L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha notificat l’inici del procés de reubicació de la zona d’esbarjo per a gossos del barri de la Central. Segons la informació facilitada per l’administració local, les intervencions sobre el terreny començaran el proper 21 de gener. Aquesta operació implica el tancament temporal de l’espai actual fins que finalitzin els treballs d’adequació del nou emplaçament.
El calendari previst fixa la durada de les obres en tres setmanes. Durant aquest interval, el servei no estarà disponible per a la població. La nova instal·lació s’ubicarà en uns terrenys adjacents a les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una localització que els tècnics municipals han validat com a alternativa a l’emplaçament vigent. El consistori ha comunicat que informarà oportunament quan el nou recinte estigui operatiu.
Motivacions del trasllat i resposta a les instàncies veïnals
L’origen d’aquesta modificació urbanística es troba en les peticions formulades pels residents del carrer Jaume de Vivers. Els habitants d’aquesta àrea havien traslladat al consistori diverses queixes vinculades a la proximitat de la zona d’esbarjo amb els seus domicilis.
Les reclamacions feien referència principalment a episodis de males olors i sorolls que es registraven, en determinades ocasions, fora de l’horari d’obertura establert. El canvi d’ubicació té com a objectiu reduir aquest impacte en la convivència, allunyant l’activitat dels habitatges i traslladant-la a la franja propera a la infraestructura ferroviària.
Escepticisme sobre la gestió dels recursos i la vigilància
La notícia ha derivat en una diversitat d’opinions entre la població d’Olesa. Un segment de la ciutadania qüestiona si moure l’equipament és la solució més eficient i apunta cap a la necessitat d’incrementar la fiscalització. Alguns veïns suggereixen que la problemàtica real no és la ubicació, sinó l’aplicació estricta de les ordenances municipals.
Un ciutadà planteja la següent reflexió: “Per què no es multa al que no recull les caques per tot el poble, no només al pipican? Les molèsties dels sorolls per què no s’analitzen abans?”. Aquesta visió crítica posa el focus en la despesa pública, argumentant que “posar més policia surt més barat que anar modificant coses”. En la mateixa línia, altres veus qualifiquen l’actuació de “nyap” i consideren que aquest tipus d’obres transmeten la sensació que “sobra el diner”.
Inquietuds mediambientals i l’ús de l’espai alliberat
De manera paral·lela al trasllat, s’ha obert un debat sobre el destí del terreny que quedarà buit. Tot i que algunes persones valoren positivament la possibilitat de guanyar places d’estacionament, afirmant que “hi haurà més lloc per aparcar” i que això “no molestarà a veïns”, altres residents mostren preocupació per les conseqüències d’aquesta alternativa.
El principal temor expressat per alguns habitants de la zona és la pols i la neteja. Un veí exposa la seva situació: “Espero que l’espai del pipican d’ara no s’utilitzi per aparcar, perquè quan no plou s’aixeca moltíssima pols i els que vivim aquí estem molt farts ja de les polveres que entren a casa”.
Així mateix, altres ciutadans rebaten l’argument que l’aparcament millori l’entorn, assenyalant l’incivisme d’alguns conductors. “Cada vegada està més ple d’escombraries que els conductors deixen al costat del cotxe aparcat”, indica un testimoni, suggerint que el canvi d’ús del sòl podria no solucionar els problemes de salubritat.
El debat sobre el civisme i la responsabilitat individual
Finalment, gran part de les reaccions incideixen en la conducta dels propietaris de gossos i de la població en general. Existeix la percepció entre diversos veïns que la infraestructura és necessària, però insuficient sense un comportament cívic adequat. “El que ha de fer la gent és portar els gossos allà i no deixar el camí ple d’excrements per tot arreu de la zona, però sembla bona idea la reubicació”, apunta un ciutadà.
Aquestes opinions indiquen que les molèsties, com les miccions (“els pipis també molesten”) o els residus, són sovint conseqüència d’una falta d’educació que transcendeix la ubicació de l’equipament. En aquest sentit, s’assenyala que la brutícia no és exclusiva dels amos de mascotes, amb referències a una “manca d’educació” més àmplia i a la presència de “gent de a peu” i conductors que no respecten la neteja de la via pública, independentment de la dotació de papereres.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
