Indignació a l'Ajuntament: una veïna planta cara a Serradó i Parent per les seves rialles durant els precs dels veïns d'Olesa

«M'agradaria que aquest comentari que s'han fet me'l fessin a mi també per jo també poder riure». Amb aquesta rotunditat, una veïna va tallar en sec els murmuris de l'equip de govern

Jordi Parent, Marc Serradó i una veïna

Acorralats per l'exposició contundent dels afectats, els màxims dirigents de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat van topar amb la crua realitat de la fiscalització pública. La darrera sessió plenària, lluny de consolidar l'estratègia de l'equip de govern, es va transformar en un autèntic escrutini a la gestió local.

«M'agradaria que aquest comentari que s'han fet me'l fessin a mi també per jo també poder riure». Amb aquesta rotunditat, l'Esther, una de les veïnes intervinents, va tallar en sec els murmuris a la taula presidencial.

La ciutadana acabava de qüestionar l'increment de l'impost de recollida de residus i la negativa a explorar una societat mercantil de capital públic. Va ser just en aquell instant d'interpel·lació directa quan l'actitud de l'alcalde, Marc Serradó, i del regidor Jordi Parent, va encendre definitivament els ànims de la sala.

Veïna fent els seus precs
Veïna fent els seus precs

Sense donar treva, la mateixa veïna va obrir un segon front en la seva bateria de retrets: la impunitat als carrers. Va assenyalar directament el dèficit d'efectius de la policia local i la permissivitat dels agents davant les infraccions diàries d'alguns conductors i vianants. Lluny d'entrar al cos a cos sobre la seva actitud a l'estrada, Parent va intentar sufocar aquest segon incendi negant una inactivitat policial deliberada davant l'incivisme. El regidor va sol·licitar a la ciutadana que, en lloc de parlar de manera genèrica, li faciliti dies i hores exactes de les infraccions per parlar amb el cap de policia, tot i admetre que les baixes d'efectius impedeixen fer la feina com voldrien.

El calvari de l'accessibilitat i la inactivitat policial

Visiblement incòmodes davant l'allau de retrets, els responsables municipals van haver d'encaixar deficiències que impacten directament en els més vulnerables. La senyora Codina, amb un 68% de discapacitat, va relatar la seva odissea diària per trobar aparcament.

«Passa un urbano, i darrere meu hi havia un camió aparcat en el lloc dels discapacitats», va clamar la veïna, assenyalant directament la inacció dels agents davant les infraccions evidents.

Jordi Parent, ex-alcalde d'Olesa i actual regidor de l'Ajuntament, va perdre la compostura quan la mateixa veïna li va etzibar que ell no venia de "gent pobra" i podia pagar-se un metge particular. La sortida cap endavant de l'ex-alcalde va ser exigir que s'estalviés aquesta tipologia de comentaris, una defensa que l'alcalde Marc Serradó va secundar amb acusada tensió.

Veïna dirigint-se a l'equip de govern
Veïna dirigint-se a l'equip de govern

Això no obstant, l'eco del via crucis veïnal va persistir. Marina va focalitzar el seu torn en el deficient estat de les obres a la plaça de l'estació i l'abandonament dels carrers, amb contenidors cremats que fa anys que no es reposen. «Són els ulls de qui ens governa», va advertir, exigint un manteniment de la via pública allunyat de les macroobres.

La sanitat pública i els serveis socials a la trinxera

Deslligada de la fontaneria estrictament municipal, la crisi de l'atenció primària va actuar com a palanca per a noves escomeses. El representant ciutadà Obiols va carregar amb duresa contra el menyspreu de la consellera de Salut, Olga Pané, per cancel·lar de forma opaca la seva visita a Olesa.

L'atac va qüestionar obertament la incapacitat de la vella guàrdia i dels actuals governants per vertebrar una acció de pressió efectiva. D'altra banda, els serveis assistencials també van rebre un dur correctiu per part dels presents.

«Si tu creus que els serveis socials van bé i donen un val a una persona que té ingressos de 75 euros al mes, si aquesta persona pot viure, que m'ho expliquin», va sentenciar altra veïna, desmuntant el discurs oficialista sostingut pel regidor de benestar social, Joan Martínez.

Tot i els intents de Serradó d'aplacar el xoc institucional responsabilitzant la Generalitat i exigint un front comú pel CUAP del Baix Llobregat Nord, el divorci amb els assistents ja era una realitat palpable. La cúpula municipal, obligada a batallar contra l'escepticisme generalitzat, afronta una legislatura on les promeses als despatxos col·lideixen amb l'esgotament del carrer.

Antonio Retamero

Periodista especializado en política, actualidad, sucesos y sociedad. Se encarga de la cobertura informativa diaria, la redacción de noticias y el seguimiento de temas de interés público.

ARTICLES RELACIONATS