L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha començat els treballs per actualitzar el Protocol local d’actuació per a l’abordatge integral de les violències masclistes, vigent des de l’any 2017. La iniciativa respon a la necessitat d’alinear el circuit municipal amb les modificacions legislatives recents, i és que, tot i que el text anterior “marca unes línies molt clares i està funcionant perfecte”, segons relata l’administració local, aquest ha quedat “obsolet” davant l’entrada en vigor de noves normatives estatals i autonòmiques.
L’objectiu principal d’aquesta revisió és garantir que l’administració actuï amb la màxima diligència. En paraules d’Emma Duran, regidora de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, quan es produeix una situació de presumpta violència, els ens públics han de ser exemplars: “Si no, passes a ser un còmplice”.
El repte de la violència institucional
El nou redactat incorporarà els preceptes de la Llei 5/2008, modificada recentment, i la Llei Orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual. Aquesta darrera, coneguda pel focus en el “només sí és sí”, situa el consentiment al centre per determinar l’existència d’agressió.
Tanmateix, un dels punts en què la regidora ha fet més èmfasi és en la “violència institucional”. Segons Duran, l’Ajuntament no es pot “permetre el luxe” de generar aquesta mena de violència, motiu pel qual el nou protocol busca blindar l’atenció a la víctima per evitar la revictimització. “Nosaltres hem de ser el clar exemple, no només de no exercir-la, sinó de garantir que cap institució cometi aquest tipus de violència”, ha sentenciat la regidora.
Ampliació de tipologies i treball en xarxa
Fins al moment, l’imaginari col·lectiu solia limitar la violència masclista a l’agressió física o a l’àmbit de la parella. El nou document, però, recollirà explícitament altres formes ja tipificades per la llei, com la violència econòmica, la digital, l’obstètrica, els matrimonis forçats o el tràfic d’éssers humans. Al parer de Duran, “com més visibilitat se li doni a aquest tipus de violències, més es podran reconèixer i, sobretot, denunciar o aturar”.
Per fer front a aquesta situació, el consistori, segons les declaracios de Duran, sembla reforçar el treball en xarxa, atès que “hi ha molts agents que participen” en l’atenció. El circuit actual, format pel SIAD, Serveis Socials, la Policia Local, Mossos d’Esquadra i el CAP, entre d’altres, sumarà nous actors. S’hi preveu la incorporació de l’equip Barnahus —especialitzat en violència sexual infantil— i el Departament de Migracions, amb la intenció d’aplicar una mirada interseccional.
Diagnosi i calendari previst
El procés de redacció no és unidireccional. L’Ajuntament ha activat una enquesta a la plataforma ‘Participa 311’ per tal de recollir la percepció veïnal. Segons explica Duran, “la ciutadania és el centre de la nostra feina” i el retorn que se n’obtingui servirà per “alimentar” la diagnosi i detectar on cal fer més incidència.
Paral·lelament, s’està duent a terme formació interna per a la plantilla municipal. El projecte, que compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona i el suport de la cooperativa Doble Via, té previst finalitzar el proper mes d’octubre amb la presentació del nou protocol i diversos materials informatius.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
