La urgència sanitària ha topat, una vegada més, amb el mur de granit de l’administració local. El que havia de ser un tràmit per exigir la construcció d’un segon Centre d’Atenció Primària (CAP) a Olesa de Montserrat, una infraestructura vital per descongestionar un sistema al límit, ha desembocat en un esperpent administratiu. Martí Obiols, portaveu de l’Associació per la Sanitat Pública i rostre visible de la indignació veïnal, s’ha vist abocat a retirar la moció en l’últim ple municipal, asfixiat per un reglament que amenaçava de sepultar la iniciativa durant tot un any si es cometia un error en la votació.
La batalla dels terminis i el “fantasma” informàtic
La sessió, lluny d’abordar les mancances de la sanitat olesana, es va convertir en un foc creuat sobre terminis i registres d’entrada. Marc Serradó, alcalde d’Olesa i guardià ferri de l’ortodòxia reglamentària, va impedir el debat del text actualitzat de l’entitat, al·legant que la documentació va entrar fora de termini. Serradó, qui semblava més preocupat per la forma que pel fons de la demanda ciutadana, va instar l’associació a debatre un text antic —el de desembre— , una maniobra que Obiols va qualificar d’absurda atès que buscaven un consens que aquell document ja no representava.
El relat de l’administració, però, va xocar amb la denúncia d’Obiols. El representant veïnal, visiblement molest, va relatar com els intents de registrar la moció dins de termini van fracassar perquè “no funcionava el sistema informàtic de l’Ajuntament”. Una errada tècnica que, lluny de generar empatia en l’equip de govern, va servir per justificar el bloqueig de la nova proposta. “Ens presenta una modificació el dia 12 sabent que estava fora de termini”, va recriminar Obiols, suggerint una doble vara de mesurar en la gestió dels temps per part de l’executiu local.
L’amenaça del ROM i la retirada estratègica
El debat va virar cap a l’estratègia política quan es va fer patent el risc legal que corria l’entitat. Fernando Vicente, portaveu socialista, i Jordi Martínez, regidor no adscrit, van alertar que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) és implacable: si una moció es vota i es tomba —o es retira malament—, no pot tornar-se a presentar fins passat un any.
Davant d’aquest escenari, i amb un alcalde Serradó que insistia a forçar una decisió immediata entre “deixar-la sobre la taula” o retirar-la definitivament, l’associació es va trobar entre l’espasa i la paret. Samuel Rodríguez, d’Olesa Oberta, va advertir que “deixar-la sobre la taula” era un parany procedimental que condemnaria la moció a tornar al ple sense modificacions, perpetuant el bucle.
La tensió va escalar quan Obiols, sentint-se acorralat per la maquinària institucional, va llançar un dard enverinat al Bloc Olesà, partit de govern, acusant-los de renunciar a pressionar la Conselleria de Sanitat sota l’excusa de la manca de competències. “Li podem donar al Bloc l’oportunitat que es mostri realment com un partit del que sempre parla”, va etzibar amb sorna.
Unanimitat en el fracàs
Finalment, l’Associació va optar per la retirada tàctica, no sense abans exigir una ronda de contactes amb tots els grups municipals “i no amb l’equip de govern”, una distinció que denota la fractura total amb l’executiu de Serradó. La regidora del PP, Jessica Fernández, va ser l’única a oferir-se explícitament a coordinar una reunió conjunta per desencallar la paràlisi.
El ple va tancar el punt amb una votació unànime per a la retirada. Un consens amarg que, tal com va reconèixer el mateix alcalde amb una frase lapidària, va ser un debat “més de formes que de fons”. Mentrestant, la construcció del segon CAP, segueix esperant en algun calaix, víctima d’un sistema on un error informàtic i la rigidesa del reglament pesen més que la salut pública.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
