Joan Martínez entona el 'mea culpa': entre el 50% i el 70% dels veïns ignoren l'existència de l'Oficina Local d'Habitatge

Vuit de cada deu llogaters a Olesa de Montserrat ho són per pura incapacitat econòmica d'accedir a la compra. Aquesta dada demolidora, lluny de ser cap secret, s'ha vist acompanyada d'una admissió inusual per part de l'executiu local en plena crisi de l'habitatge. Joan Martínez, regidor d'Habitatge, enfrontat a les conclusions del procés participatiu del futur Pla Local d'Habitatge (PLH), ha hagut de reconèixer el desconcert ciutadà: entre el 50% i el 70% dels olesans no saben ni que existeix l'Oficina Local d'Habitatge (OLH) o els serveis que presta per frenar els desnonaments.

L'escletxa entre l'administració i la realitat immobiliària

Tal i com ha pogut analitzar aquest mitjà de les dades presentades per l'Ajuntament, l'enquesta ciutadana, allotjada a la plataforma Participa 311 amb la intervenció de 173 persones, revela el deteriorament profund de l'accés a un sostre. Un 83% dels enquestats que viuen de lloguer admeten que la seva situació és l'única via possible davant la manca de recursos previs per afrontar l'entrada d'una hipoteca bancària. S'ha constatat també que gairebé el 73% dels participants afirmen estar ofegats pagant una hipoteca en l'actualitat.

En aquest context d'asfíxia econòmica, la desconnexió informativa de l'administració ha forçat el mateix equip de govern a entonar el mea culpa. Martínez, al capdavant d'una regidoria incapaç fins ara de fer arribar massivament els seus recursos a qui ho necessita, va descriure aquesta ignorància social com un "gomet vermell" que la institució s'ha de posar al cap. El responsable d'Habitatge es va veure abocat a assumir la necessitat urgent de llançar campanyes de difusió contundents per intentar revertir aquest aïllament institucional.

Un salvavides que fia el seu èxit a l'emergència

L'estratègia municipal, dissenyada per frenar l'exclusió residencial, pretén aglutinar les demandes d'una ciutadania al límit de la seva capacitat. De la vintena de propostes arrencades durant les sessions amb grups polítics, professionals i agents socials, on figuren la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o el sindicat de llogateres, el consistori n'acabarà integrant un 77% en el redactat final del PLH 2026-2031. Aquest consens tècnic, segons l'equip de govern, demostra la coincidència absoluta a l'hora de diagnosticar les mancances cròniques de la vila.

Les tres grans ferides que dessagnen el mercat local, exposades en el mateix procés participatiu, són la paràlisi en la construcció d'habitatge protegit de lloguer, la manca d'obra nova per a venda i l'opacitat de l'immoble buit que s'ha de mobilitzar amb urgència. Per intentar pal·liar aquest laberint residencial, l'Ajuntament promet articular la seva maquinària a tres bandes, mobilitzant simultàniament els departaments d'Urbanisme, Benestar Social i Habitatge. Entre les maniobres estratègiques que s'albiren en l'horitzó per incrementar un parc públic sota mínims, destaquen la pressió directa a la Generalitat per arrabassar la disposició dels pisos buits de la Sareb, així com el foment d'aliances per a l'habitatge cooperatiu i l'allotjament dotacional. L'aprovació inicial del document, prevista per a la sessió plenària d'aquest mes d'abril, posarà a prova la capacitat real del govern per materialitzar aquestes intencions.