Aquest algú és Samuel Rodríguez, portaveu d’Olesa Oberta En Comú Podem. En el ple del 24 de setembre, davant de tota la sala, va assegurar que tenia «unes proves» que, si es presentaven, podien «acabar amb tota aquesta història»: «Són tres signatures. Jo tinc tres signatures». Tot seguit va adreçar una pregunta a l’alcalde, Marc Serradó: «Em doneu permís perquè jo lliuri aquesta documentació a la defensa del regidor Jordi Martínez? Sí o no». Serradó li va recordar que, com a regidor, sap a què l’obliga la informació a què accedeix pel càrrec, i va respondre que no li podia «ni donar ni deixar de donar permís».

Setmanes després, en declaracions públiques a les quals ha tingut accés aquest mitjà, Rodríguez va apuntar directament contra el govern que va portar Martínez davant del jutge: «Està molt i molt lleig fer aquest tipus d’acusacions contra una persona, com van fer, per treure’s de sobre un problema polític». Ho diu algú que reconeix haver tingut topades amb Martínez quan aquest manava. «Encara que sigui un adversari polític, no li desitjo mal a ningú. Se li ha fet mal, i de manera gratuïta», sosté.

Un judici pagat amb diners públics

L’escena del ple condensa dos anys i mig d’un conflicte que va néixer com un expedient administratiu i ha acabat convertit en el cas que més ha enverinat aquest mandat a Olesa. L’Ajuntament es va personar com a acusació particular en la causa contra Martínez, de manera que cada pas judicial té un cost per a les arques municipals. És una xifra que el consistori no ha fet pública en cap de les comunicacions sobre el cas que ha consultat aquest mitjà.

El calendari tensa encara més la corda. El jutjat d’instrucció número 4 de Martorell va arxivar provisionalment la causa el maig de 2025 perquè no hi veia cap indici de prevaricació. El govern va recórrer davant l’Audiència Provincial de Barcelona el 2 de juny d’aquell any. Aquest mitjà no ha pogut verificar si l’Audiència ja s’hi ha pronunciat, ni si la investigació interna que el govern va anunciar aquell mateix mes, encarregada a un instructor extern, ha arribat a cap conclusió. Falten set mesos per a les eleccions municipals. I Martínez no és un regidor qualsevol: va ser el cap de llista del Bloc-CUP el 2023, la candidatura amb què avui governa l’alcalde que s’hi enfronta als tribunals.

«S’hauran de preguntar qui té el problema»

L’oferta de Martínez no va sorgir del no-res. Segons va explicar al ple, en la sessió de juliol havia presentat una instància amb documentació i havia demanat a dos regidors del govern, Ivan Carreira i Xavier Rota, que la llegissin. Tots dos s’hi van negar, sempre segons el seu relat. «Uns documents que es triguen a llegir un minut com a molt», va lamentar el regidor no adscrit, que va recordar que havia compartit molts anys de feina amb tots dos.

Martínez ho va connectar amb la presumpció d’innocència que el govern diu respectar: no entén com es pot defensar aquest principi si no s’accepta ni tan sols mirar documents que hi tenen a veure. Va recordar que Carreira i Rota fa dos anys i mig que li demanen la dimissió, i aquí va arribar el gir. Estava disposat a donar-los exactament el que reclamen, tot i que, va remarcar, la justícia, de moment, diu que és innocent.

El preu era la documentació dels dos decrets que, segons l’Ajuntament, van causar una pèrdua de més de 20.000 euros. «Si aquests dos decrets el secretari els va signar abans de la caducitat de què parlen la querella i el recurs, presento la renúncia immediatament», va dir. Ni tan sols calia ensenyar-li-la a ell: n’hi havia prou de mostrar-la a l’oposició. I si no la poden aportar, va advertir, «s’hauran de preguntar qui té el problema de veritat». Va confessar que li hauria agradat que el seu darrer ple fos diferent. Ningú del govern no va recollir el guant fins que va parlar Rodríguez.

Tres signatures en mans de l’oposició

El portaveu d’Olesa Oberta va obrir la seva intervenció amb una ironia adreçada a l’alcalde i al primer tinent d’alcalde, l’exalcalde Jordi Parent. Tots dos, va dir, s’han mostrat molt preocupats per la situació de Martínez i li desitgen de tot cor que sigui innocent. «Tinc una bona notícia», va anunciar, just abans d’esmentar les signatures.

Rodríguez explica que la informació la va obtenir per via institucional, en la seva condició de càrrec electe, i que lliurar-la permetria deixar de malbaratar diners en un judici que no porta enlloc. Del contingut, no en vol dir res: «Jo no dic què conté». De la reacció del govern, sí: «No sé de què tenen por. Això ho hauran d’explicar ells».

«Això no és un jutjat, és un ple»

La resposta de Serradó al ple va començar per Martínez. «No li podem compartir documentació», li va dir l’alcalde, emparant-se en un informe del secretari municipal. Segons va explicar, aquest informe pondera el dret a la informació i el dret de defensa. Serradó també va corregir el plantejament del regidor no adscrit: al jutjat no hi ha dos expedients, sinó molts més. A més, qualsevol regidor de l’oposició pot consultar l’expedient per les vies establertes, i alguns ja ho han fet.

Després va venir l’argument de fons. «Això no és un jutjat, això és un ple», va recordar l’alcalde, que va advertir que el govern no pot negociar políticament amb un tema judicial. «Nosaltres ni denunciem ni deixem de denunciar per interessos ni personals ni polítics. Ho fem per obligació», va assegurar. Serradó va acusar Martínez de fer servir l’acta pel seu propi interès en lloc de defensar els olesans, i el va emplaçar a portar les seves proves al jutjat, no al ple.

La normativa de règim local de Catalunya obliga els electes a respectar la confidencialitat de la informació que obtenen pel càrrec quan difondre-la pot perjudicar l’ens local o tercers. Rodríguez ho sap, i és aquí on situa la por. «Podria tirar pel camí del mig i presentar aquest document, però, veient el que són capaços de fer, segur que em posarien una querella. No arribaria enlloc, la guanyaria jo, però tindria aquest patiment», explica. Li han aconsellat que no s’hi fiqui, diu, pels càrrecs municipals i supramunicipals que ocupa. «Si em truquen un dia i em diuen “Samuel, pots presentar aquest document a la defensa de Jordi Martínez”, n’estaria molt agraït, perquè em trauria una preocupació de sobre», afegeix.

Les signatures que reclama Martínez

El número de Rodríguez té una ressonància que no passa desapercebuda. El desembre de 2025, en el seu article d’opinió al butlletí municipal El Nunci, Martínez va escriure que havia demanat la data en què el secretari municipal va signar tres decrets vinculats al cas. Segons la seva versió, les proves que ja ha presentat acreditarien que aquella signatura es va produir després de la data de caducitat que figura en la querella. En la seva interpretació, això situaria en un altre lloc la responsabilitat de la caducitat i demostraria la mala fe de la denúncia. L’alcalde, va escriure llavors, no li ha volgut lliurar aquesta prova ni l’ha presentada al jutjat.

No era la primera vegada que en parlava. El maig de 2025, el mateix dia que va llegir la interlocutòria al ple, Martínez va anunciar que havia fet arribar a l’alcalde un document «de molta importància». Segons ell, aquell document podria demostrar, més que la seva innocència, la culpabilitat de tercers en l’expedient.

Ni Martínez ni Rodríguez han dit públicament que les tres signatures de l’un i els tres decrets de l’altre siguin els mateixos papers, i aquest mitjà no pot establir aquesta relació. L’Ajuntament, per la seva banda, té una posició escrita: en una nota al mateix butlletí, el consistori advertia que no pot facilitar documentació que afecti la igualtat de les parts en un procediment judicial i que qualsevol prova s’ha de canalitzar pels mecanismes judicials.

Cent dos expedients i 23.000 euros

Per entendre per què unes quantes signatures pesen tant, cal tornar a l’abril de 2024. El dia 5 d’aquell mes, l’alcalde Jordi Parent (ERC) va cessar Martínez de totes les competències delegades, inclosa la Regidoria de Seguretat Ciutadana, i el Bloc-CUP el va expulsar del seu grup municipal, segons els decrets publicats al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. El govern li atribuïa irregularitats en 102 expedients sancionadors que haurien caducat o prescrit, amb una pèrdua que el consistori va xifrar en uns 23.000 euros. L’Ajuntament el va denunciar per un presumpte delicte de prevaricació per omissió, i el jutge va admetre la denúncia a tràmit el juny de 2024.

