El 'modus operandi' de l'Ajuntament d'Olesa: una fórmula matemàtica per "pontejar" la llei i adjudicar milions d'euros a Somic

El degoteig de milions d'euros cap a Construcciones Somic amaga una enginyeria administrativa molt més complexa que el simple fraccionament de factures. Com ja vam recollir a Teleolesa en destapar l'adjudicació de la Biblioteca municipal, la relació entre el consistori i la mercantil voreja contínuament els límits de la normativa. Ara, els documents interns revelen l'ús sistemàtic d'un truc als despatxos que asseguren que l'empresa s'emporti les licitacions més sucoses.

"Quan es va adjudicar el contracte de la biblioteca", adverteix el regidor d'Olesa Oberta, Samuel Rodríguez, "Somic va presentar una baixa temerària que es va resoldre amb un expedient justificatiu més que dubtós". Aquesta rebaixa extrema del preu va ser acceptada per l'administració sense objeccions sòlides, aplanant el camí per al monopoli de la constructora.

Per entendre millor tot això, cal submergir-se en els plecs tècnics de les contractacions municipals.

El parany de la "proporcional inversa"

El secret d'aquestes adjudicacions es troba en l'aritmètica. L'Ajuntament aplica recurrentment una fórmula matemàtica anomenada "proporcional inversa". Dit així sembla que es tracta d'un tràmit burocràtic inofensiu, però podria no ser-ho. Aquest sistema de puntuació sobreestima dràsticament les ofertes econòmiques més barates. En la pràctica, assegura matemàticament que l'empresa que baixa els preus s'emporti el contracte, ignorant qualsevol altre factor de pes.

Aquesta drecera permet a la institució esquivar l'esperit de la regulació actual. La llei de l'any 2017 no parteix únicament de l'obtenció de l'oferta més barata, sinó que atén la necessitat d'obtenir la millor relació qualitat-preu d'acord amb criteris econòmics i qualitatius. "La utilitzen bastant", detalla Rodríguez sobre la fórmula, "i està desaconsellada per la Generalitat precisament perquè eludeix la disposició que obliga a contenir una pluralitat de conceptes a l'hora d'adjudicar", continua exposant.

Un mètode rebutjat pels tribunals

Sorgeix llavors la pregunta inevitable: avala la justícia aquest procediment per repartir els diners públics? El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) ja va sentenciar que l'ús d'aquest tipus de fórmules resulta inadmisible. L'organisme va dictaminar que fixar límits de rebaixes extremes a través d'aquests càlculs redueix fins a la insignificança la rellevància real del criteri preu, xocant frontalment amb els principis generals de la contractació.

Amb tot això al cap, el grup municipal Olesa Oberta en Comú Podem-Confluència ja va intentar aturar aquesta dinàmica. La formació va impulsar un text per implantar una contractació estratègica amb més visió de servei a la ciutadania i un impacte directe en termes de sostenibilitat i redistribució.

El document proposava incorporar a les licitacions una fórmula lineal amb factor de modulació per assegurar-ne la proporcionalitat de les ofertes. A més, el text exigia que la puntuació econòmica mai superés el 60% del total per no minimitzar la inclusió de clàusules socials. "En el seu dia vaig fer una moció, tot i que finalment no va arribar al Ple", prossegueix el regidor.

La formació no descarta tornar a presentar la proposta per forçar una fiscalització real. Mentrestant, la maquinària de licitacions de l'Ajuntament continua operant sota la mateixa inèrcia aritmètica, consolidant un model de facturació on el preu a la baixa dicta sentència gairebé exclusiva sobre les obres públiques del municipi.