identitat. La Generalitat, immersa en la fase de seqüenciació genètica després de les recents exhumacions, diposita en mans dels laboratoris la resolució d'un enigma històric que persegueix desenes de famílies.
«Comptem amb un nombre important de famílies que han aportat el seu ADN», detalla Xavier Menéndez. El director general de Memòria Democràtica, plenament conscient del desgast emocional dels descendents, preveu obtenir resultats concloents en els pròxims mesos.
L'objectiu de l'Executiu autonòmic és nítid. Es pretén retornar les despulles mortals a les seves llars perquè els allegats decideixin on han de reposar i, d'aquesta manera, puguin tancar un dol asfixiant i intergeneracional.
L'escut a les aules davant la desafecció juvenil
Estimulada per l'augment dels discursos que qualifica de "extrema dreta" a Europa, l'administració prepara una intervenció directa en el sistema educatiu. Lourdes Borrell, diputada delegada de la Diputació de Barcelona, va anunciar aquest divendres un imminent acord amb el Departament d'Educació per blindar la transmissió històrica als instituts.
«La memòria no és un gest del passat, és una responsabilitat del present», va advertir Borrell durant l'acte institucional celebrat a Olesa de Montserrat. La dirigent busca proporcionar eines sòlides als docents per fomentar l'esperit crític entre els adolescents i frenar la intolerància.
Alertat pel calat de l'antipolítica entre els més joves, Menéndez va instar les institucions a fer onejar el Mai més —el històric lema dels supervivents de Mauthausen— com a crit de resistència democràtica.
Setze llambordes per combatre l'amnèsia
Aquest esforç institucional per documentar el passat es va cristal·litzar a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay d'Olesa, on el municipi va retre homenatge als seus setze veïns deportats als camps d'extermini nazis. El tribut, que va arrencar amb la melodia del Cant dels ocells", va girar al voltant de les Stolpersteine", els petits blocs de formigó coronats amb llautó que obliguen el vianant a aturar-se.
«Per als seus botxins eren només un número, però avui, com a poble, els retornem el seu nom i la seva història», va proclamar Marc Serradó. L'alcalde, ferm defensor de netejar el nomenclàtor local de vestigis dictatorials, va rebutjar frontalment la banalització del feixisme.
Durant la jornada també es va presentar el novè volum dels "Quaderns d'Olesa". Aquesta investigació biogràfica aporta context i dota de rostre als republicans locals que van patir les atrocitats del Tercer Reich.
El minuciós treball a peu de fossa
Paral·lelament a l'homenatge, el teixit associatiu comarcal es va reunir al municipi veí per celebrar el Ple anual de la Xarxa Democràtica del Baix Llobregat. En aquest fòrum, Xavier Rota, regidor olesà de Memòria Històrica, va disseccionar les complexes tasques arqueològiques duites a terme al cementiri d'Abrera.
La intervenció de Rota va pormenoritzar els afusellaments perpetrats entre el 19 i el 21 de febrer de 1939, enaltint la persistència inquebrantable dels familiars en la recerca de la veritat.
«Nosaltres vam conèixer l'home com potser abans no ho havia fet cap altra generació», va citar l'alcalde Serradó, rememorant les paraules del psiquiatre i supervivent de l'Holocaust Viktor Frankl per tancar l'acte.