Martínez es va defensar des del primer dia amb un argument que encara repeteix: no signava el que no podia llegir. Va llegir al ple correus interns en què, segons el seu relat, els serveis municipals li responien que, com a regidor, no tenia accés a l’aplicatiu on constaven les al·legacions. Parent li va replicar llavors que podia haver declinat la delegació o avisar l’alcaldia, i que el motiu del cessament era no signar o signar tard, no les raons per les quals ho feia.

La jutgessa de Martorell va veure els fets d’una altra manera. La interlocutòria de maig de 2025 conclou que de les actuacions no es desprèn cap indici de prevaricació. Considera acreditat que Martínez va signar sempre dins del termini legal els expedients que tenia a disposició. I quan no ho va fer, afegeix, no s’ha demostrat que fos per deixadesa, sinó per manca d’accés a les al·legacions o per indicacions del departament jurídic. Onze dies després, el govern va recórrer l’arxivament i va anunciar una investigació interna.

«Parlem molt del lawfare»

Aquí és on Rodríguez situa la seva acusació més dura. El terme que fa servir és lawfare, l’ús dels tribunals per resoldre conflictes polítics. «Parlem molt del lawfare i de totes aquestes qüestions, però aquí a Olesa s’ha fet amb una persona, i això no és valent, és vergonyós», afirma. «La política s’arregla amb valentia i amb política, no utilitzant el jutjat per resoldre temes que eren polítics».

El govern ho nega amb la mateixa contundència des del primer recurs. El juny de 2025, quan encara era primer tinent d’alcalde, Serradó va declarar que no hi havia motivacions polítiques ni denúncies falses, sinó un alcalde que defensava la institució davant d’un possible delicte. Parent va justificar el recurs com la millor manera de protegir l’Ajuntament de l’acusació de denúncia falsa que li feia el mateix Martínez.

La sospita de l’oposició, però, s’alimenta d’una cronologia que Martínez s’ha encarregat de recordar. Pocs dies després del recurs, Serradó va rebre la vara d’alcalde en el relleu pactat a mig mandat. A la presa de possessió, Martínez va dir que, en condicions normals, molt probablement li hauria tocat a ell. Es va abstenir, i els dos vots de Junts van ser decisius. El 25 de setembre de 2025, Martínez va acusar el Bloc d’haver-li exigit que fes un pas al costat per tancar el pacte de govern, i va insinuar que la seva sortida convenia a quatre grups. Cap d’aquestes declaracions no demostra que la denúncia tingués una finalitat política, i el govern ho nega explícitament. Però expliquen per què, des de l’oposició, la lectura de Rodríguez troba terreny adobat.

Set mesos i una resposta pendent

La sessió del 24 de setembre no va acabar amb cap resolució. El torn de preguntes del públic es va suspendre per un incident amb una veïna, i el ple es va tancar passada la mitjanit sense que ningú tornés a esmentar les signatures. Martínez continua sent regidor. Rodríguez continua sense lliurar el que diu tenir. I el govern manté, des de juny de 2025, que no es pot plantejar cap restitució mentre la causa estigui oberta.

Queda per veure si l’Audiència Provincial confirma o revoca l’arxivament, quant ha costat a l’Ajuntament mantenir-se com a acusació particular i què ha conclòs, si és que ha conclòs res, l’instructor extern. I queda la pregunta que Rodríguez va formular en veu alta i que l’alcalde va deixar sense un sí ni un no: si les tres signatures arribaran algun dia al jutjat, o si el mandat s’acabarà amb aquests papers on són ara, fora de la causa i en mans d’un regidor que diu que no s’atreveix a fer-los servir.

El govern del Bloc Olesà-CUP de l’alcalde Marc Serradó diu que la idea ha sortit dels veïns. El PSC, el grup més nombrós de l’oposició, assegura que és seva. Els socialistes han difós un extracte del document de propostes que, segons expliquen, van fer arribar al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Ivan Carreira, durant la tramitació del contracte. L’han acompanyat d’un missatge adreçat a l’equip de govern: «Gràcies per no fer-nos cas, tampoc no ens sorpreneu; però també gràcies per assumir les nostres propostes. Aquesta us la deixem de franc».

El gir arriba una setmana després que el mateix Carreira expliqués en declaracions públiques per què els diumenges eren un maldecap: les plantes de tractament tanquen i els camions s’han de quedar carregats a la base fins a dilluns. Ara la solució passa per l’abocador de Vacarisses, que sí que obre en diumenge. I arriba, també, a set mesos de les eleccions municipals, en què el portaveu socialista, Fernando Vicente, serà el candidat del PSC a l’alcaldia.

Tres dies per llençar la resta

El canvi afecta tots els habitatges del municipi. Amb el sistema actual, els contenidors grisos només s’obren amb una targeta vinculada al domicili, i només en dos dies assignats segons si la targeta és de tipus A o de tipus B. A partir del diumenge 1 de novembre, segons l’anunci de l’Ajuntament, cada llar mantindrà aquests dos dies i hi sumarà el diumenge. No caldrà canviar la targeta ni fer cap tràmit a l’Oficina de Residus. El consistori enviarà una carta a totes les cases i substituirà els adhesius dels contenidors per uns de nous amb els tres dies d’obertura.

Aquest buit del cap de setmana és el que els veïns denunciaven des de l’arrencada del sistema, en un cas similar al de les sancions per bosses abandonades mentre el contenidor gris restava bloquejat entre dissabte i dilluns. Aleshores les xarxes es van omplir de queixes de persones que asseguraven no haver pogut dipositar la brossa.

El govern defensa que el model funciona i ho xifra: durant el primer any del nou sistema, Olesa hauria passat d’un 37,44% de reciclatge a arribar al 60%, segons les dades municipals. És la xifra que el PSC posa en dubte i que el regidor defensa amb els albarans de la bàscula a la mà. Però abans de les dades, hi ha el document.

«Aquesta us la deixem de franc»

L’extracte que han difós els socialistes correspon a les seves al·legacions a la clàusula 3.2.3 dels plecs del contracte, un document la data del qual aquest mitjà no ha pogut verificar. Hi defensen que el servei de recollida s’hauria de fer els 365 dies de l’any, set dies a la setmana, perquè els usos socials i laborals estan canviant i cada vegada més gent treballa en diumenge. El text va més enllà i qualifica el concepte de diumenge com a festiu d’«arcaic, classista i elitista», abans de concloure que el diumenge també hi ha d’haver recollida de residus.

Hi ha un matís que el mateix PSC s’ha avançat a aclarir. L’extracte parla de recollida, no d’obertura de contenidors. Els socialistes sostenen que la proposta incloïa totes dues coses i que no ho van poder explicar perquè el govern no els va voler escoltar: «Si haguessin tingut la dignitat de voler seure a valorar les propostes, els hauríem explicat que aquesta proposta concreta no només es referia a la recollida de residus, sinó també a la periodicitat de les obertures de contenidors. No van voler fer-ho». La literalitat del fragment difós, però, només esmenta la recollida.

El mateix full conté altres peticions que l’anunci municipal no recull. El PSC hi considerava curt el reforç de neteja estival, limitat del 15 de juny al 15 de setembre. També reclamava que els camions no comencessin a treballar a les sis del matí, sinó com a mínim a les nou, amb l’argument que no és agradable escoltar la recollida del vidre des d’un primer pis a aquella hora.

De les plantes tancades a Vacarisses

El 9 d’octubre, Carreira va donar una explicació tècnica a les crítiques sobre el cap de setmana. Va recordar que de dilluns a dissabte la recollida es fa cada dia a totes les bateries, segons les freqüències del contracte. Els diumenges i festius nacionals, en canvi, els camions no fan transferència intermèdia, sinó que descarreguen directament als centres de tractament, molts dels quals tanquen aquests dies.

Per esmorteir-ho, el regidor va detallar tres mesures. La primera, identificar les bateries que aguanten el cap de setmana sense saturar-se. La segona, buidar les de més densitat i deixar els camions carregats a la base la nit de diumenge a dilluns per descarregar a primera hora. La tercera, negociar el trasllat de la fracció orgànica des de Sant Fruitós de Bages fins als Hostalets de Pierola, una planta més propera que sí que obre en diumenge. Cap de les tres passava per obrir els contenidors aquell dia.

Una setmana després, l’Ajuntament explica que, abans d’afegir el nou dia, ha analitzat com funcionen les recollides dels diumenges i en quin estat queden els contenidors els dilluns. Ho ha contrastat amb inspeccions fetes altres dies i ha comprovat que la mesura encaixa en el contracte. L’element que ho fa possible, segons el consistori, és que l’abocador de Vacarisses obre els diumenges i hi permet gestionar els residus recollits aquell dia. Carreira ho emmarca en una decisió presa amb calma: «Una decisió que afecta tota la ciutadania no es pot prendre a la lleugera. Aquesta decisió es pren amb escolta activa de la ciutadania i mirant l’encaix amb el contracte».

Escolta activa és, justament, el que el PSC diu que no va trobar.

La ciutadania com a autora oficial

En la versió municipal, el PSC no hi apareix. L’Ajuntament atribueix l’ampliació a les demandes recollides entre el veïnat. Hi destaca les persones amb segones residències a Olesa que hi passen els caps de setmana i que reclamaven poder llençar la resta aquells dies, i també els canvis d’hàbits d’algunes llars durant el cap de setmana. «Escoltant la ciutadania vam veure que hi havia aquestes necessitats i que hi havia una manera d’encaixar-les en el contracte», ha explicat el regidor.

El consistori espera que el nou dia redueixi les bosses abandonades al voltant dels contenidors i faciliti la feina dels equips de recollida. Carreira descarta que afecti els percentatges de reciclatge: segons ell, ajudarà la gent que no participa o que canvia de rutina el cap de setmana a fer «aquesta aportació extra». La voluntat municipal és mantenir el tercer dia durant tota la vigència del contracte.

El PSC també es dirigeix a la ciutadania, però en fa una altra lectura. En el seu missatge, agraeix als veïns les propostes que els han fet arribar i els trasllada tres idees. La primera, que les propostes sempre acaben guanyant les actituds incíviques. La segona, que la ciutadania organitzada transforma més les societats que les persones individuals. La tercera, que les organitzacions polítiques continuen sent útils i necessàries. El text acaba amb una crida a l’afiliació: «Activa’t, actua, afilia’t».

«No ens han mostrat cap dada»

Darrere la disputa per l’autoria del diumenge hi ha una altra batalla, la de les xifres. El PSC no creu el 60% de recollida selectiva que anuncia el govern, i Vicente ho justifica amb la falta de documentació: «Per què no ens creiem el que diuen de la recollida selectiva? No ho creiem perquè no ens han mostrat cap dada. Jo m’he de creure la paraula del regidor de l’àrea, però a mi el regidor no m’ha portat cap expedient. No sé si l’augment de la recollida és recollida bruta o neta». En la nota de premsa del partit, el portaveu ja demanava conèixer la metodologia del càlcul i dubtava que la dada s’hagués contrastat prou abans de fer-se pública.

La resposta de Carreira va ser la més aspra de tot l’intercanvi. El regidor va detallar que cada camió es pesa diàriament a la bàscula de la planta abans de descarregar, i que se’n resta la tara per obtenir el pes net. Aquesta informació queda recollida en albarans que es trameten a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). «Aquestes dades no les dic jo. No m’aixeco un dia al matí i dic: avui fa dia de 60%. Aquestes dades surten del camió que és pesat cada dia. Qüestionar això, dubtar d’això, és dubtar del cap de Medi Ambient de l’Ajuntament i això, ho sento, no ho consento», va etzibar.

El regidor hi va afegir un argument que connecta amb el diumenge. Les bosses deixades fora dels contenidors es recullen totes com a resta i van directes a l’abocador, cosa que, segons ell, penalitza el còmput global. Amb un comportament ciutadà òptim, va dir, Olesa podria arribar al voltant del 65%.

Catorze bateries i un estiu «fastigós»

Aquelles bosses són el centre del relat socialista. Vicente va descriure a la nota de premsa del partit un estiu «fastigós, amb carrers plens de brutícia», punts d’insalubritat i una proliferació de rosegadors. En declaracions públiques, va demanar distingir entre l’incivisme i les situacions en què els veïns no poden dipositar les deixalles perquè els contenidors estan plens. Hi va reclamar revisar les freqüències de recollida zona per zona, més vigilància, càmeres en determinats punts i més recursos per a la Policia Local. També va alertar que els contenidors del Nucli Antic resulten incòmodes per a la gent gran o de poca estatura.

La radiografia del govern situa el problema en un mapa concret. Segons Carreira, l’àrea de Medi Ambient té localitzades 14 bateries conflictives, majoritàriament a l’Eixample i al centre. Hi actuen educadors ambientals i patrulles de la Policia Local que sancionen els abocaments. El dispositiu compta amb tres equips de recollida d’abocaments de dilluns a dissabte i només un els diumenges. Pel que fa al Nucli Antic, el regidor assegura que els contenidors compleixen la normativa i que el servei hi va instal·lar rodes industrials més baixes, una adaptació validada amb l’associació de veïns.

No és la primera vegada que el govern admet que el servei no ha arribat on havia de fer-ho. L’alcalde ja ho va reconèixer en un cas similar al de la recollida de voluminosos, quan va entonar un mea culpa i va atribuir part dels incompliments al període d’adaptació de la nova empresa concessionària. Carreira, per la seva banda, demana paciència amb un argument de mida: «Qui es cregui que un contracte de 32 milions d’euros i amb tants ítems i tants serveis funcionarà a la primera i no s’haurà de fer cap ajust, o no hi entén de política o està mentint».

Del ple d’investidura a les urnes

La baralla té un rerefons electoral que cap de les dues parts amaga. Marc Serradó va arribar al consistori el 2019 com a portaveu de la CUP, i el 2023 va concórrer com a número dos de la llista del Bloc Olesà-CUP. És alcalde des del 14 de juny de 2025, en virtut del pacte de rotació amb ERC i Junts per Olesa. Aquell dia va ser investit amb 11 vots. L’altre candidat al ple era Fernando Vicente, que en va obtenir sis i que ara el PSC presenta com el seu candidat a l’alcaldia. Serradó, per la seva banda, ha dit que treballa amb la idea de continuar sent alcalde a partir del 2027.

Carreira ho va recordar a la seva manera. Va lamentar les crítiques socialistes tenint en compte que el president de la Generalitat, Salvador Illa, «ha demanat evitar a tota costa que la gestió del reciclatge i la brossa es converteixi en una arma electoral de confrontació amb els municipis». El PSC, en canvi, va més lluny en la seva nota i reclama responsabilitats polítiques amb una fórmula sense matisos: quan algú no compleix, «o plega, o se la cessa». Posteriorment, també en declaracions públiques, Vicente va precisar que la petició no anava adreçada específicament a Carreira, sinó al conjunt del govern.

Sobre la modificació del contracte que reclamen els socialistes, el regidor va recordar que qualsevol canvi substancial haurà de respectar el marc jurídic i passar pel Ple com a modificació formal.

El primer diumenge és festiu

El calendari deixa una prova immediata. L’1 de novembre, el dia que s’estrena l’obertura en diumenge, és també Tots Sants, festiu nacional. Precisament els diumenges i els festius nacionals són els dies que Carreira va assenyalar fa una setmana com a problemàtics, perquè moltes plantes de tractament tanquen. L’Ajuntament ha explicat que l’abocador de Vacarisses obre els diumenges, però no ha detallat què passarà quan el diumenge coincideixi amb un festiu.

Queda per veure també si l’ampliació aconsegueix reduir les bosses a peu de bateria, que el govern atribueix a l’incivisme i el PSC a un servei mal dimensionat. Tampoc no se sap si l’Ajuntament farà públics els albarans que els socialistes reclamen, ni quines de les altres propostes del document opositor, des del reforç de neteja estival fins a l’hora d’inici dels camions, arribaran algun dia al Ple. El diumenge, de moment, ja té dos pares.

L'emissora que aquests diners sostenen, a més, no és un mitjà qualsevol del poble. La dirigeix qui va ser cap de llista i portaveu de la CUP a Esparreguera el 2019, i la CUP és avui una de les quatre formacions que sostenen el govern municipal. És el mateix mitjà que una regidora del PP va acusar públicament de manipular i desinformar amb mala fe, i el mateix que ha acabat portant l'Ajuntament d'Olesa davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que el juny passat va obrir un procediment sancionador pel funcionament de la seva web.

I és que la pregunta que Paniello ha posat en circulació no és què emet la ràdio, sinó qui la paga i quanta gent hi és a l'altra banda. La seva proposta té tres potes: pujar l'audiència, obrir la porta als anunciants i explorar convertir l'emissora en comarcal, compartida amb altres municipis.

El pressupost que separa la ràdio de la resta

Durant anys, saber què costava exactament Olesa Ràdio exigia reconstruir-ho a mà, perquè les memòries del departament barrejaven l'emissora amb la web municipal, les xarxes socials i el butlletí. El pressupost del 2026 ha resolt el problema: el consistori parteix el programa de comunicació en dues aplicacions. La 4910 es diu «Societat de la informació – Ràdio». La 4911, «Societat de la informació – Nunci».

La primera, la de la ràdio, suma 285.795,76 euros de crèdits inicials. D'aquests, 217.381,24 són nòmines i quotes patronals repartides en sis conceptes retributius; 31.757,73 van a reparació i manteniment d'equips de processos informàtics; 16.661,79 a cànons; 8.195 a estudis i treballs tècnics; 6.050 a manteniment d'aplicatius; i 2.500 a maquinària i instal·lacions. La segona, la del butlletí i la publicitat institucional, en suma 127.704,48. Les dues plegades, 413.500,24 euros: un 1,3% de tot el pressupost municipal, que aquest any és de 31.526.087,20.

Traduït a escala diària, l'emissora costa 783 euros cada dia de l'any. Per habitant, prop de dotze euros anuals.

Tres-cents dos euros de publicitat en dotze mesos

Al costat d'aquesta despesa, la columna dels ingressos fa un altre efecte. La memòria del 2025, la darrera publicada, és taxativa: publicitat, 302,20 euros; aportacions de la Xarxa Audiovisual Local, 7.895. Total, 8.197,20 euros davant d'una despesa de departament de 342.013,39.

No és un mal any aïllat, sinó una caiguda. El 2023, la mateixa línia de publicitat va tancar amb 1.354,41 euros. El 2025 va quedar en poc més d'una cinquena part. Perquè la xifra es pugui mesurar amb alguna cosa: el que l'emissora va ingressar en publicitat en tot l'exercici no arriba a cobrir ni el cànon anual que paga a la SGAE, 2.896,21 euros, ni el manteniment remot del programari d'emissió, 1.815, ni l'allotjament i suport tècnic del seu propi web, 2.382,14. Són 302,20 euros contra un cost que el mateix Ajuntament xifra en centenars de milers.

El pressupost del 2026 hi posa una previsió: la partida «taxa per publicitat en mitjans de comunicació (ràdio)» preveu recaptar 2.000 euros. Per arribar-hi, l'emissora hauria de multiplicar per més de sis el que va facturar l'any passat.

Els diners que entren tampoc surten del mercat

Ara bé, aquests 7.895 euros restants mereixen una segona mirada, perquè tampoc els paga cap anunciant. La memòria els identifica com «aportacions XAL»: són el que l'emissora factura a Xarxa Audiovisual Local, SL, que segons la seva pròpia definició és l'empresa pública de la Diputació de Barcelona. El detall de cobraments els desglossa mes a mes, en imports de 20, 50, 70, 80 o 205 euros per serveis de notícies i coproducció de programes.

I encara hi ha un moviment de tornada. L'Ajuntament paga 726 euros anuals de quota d'adhesió al protocol de La Xarxa, de manera que una part del que entra per aquesta via hi retorna en forma de quota.

Aquí és on la proposta de Ciutadans troba el seu punt de suport. Quan Paniello reclama pujar la publicitat, no està demanant que l'emissora deixi de dependre dels diners públics: està demanant que comenci a no dependre'n, perquè el 2025 el 99,9% del que va costar la comunicació municipal el van pagar, per una via o per una altra, les administracions.

Una partida que s'ha més que duplicat en una dècada

La sèrie pressupostària va en la mateixa direcció. El programa «Societat de la informació» va tancar el 2015 amb 151.705,33 euros executats. El 2024, l'últim exercici liquidat, la xifra va arribar a 323.492,46. Un creixement del 113% en nou anys. I el crèdit inicial del 2026, 413.500,24 euros, supera els 352.537,65 del 2025.

Per situar-ho: el programa de la ràdio, ell sol, val més del que el consistori destina aquest any a Habitatge —257.063,93 euros— i gairebé el doble del que preveu per a biblioteques públiques, 197.926,92.

El ple extraordinari de pressupostos del 7 de novembre de 2025 va acabar de dibuixar la tendència. En aquella mateixa sessió, Junts, ERC i el Bloc van aprovar destinar 2.748 euros anuals al pla més car de ChatGPT mentre els ajuts socials baixaven dels 200.000 euros pressupostats el 2024 i el 2025 als 145.000 del 2026. Comunicació puja; ajuts socials baixen un 30%.

D'altra banda, aquests increments arriben en un pressupost que el mateix Paniello ja ha anunciat que votarà en contra, i que arriba després d'un IBI que, segons els seus càlculs, ha crescut un 30,99% en tres anys i d'una taxa de residus que va enfilar-se un 61% mentre els veïns es queixaven de rates, paneroles i pudor als carrers. La previsió d'ingressos per IBI urbà del 2026 és de 8.130.403,26 euros; la de la taxa d'escombraries, de 2.601.129,40. Els veïns paguen més. I una part d'aquests diners acaba pagant una ràdio.

Cinquanta-vuit vídeos, 5.230 visites

Falta saber si el diagnòstic de Paniello sobre l'audiència s'aguanta. Les dades d'oients en FM no són públiques, però n'hi ha unes altres que qualsevol pot comptar: les visualitzacions dels vídeos que la mateixa emissora publica al seu canal de YouTube.

El canal acumula 58 vídeos publicats al llarg de cinc anys. Entre tots sumen 5.230 visualitzacions: una mitjana de 90 per vídeo i una mediana de 57, que és la xifra que millor descriu el gruix del catàleg perquè neutralitza els pocs casos extrems. En un municipi de més de 24.000 habitants, el vídeo típic de l'emissora arriba a un 0,2% del cens.

El bloc de «Línia directa» —l'espai on els grups municipals i l'alcalde expliquen la seva gestió— són 48 d'aquests vídeos i sumen 4.082 visites, amb una mediana de 48. El detall fi encara és més eloqüent. Les tretze entrevistes amb l'alcalde es mouen entre les vuit i les 148 visualitzacions. Les nou de Junts, entre 26 i 79. Les cinc d'ERC, entre 16 i 34. El vídeo més vist de tot el canal, amb 791 visites, és precisament una línia directa amb Ciutadans. I l'última entrevista publicada amb Paniello, la que ha originat tota aquesta conversa, acumulava quinze visites poques hores després de pujar-se.

«Tampoc tenen un altre altaveu»

El que compta, però, no és només el cost. És qui parla a través d'aquest altaveu. I aquí qui va posar el dit és el portaveu del PSC, Fernando Vicente, també en declaracions públiques recents. Quan va retreure a l'equip de govern la seva manera de comunicar les sancions per la brossa, ho va rematar amb una frase que descriu l'ecosistema informatiu local millor que cap informe: els responsables municipals parlen habitualment a Olesa Ràdio perquè «tampoc tenen un altre altaveu».

No és un detall menor. L'emissora que els contribuents paguen és, segons el principal partit de l'oposició, el canal ordinari de difusió del govern municipal. I aquest govern el formen Bloc Olesà, ERC, Junts i la CUP.

La directora, l'expedient i l'acusació que ningú ha desmentit

La xifra agafa una altra dimensió quan es creua amb qui dirigeix el mitjà. Com ja va publicar aquest diari, l'emissora municipal d'Olesa està dirigida per Raquel Montoya, que va ser cap de llista i portaveu de la CUP a Esparreguera el 2019. La CUP és, avui, una de les quatre formacions que sostenen el govern d'Olesa. La direcció del mitjà públic i una de les potes de la majoria comparteixen, doncs, sigles.

A això s'hi suma un segon episodi. El març del 2025, la regidora del PP Jessica Fernández va acusar públicament l'emissora de manipular i desinformar amb mala fe arran d'un titular que resumia les seves crítiques pressupostàries sobre violència de gènere. La regidora sostenia que qüestionava que, de 170.000 euros de la regidoria, només 10.000 arribessin directament a dones maltractades. L'emissora va al·legar que li havia ofert la possibilitat d'aclarir les seves paraules; Fernández va presentar proves que hi havia respost i que no havia obtingut resposta.

I hi ha un tercer element, aquest ja fora de l'àmbit polític. El 25 de juny de 2026, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va signar l'expedient PS-0058/2026 contra l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, notificat l'endemà, per presumptes irregularitats a la web de l'emissora municipal. El procediment sancionador apunta a la vulneració del deure d'informació previst al Reglament General de Protecció de Dades: absència de política de privacitat, manca d'avís legal, una política de galetes basada en el consentiment implícit i un formulari de contacte sense informació sobre el tractament de dades.

El model comarcal i la pregunta que queda oberta

Convé precisar què no ha dit Paniello. El regidor no demana tancar res: els treballadors, va insistir en el mateix bloc de declaracions, s'han de mantenir, perquè «tenen tot el dret de guanyar-se la vida». El departament el formen vuit persones —un cap, un responsable de comunicació institucional, un responsable d'emissora, un cap tècnic, dos redactors, un controlador de so i un administratiu incorporat el juliol dins un pla d'ocupació—, i l'emissió va de les nou del matí a les deu de la nit, amb retransmissió en directe dels plens.

El que planteja és una altra cosa, i és una cosa que a Olesa mai s'ha discutit obertament en un ple amb números al davant: si els diners que el consistori aboca cada any en el seu propi altaveu tenen el retorn que se'ls suposa. Obrir l'emissora als anunciants significaria reduir la dependència del pressupost municipal. Compartir-la amb altres municipis de la comarca significaria repartir un cost que ara suporta un sol ajuntament. Cap de les dues idees és nova al Baix Llobregat Nord, però cap de les dues ha arribat mai a la votació d'un pressupost olesà.

El regidor tampoc s'ha limitat a la ràdio. En el mateix repàs va apuntar l'escola de música —«mig milió em sembla moltíssim», va dir— i els 22.000 euros del consorci de normalització lingüística, i va reclamar destinar aquests recursos a serveis socials, ajuts al lloguer i sanitat, en la línia de la seva insistència perquè les farmàcies del municipi facin guàrdies nocturnes, un debat que el ple ja va aprovar instar.

El ple de pressupostos del 2027 serà el pròxim escenari on tot això s'haurà de votar. Paniello ja ha avançat que hi votarà en contra i que hi portarà propostes concretes. Fins llavors, l'emissora continuarà emetent tretze hores al dia amb un programa propi de 285.795,76 euros, una previsió d'ingressos publicitaris de 2.000 i un canal de YouTube on el vídeo típic no arriba a les seixanta visites. Qui ha de decidir si això val la pena és, precisament, el mateix govern que hi parla cada setmana.

Un buit que arrossega Olesa des de fa més d’una dècada

Obiols va explicar que l’associació va intentar negociar directament amb les farmàcies del municipi abans de portar l’afer al ple. La resposta dels titulars, segons va relatar, va ser que no obririen de nit mentre no hi hagués urgències reals a Olesa, argumentant que no tenia sentit mantenir el servei nocturn per vendre productes que no són d’urgència.

L’origen del problema, segons el ponent, es remunta a un pacte del 2011 entre el Col·legi de Farmacèutics de Catalunya i la Generalitat que va permetre als municipis sense atenció sanitària nocturna presencial eximir les seves farmàcies d’obrir de guàrdia. Olesa es va acollir a aquesta possibilitat i des d’aleshores els seus veïns han de desplaçar-se a Martorell o Sant Andreu de la Barca per aconseguir medicació fora d’horari, mentre que poblacions de mida similar sí que mantenen el servei.

Obiols va sostenir que aquest acord entre el col·legi professional i l’administració salta per damunt de la Llei d’Ordenació Farmacèutica de Catalunya i del decret que regula horaris i obertures, i va afegir que el Síndic de Greuges ja s’ha pronunciat en aquest sentit. Per reforçar el seu argument, va recórrer a una comparació: va preguntar què pensarien els feligresos catòlics si un rector es negués a confessar per motius econòmics, i va traslladar aquesta mateixa lògica a l’obligació de servei públic que, al seu parer, tenen els farmacèutics.

El repartiment de posicions: de la sospita inicial al suport

El regidor no adscrit Jordi Martínez va admetre que en un primer moment no veia sentit a exigir una farmàcia de guàrdia si sense recepta no es pot dispensar res. Va dir haver canviat d’opinió després del debat en comissió, on se li va explicar que una guàrdia nocturna també serveix per a tractaments aguts sense prescripció. Va votar a favor.

Samuel Rodríguez, d’Olesa Oberta en Comú Podem, va defensar la moció amb un exemple propi: el cas d’un familiar que va haver de sortir del municipi de matinada per aconseguir un medicament crònic. Va enumerar altres supòsits en què una farmàcia de guàrdia resulta necessària sense recepta —al·lèrgies, febre sobtada, problemes amb l’alimentació de nadons— i va comparar la situació d’Olesa amb la de Parets del Vallès, un municipi amb menys població i sense urgències al CAP que, tot i així, manté el servei de guàrdia.

El regidor d’Esquerra Jordi Parent va agrair la feina de l’associació, però va centrar la seva intervenció en un argument diferent: la normativa vincula el servei de guàrdia farmacèutica a l’existència d’atenció continuada presencial al CAP, tancada a la nit des del 2012. Al seu entendre, instar les farmàcies a obrir sense resoldre abans aquesta mancança no ofereix una solució real, i va qualificar el text de la moció com una declaració de bones intencions. Va proposar centrar la petició a exigir a la Generalitat la reobertura de les urgències nocturnes del CAP, amb la idea que la reobertura de les farmàcies arribaria de manera automàtica.

El regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, va coincidir que l’objectiu es comparteix però no l’ordre de les peticions, i va remarcar que allà on hi ha un CAP obert 24 hores —Martorell, Sant Andreu de la Barca, Mollet— les farmàcies de guàrdia funcionen sense necessitat que l’ajuntament ho demani directament als titulars.

El socialista Fernando Vicente va defensar el vot favorable del seu grup recolzant-se en un matís del mateix text: la moció no obliga les farmàcies a obrir, sinó que insta i, si escau, obre converses entre l’ajuntament i els titulars. Va recordar, a més, que en el mandat anterior es va aconseguir que les farmàcies retardessin el tancament fins a les deu de la nit.

El regidor de Junts Ferran Cerdeira va explicar que el seu grup no és partidari que l’ajuntament indiqui a les farmàcies quan han d’obrir, tot i que va reconèixer com a legítima la reivindicació de l’associació. Va afegir que la manca de transport públic nocturn cap als municipis veïns amb guàrdia farmacèutica va pesar en la decisió del seu grup d’abstenir-se.

El regidor Santi Gallardo es va apartar de la votació per un possible conflicte d’interessos.

L’encreuament per la paraula "instar"

El debat va derivar en una discussió entre Samuel Rodríguez i Jordi Parent sobre la interpretació literal del text. Parent va sostenir que la moció diu textualment instar les farmàcies a recuperar l’horari de guàrdies, no obrir una negociació, i va llegir la definició de la paraula per defensar que exigia una lectura exigent envers els titulars de les farmàcies. Rodríguez va respondre que es tractava d’una paraula polisèmica i que el sentit complet del paràgraf —que inclou la fórmula "si s'escau, iniciar converses"— obliga a llegir el text sencer abans de fixar-ne l’abast, no només la primera frase.

El resultat final

La moció va tirar endavant amb els vots favorables del regidor no adscrit, Ciutadans, Olesa Oberta en Comú Podem, el Partit Popular i el PSC. Es van abstenir Junts per Olesa, Esquerra Republicana i El Bloc, els tres grups que sustenten el govern municipal. Amb aquesta correlació de vots, el ple va aprovar instar les farmàcies d’Olesa a recuperar l’horari de guàrdies nocturnes i, si escau, iniciar converses entre l’ajuntament i els titulars per fer-ho efectiu.

L’acord preveu a més traslladar el contingut de la moció al Parlament de Catalunya, al Departament de Salut, al Col·legi de Farmacèutics, a l’Institut Català de la Salut, al CAP d’Olesa, a la Mútua de Terrassa i a les entitats de la Taula de Salut Municipal.

I és que la premissa d'on parteix tot plegat també està escrita, i en la primera línia: ser pare avui «implica molt més que exercir una funció de provisió». A partir d'aquí, el consistori convida els homes del poble a revisar «els referents i mandats que condicionen la vivència de la paternitat avui dia» i a parlar de les cures, de la criança, de la conciliació i fins i tot de la sexualitat de la parella després del part. Tot plegat, en unes sessions que un cinquè objectiu situa expressament sota un «enfocament feminista».

Qui ho organitza és el Departament de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, que dirigeix la regidora Emma Duran. Els cursos són dos, van adreçats en exclusiva a homes, es fan a la Biblioteca Santa Oliva i estan en marxa aquesta mateixa setmana.

Per això la pregunta que se'n deriva és quant costa tot això i quanta gent hi va. I la resposta obliga a mirar dos anys enrere, perquè aquesta no és la primera vegada que l'Ajuntament paga perquè algú vingui a explicar als pares olesans com han de ser pares. El 2024 ja ho va fer, amb expedient obert, decret signat i factura pagada. A més, abans d'encarregar aquell taller, el consistori ja tenia escrit en el seu propi pla d'igualtat què sol passar quan programa aquesta mena d'activitats per a homes: que gairebé no hi va ningú.

El primer taller sí que porta preu

Per saber què costa ensenyar un home a ser pare a Olesa cal anar al 19 de novembre de 2024. Aquell dia, l'exregidora delegada de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Laia Montes Porta, va signar el decret 2024DECR003015 i va adjudicar un taller per a homes titulat Paternitat, cures i masculinitat amb un cost de 2.602,88 euros, exempts d'IVA, per un total de 28 dies.

L'adjudicatària va ser l'associació Homes Igualitaris. No va competir amb ningú. El decret ho diu sense embuts: es va presentar una sola oferta, registrada el 22 d'octubre, i és aquesta la que «millor satisfà els interessos municipals». Cosa que, amb un únic sobre damunt la taula, no era gaire difícil.

L'Ajuntament va fer servir la figura del contracte menor, que la llei de contractes del sector públic reserva als serveis de menys de 15.000 euros i que permet adjudicar directament, sense concurs i amb una tramitació mínima: aprovar la despesa i esperar la factura. L'informe tècnic descartava que s'hagués trossejat el contracte per esquivar el llindar i el secretari hi va donar el vistiplau.

La factura del 2024 que va acabar pagant el 2025

Hi ha un detall d'aquell decret que convé retenir: deia que el pressupost del 2024 tenia «consignació suficient i adequada» per pagar el taller. Tres mesos després, la factura seguia sense pagar-se amb aquells diners.

El 20 de febrer de 2025, l'aleshores alcalde Jordi Parent Beltran va signar un decret que aprovava una relació d'operacions pendents d'aplicar. Aquest nom tècnic designa una cosa molt concreta: despeses que arriben a comptabilitat sense haver passat pel pressupost de l'any en què es van generar. La primera de la llista era la d'Homes Igualitaris, per aquells mateixos 2.602,88 euros.

El resultat és que un taller contractat el novembre del 2024, amb crèdit declarat suficient aquell any, es va acabar carregant als comptes del 2025.

El consistori ja sabia que no hi aniria ningú

I aquí arriba la part que no ha dit cap grup de l'oposició. Ho va escriure el mateix Ajuntament.

El Pla Local d'Igualtat 2023-2026, el document que ordena tota la política d'igualtat del municipi, dedica un apartat al treball de cures. Hi explica que el consistori ja havia organitzat tallers de corresponsabilitat per a homes, amb la intenció de trencar els rols de gènere lligats a les tasques de la llar. I hi afegeix, tot seguit, sis paraules: «es registra una molt baixa participació».

El pla és de novembre del 2022. El taller d'AHIGE es va contractar dos anys després. Els dos cursos d'aquesta setmana arriben quatre anys després. Pel camí, el mateix document havia recollit el testimoni d'un agent entrevistat que parlava de «resistències molt fortes per part dels homes» i havia deixat constància que la participació masculina és «molt més baixa» que la femenina, sobretot a les activitats pensades per a criatures i famílies. Amb aquest diagnòstic sobre la taula, la resposta programada ha estat sempre la mateixa: més tallers.

I enguany, a més, els tallers s'estenen a més aules. El 2025 ja van arribar a l'alumnat de 4t d'ESO dels instituts Daniel Blanxart i Creu de Saba, on es va debatre sobre la masclosfera, els estereotips de gènere i els mites de l'amor romàntic. Ara el departament els adapta a cada etapa educativa per qüestionar els models de masculinitat «que s'aprenen des de les primeres etapes de la vida». Si els pares no van als tallers, els tallers van a les aules on hi ha els seus fills.

El consistori ho presenta com una línia que creix. Va arrencar el 2024 amb una prova pilot de tallers de noves masculinitats i acompanyament a la paternitat, es va repetir el 2025 i enguany s'ha tornat a ampliar. Cap d'aquestes tres edicions ha anat acompanyada d'una xifra pública de participants.

El pla caduca al desembre i encara ha de retre comptes

Aquells cursos no són una ocurrència. El pla els encarrega per escrit. L'acció 3.2.1 demana incorporar al Catàleg d'Activitats Educatives «tallers sobre noves masculinitats i referents positius masculins que trenquin amb la normativitat», i la 5.3.1 preveu una campanya pensada per arribar «especialment als espais masculinitzats», amb sessions a entitats esportives i un vídeo protagonitzat per «homes referents positius del municipi». Les dues fitxes adverteixen que caldrà pressupost addicional.

El que el pla també ordena, i amb la mateixa claredat, és com s'ha de justificar tot plegat: informes de seguiment cada sis mesos, lliurats al govern i a l'oposició, i una avaluació final abans de redactar el pla següent. El pla expira d'aquí a tres mesos.

La factura la paguen la Generalitat i l'Estat

Convé situar els cursos en un mapa més ampli, perquè no són una excentricitat local. La convocatòria del Departament d'Igualtat i Feminismes del 2023 per prevenir les violències masclistes, dotada amb més de set milions d'euros, contemplava quatre àmbits subvencionables, i el quart era la «promoció de masculinitats antimasclistes i igualitàries», amb els «grups d'homes» citats de manera expressa.

Olesa s'hi va presentar, però amb un altre projecte: va demanar 20.600 euros per a la campanya Punt Lila Olesa és Feminista, on els tallers per a pares no apareixen. El finançament ha arribat per una altra porta. El consistori ha explicat que aquestes accions s'emmarquen en el programa Temps per Cures, sufragat pel Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat i pel Plan Corresponsables de l'Estat, el mateix programa que paga els casals d'estiu i el monitoratge de suport fora del calendari lectiu. Quina part d'aquests fons va a parar als tallers per a homes i quina als serveis de conciliació és, precisament, el que no s'ha detallat mai.

Una àrea que ha multiplicat el seu pressupost per dos i mig

El departament que organitza els cursos no és el de fa uns anys. Segons les seves pròpies memòries, recollides al pla d'igualtat, va passar de 60.382,66 euros el 2017 a 163.891,49 euros el 2021: un 171% més en quatre exercicis, dins d'un pressupost municipal que enguany arriba als 31.526.087 euros.

Aquest creixement no es produeix en el buit. La setmana passada el ple va aprovar provisionalment les ordenances del 2027, i el govern de Serradó apuja l'IBI i deixa el rebut dels olesans gairebé un 30% més car que a l'inici del mandat, com va detallar Teleolesa. Aquest mateix mes, el veïnat descrivia un municipi degradat sense obtenir cap resposta pública.

I en el terreny que aquestes polítiques volen combatre, les xifres del Ministeri de l'Interior del primer semestre del 2026 registren sis delictes contra la llibertat sexual al municipi, el doble que un any enrere. Teleolesa ho va documentar la setmana passada.

Tres preguntes sense resposta pública

Quant costen els cursos d'aquesta setmana? No hi consta. La informació difosa pel consistori detalla l'entitat que els imparteix, el lloc i l'horari, però no el preu, ni les places, ni si hi ha contracte signat amb EntreHomes, una entitat que treballa habitualment per a administracions catalanes i que ha dut programes equivalents a Martorell, Sabadell i Figueres. Amb l'entrada a les escoles, el volum d'activitats encarregat enguany a aquesta entitat és el més ampli des que el municipi va iniciar aquesta línia.

La relació de contractes menors que l'Ajuntament penja al portal de transparència s'atura a l'exercici 2025 i porta la data del 12 de febrer d'enguany, tot i que la normativa obliga a actualitzar-la cada trimestre. Set mesos després, els contractes adjudicats el 2026 continuen sense aparèixer-hi.

I la tercera pregunta és la més senzilla de totes: quanta gent va anar als tallers anteriors. Aquesta xifra hauria de constar entre els indicadors de seguiment que el pla exigeix al departament. Tampoc hi consta.

Què queda per veure

El monogràfic es tanca el 20 d'octubre i el grup de paternitats, tres setmanes més tard. El pla que empara totes dues activitats venç al desembre i obliga el departament a redactar una avaluació final amb «propostes de millora o recomanacions de cara al següent pla local d'igualtat».

Aquell informe haurà de contestar, ara sí amb números, la pregunta que la darrera avaluació va deixar oberta: quants pares olesans s'han assegut a les cadires que el consistori els posa. La resposta arribarà, si arriba, en any electoral. Les municipals són el 23 de maig del 2027 i, mentrestant, qui ho vulgui preguntar al ple haurà d'esperar el pròxim ordinari: en el darrer, el torn de precs i preguntes del públic es va suprimir.

Les dades dels dos cursos

El grup de paternitats comença aquest dimecres i es repeteix cada dimecres fins a l'11 de novembre, de sis a vuit del vespre, a la Biblioteca Santa Oliva: set sessions amb una única inscripció, adreçades tant a pares com a homes que esperen ser-ho. El monogràfic Paternitats: Créixer amb les criatures ocupa quatre sessions al mateix equipament i a la mateixa hora: va començar el 22 de setembre, arriba aquest dimarts a la segona entrega i continuarà el 6 i el 20 d'octubre.

Un a un, tots els equips a pista

L'acte va consistir en la sortida a pista de cadascun dels equips del club de manera individual, fins a reunir totes les categories en una fotografia de conjunt. Segons va descriure el mateix FS Olesa, es va tractar d'"una nit molt especial" en què es va poder veure, equip rere equip, tota l'estructura esportiva de l'entitat, des de les categories base fins als primers equips, en un acte obert a jugadors, cossos tècnics, famílies, afició i institucions.

El palmarès de la temporada 2025/26

Durant l'acte es van poder veure també els trofeus aconseguits pel club durant la temporada anterior. Segons les dades facilitades pel FS Olesa, l'entitat es va afiançar com un dels clubs més guardonats de Catalunya, amb un balanç de nou campionats de Lliga i tres subcampionats de Catalunya repartits entre les seves diferents categories. El mateix club va qualificar el registre com "una temporada per recordar" per a tots els que en formen part.

Els parlaments institucionals

L'acte de presentació va comptar amb la intervenció de tres representants. Marc Serradó, alcalde d'Olesa de Montserrat, i Jordi Parent, regidor d'Esports de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, van adreçar-se als presents en representació de les institucions locals. Per part del club, va intervenir Enric Lobo, director esportiu del FS Olesa. Els tres parlaments van tancar la part institucional de l'acte, previ a l'inici oficial de la temporada.

Balanç de l'acte

La presentació va reunir, segons va detallar el mateix club, jugadors i jugadores, cossos tècnics, famílies, afició i institucions, "tots junts per donar el tret de sortida a una nova temporada". L'acte es va tancar amb el missatge oficial del club de cara a la 2026/27: "Comença la 2026/27. Som-hi, FS Olesa!".

L'acte arriba després que el club hagi completat la seva pretemporada amb una sèrie de partits amistosos a les seves diferents categories, ja recollits prèviament en aquest mitjà, amb la competició oficial ja a punt d'arrencar per a totes les seccions del FS Olesa.

Aquell topall és el que separa aquests pisos de qualsevol anunci d'immobiliària: amb 1.500 euros al mes a casa, el màxim serien 450. Un mínim del 25% dels habitatges estarà reservat per a persones de 35 anys o menys, i un màxim del 10% estaran reservades per a situacions de més vulnerabilitat. Serà una comissió amb un representant de l'Ajuntament i un de la Generalitat la que vigilarà que es compleixi.

L'alcalde, Marc Serradó, es va aturar uns segons abans de passar al punt següent per remarcar el que acabava de passar. «Bé, avui poso en valor aquest consens al voltant de la construcció d'habitatge públic en aquest ple, que denota que és un tema que ens preocupa a tots. I, per tant, el vull celebrar com a alcalde i en nom del govern.» Ho deia al final d'una nit de gairebé cinc hores en què el seu govern havia tret endavant les ordenances fiscals amb l'IBI a l'alça per un empat a deu vots, havia vist com el PP i Ciutadans rebutjaven l'ordenança de terrasses i havia acabat expulsant una assistent i cancel·lant el torn de precs i preguntes del públic. Enmig de tot plegat, va ser l'única vegada que els vint regidors van votar igual.

El solar seguirà sent de tots els olesans

Una cosa és deixar i una altra és vendre, i aquí el que es fa és deixar. Els dos terrenys estan qualificats de domini públic, de manera que la fórmula escollida ha estat la concessió administrativa: una empresa hi construirà els blocs i en cobrarà els lloguers durant 75 anys, que és el màxim que permet la normativa, però la propietat del sòl continuarà sent municipal tota l'estona. El regidor d'Habitatge, Joan Martínez, ho va explicar amb paraules planes al ple: es tracta d'«un permís de llarga durada perquè un tercer construeixi un solar i l'exploti sense que l'Ajuntament en perdi la titularitat».

I és aquesta mateixa qualificació urbanística la que tanca la porta a la venda dels pisos. Aquí no passarà el que ha passat en altres promocions protegides, que amb els anys han acabat al mercat lliure: aquests 117 habitatges seran de lloguer durant tota la concessió i no hi haurà manera de comprar-ne cap.

Amb aquesta operació, el parc de pisos assequibles i socials que té el municipi, que ara és de 535 habitatges, creixerà una cinquena part. Martínez va aprofitar per repassar la resta de peces que hi ha en marxa: 33 pisos de propietat municipal que l'Ajuntament ja gestiona i sis més a punt d'incorporar-s'hi, la borsa de mediació de lloguer social, els allotjaments d'emergència de les Paules i els 28 habitatges del carrer Indústria i els 33 de Josep Perpinyà.

Qui mana en el rellotge

Hi ha una part de tot això que ja no depèn d'Olesa, i és precisament la que marca quan començaran les obres. Serà l'Agència de l'Habitatge qui redacti les bases del concurs, qui el convoqui i qui decideixi quines condicions hauran de complir les constructores que s'hi presentin. Samuel Rodríguez, d'Olesa Oberta en Comú Podem, va ser qui va posar el dit a la ferida i va preguntar si signar amb la Generalitat deixa els solars immobilitzats fins que a Barcelona decideixin moure's.

La resposta de l'alcalde no va tenir gaire diplomàcia. «Jo crec que no ens podem permetre que si la Generalitat té un tap i és incapaç de tirar endavant el procediment, esperar eternament», va contestar. Serradó fins i tot va posar xifra a la paciència que està disposat a tenir —«mig any, un any»— i va recordar que l'Ajuntament ja ha licitat pel seu compte en altres ocasions, com al carrer Indústria i a Josep Perpinyà. «Nosaltres sí que hem fet la feina, tenim un solar, ens ha costat molt tenir-lo i per tant li hem de treure tot el suc», va rematar.

De fet, el conveni ja porta incorporada una xarxa de seguretat que va recordar Fernando Vicente, del PSC: si passen dos anys i l'Agència no ha mogut fitxa, la concessió decau i el solar torna a mans de l'Ajuntament.

Tots van votar que sí, però cap va dir el mateix

Que la votació sortís per unanimitat no vol dir que els grups pensessin igual. Jordi Martínez, el regidor no adscrit, va felicitar el govern i tot seguit hi va deixar la reserva: «tant de bo es pugui realitzar el més aviat possible, que jo tinc més dubtes».

Jessica Fernández, del PP, va anar directa a una qüestió que a Olesa acaba sortint sempre, la dels aparcaments. L'alcalde li va respondre que a Sant Bernat encara no hi ha ni projecte bàsic i que al Calcàndi els cotxes aniran en superfície, perquè sota els blocs, tractant-se d'habitatge protegit, «no hi ha cap constructor que els vulgui fer».

Rodríguez, per la seva banda, va deixar l'avís de fons: posar formigó, tot sol, no abarateix res. «Espanya, poc abans que esclatés la bombolla immobiliària, construïa el doble d'habitatges d'Alemanya i França juntes i el preu de l'habitatge no baixava», va exposar. Per això va reclamar que s'apliqui de debò el recàrrec de l'IBI als pisos buits de grans tenidors, que està aprovat però gairebé no s'utilitza. El regidor d'Habitatge li va contestar amb una dada del cens municipal: a Olesa hi ha uns 120 habitatges buits.

El PSC, en canvi, va voler anotar la data al calendari. «Per primer cop li escolto dir que aquí a Olesa s'ha de construir habitatge protegit», va dir Carlos Fernández adreçant-se a l'alcalde. «I això és molt important.»

Què passa ara

Amb els convenis aprovats, la pilota passa a l'altre costat. Ara li toca a la Generalitat redactar les bases i convocar el concurs que ha d'adjudicar la construcció i l'explotació dels dos solars, i si no ho fa en dos anys, els terrenys tornen a l'Ajuntament sense que s'hi hagi posat ni un maó.

Serradó ho va deixar dit amb la condicional que ho sosté tot: «Si la Generalitat ens acompanya, podem fer un salt endavant a Olesa que pot millorar la vida de molta gent». Els solars ja hi són i les firmes també. Ara falta que algú comenci a cavar.

La nit del 24 de setembre, l’Ajuntament va aprovar de manera definitiva aquesta ordenança amb 12 vots a favor, 2 en contra i 7 abstencions. Van votar en contra el PP i Ciutadans. El PSC i el regidor no adscrit Jordi Martínez es van abstenir. A favor hi van votar els tres grups que formen el govern: Junts per Olesa, Esquerra Republicana i el Bloc.

Tres peticions per a les terrasses, tres respostes negatives

La regidora del PP, Jessica Fernández Dalmases, va explicar que el seu grup havia anat a la comissió «amb ganes de treballar en conjunt». Demanava tres coses.

La primera era per als bars petits que no tenen magatzem: poder deixar les taules i les cadires apilades al carrer a la nit, en lloc d’haver de ficar-les cada dia dins del local. El govern va dir que no; cal recollir-ho tot.

La segona era l’horari de tancament. Ara mateix la norma marca la mateixa hora en ple hivern que en ple estiu: les 12 de la nit entre setmana i tres quarts d'una els divendres i dissabtes. El PP demanava mitja hora més en els mesos de calor. «No és el mateix un mes de febrer que un mes de juliol», va dir Fernández al Ple.

La tercera era sobre els tancaments de vidre que protegeixen les terrasses del fred, que avui només es poden posar de novembre a març. El PP volia que es poguessin mantenir també a l’octubre i a l’abril.

Cap de les tres no es va acceptar. «Tot el que vam tenir va ser un no rotund», va resumir la regidora.

Un argument que no va aguantar la primera pregunta

El regidor d’Activitats, Domènec Paloma, va explicar per què cal recollir les taules i cadires cada nit: per mantenir neta el carrer, perquè no molestin la gent que passeja i per evitar problemes de convivència.

Va ser el segon motiu el que no es va sostenir. El regidor Jordi Martínez li va preguntar una cosa molt senzilla: si les terrasses es recullen de nit, quanta gent passeja a aquelles hores? Paloma va reconèixer en aquell mateix moment, davant de tot el Ple, que aquell argument «se li havia escapat» i que no era el més important. Es va quedar amb els altres dos: la neteja i evitar l’incivisme.

Fernández va respondre que aquell argument de la neteja no encaixava amb l’estat actual dels carrers del municipi, i va demanar en lloc seu que hi hagués més policia vigilant les terrasses i el mobiliari urbà.

Sobre l’horari, Paloma va explicar que cal buscar un equilibri entre el descans dels veïns i el negoci dels bars, sobretot als carrers on hi ha molts locals junts. Sobre els tancaments, va dir que és una qüestió de com es cobren les taxes, i que per això cal separar bé la temporada d’estiu de la d’hivern.

Una ordenança que ja ha passat diverses vegades pel Ple

El regidor Samuel Rodríguez va recordar que aquesta era ja la quarta o cinquena vegada que aquesta mateixa ordenança arribava al Ple. El seu grup sempre hi ha votat a favor, tot i que cada vegada s’ha trobat amb algun problema diferent: en alguna ocasió demanaven un paperam que no feia falta, en una altra la taxa era massa alta per a certs bars.

Aquesta última versió venia a arreglar un error legal: la norma demanava als bars un document, la «cèdula homologada», que el mateix Ajuntament ja no expedeix des de fa anys. També deia que eren els bars els qui havien de pintar a terra on pot anar cada terrassa, quan en realitat aquesta feina la fa la brigada municipal.

L’associació de comerciants d’Olesa havia presentat onze queixes al text al març. El govern només va acceptar una: la que deia que l’Ajuntament no pot dir-li a un bar com col·locar les seves taules si la terrassa és en terreny privat, no al carrer. Les altres deu queixes es van rebutjar.

Ciutadans també va votar en contra

El regidor de Ciutadans, Josep M. Paniello, també va votar en contra. Va dir que l’ordenança té poc a veure amb la neteja de debò, i que normalment són els mateixos propietaris dels bars qui netegen la seva zona.

No és la primera vegada que passa una cosa semblant

Aquesta no és la primera vegada que la regidora del PP es queixa que les seves propostes no es tenen en compte. El març de 2025 ja va dir que als plens li tallaven la paraula i que li costava aconseguir documents de l’Ajuntament. En aquell mateix comunicat també va criticar la despesa en els contenidors intel·ligents d’escombraries, que aleshores costaven 600.000 euros.

Aquests contenidors van tornar a ser notícia el maig de 2026, quan el PP va demanar per escrit explicacions sobre les multes que s’estaven posant a veïns per deixar bosses fora dels contenidors, i va preguntar què pot fer algú que no vol donar les seves dades personals per aconseguir la targeta que obre els contenidors.

El desembre de 2025, en un punt informatiu del PP a la plaça de Catalunya, Fernández va comparar els gairebé cinc milions d’euros que ha costat ampliar la biblioteca amb el que ella considera carrers bruts i poca seguretat.

No sempre les seves paraules generen tant de desacord. El maig de 2025, durant un debat sobre una moció de memòria històrica, quan va demanar «centrar-nos en els problemes reals dels olesans», va ser l’única intervenció de tota la sessió que el públic va aplaudir. Entre els assistents hi havia famílies que estaven passant per un desnonament.

En acabar la votació de l’ordenança de terrasses, Fernández va dir que el PP «continuarà lluitant per l’hostaleria» des de l’oposició.

El primer a rebre l'ordre de sortir va ser el regidor de Ciutadans, Josep M. Paniello, durant el torn de precs i preguntes dels grups. La segona, una veïna del públic, ja al tram final. Totes dues sortides es van produir immediatament després que l'un i l'altra qüestionessin la presidència, que ocupa l'alcalde, Marc Serradó, del Bloc Olesà-CUP.

El regidor que es va quedar sense resposta i sense escó

Paniello va formular tres preguntes tancades sobre la concentració del 2 de setembre davant l'Ajuntament en suport als ciutadans de Ceuta, i va advertir per endavant del format que demanava: «Me ha de decir sí o no. Está muy claro».

L'alcalde no va respondre ni sí ni no. Va començar a exposar la seva valoració de la situació a Ceuta —que és preocupant i que el govern espanyol «ha anat tard i ha anat malament»— i el regidor el va interrompre. Serradó va abandonar aleshores el contingut per anar a les formes: «quan vostè ha parlat l'hem escoltat. Si jo parlo no em pot tallar d'aquesta manera».

A continuació va retirar la resposta: «no li contestaré perquè vostè no pot mantenir un mínim diàleg democràtic». Va seguir un advertiment, una ordre —«vostè m'escoltarà i callarà»— i tres invitacions consecutives a abandonar la sessió: «el convido que marxi», «el convido que abandoni el ple», «sisplau, abandoni el ple». El regidor va sortir sense haver obtingut resposta a tres preguntes registrades i sense completar el seu torn.

El Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), aprovat pel Reial decret 2568/1986, regula amb detall les facultats del president del ple, però no preveu la retirada d'una resposta ja iniciada com a mesura disciplinària.

Sobre l'expulsió de regidors, el terreny normatiu és més estret encara. Una anàlisi publicada el setembre del 2025 al blog jurídic d'ACAL, consultora especialitzada en administració local, recorda que, a diferència de la policia d'estrades dels tribunals, en les entitats locals no hi ha cap norma de rang legal que empari la facultat del president per expulsar un membre del ple: les úniques previsions són de rang reglamentari. I constata que la majoria de sentències que hi analitza declaren invàlida la mesura.

La resolució que hi cita de manera expressa és la del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de 30 de juny de 2025 (recurs 512/2025), segons la qual les normes que atribueixen facultats de policia als alcaldes s'han d'interpretar de manera restrictiva, perquè poden limitar el dret fonamental dels regidors a participar en els assumptes públics, i la seva aplicació ha de ser motivada i no arbitrària. El mateix text recull una segona sentència del mateix tribunal, de 27 de gener de 2025 (recurs 793/2024), que qüestiona la validesa de la mesura quan les crides a l'ordre s'encadenen sense marge entre l'una i l'altra.

L'assistent expulsada i el punt que no es va celebrar

La segona sortida va arribar al final. Serradó havia advertit dues vegades una assistent mentre el secretari llegia els acords dels convenis d'habitatge públic, i li havia anunciat que aquell era l'últim avís. En obrir-se el torn de participació ciutadana, no hi va haver cap advertiment intermedi: li va indicar directament que abandonés la sala.

La dona s'hi va negar. «Aquesta és la casa de tothom, vosaltres cobreu diners públics, tenim dret a expressar-nos», va respondre. I va afegir: «quan se'ls diu una cosa que no els agrada escoltar, expulsen la gent».

L'article 88.2 del ROF estableix que el públic assistent no pot intervenir a les sessions ni fer manifestacions d'aprovació o desaprovació, i que el president pot procedir, «en casos extrems», a expulsar qui impedeixi el desenvolupament normal de la sessió. El reglament situa aquesta mesura com a excepcional. Ahir es va aplicar dues vegades en una mateixa sessió, i no és un recurs nou d'aquesta presidència: durant aquest mandat ja va rebre l'ordre de sortir un membre de l'Associació per una Sanitat Pública i de Qualitat, l'entitat que precisament ahir tornava a ser a la sala per defensar la moció de les farmàcies de guàrdia i auna altra veïna indignada amb el govern local.

Davant la negativa, l'alcalde va aturar el ple —«no continuarà fins que no marxi»—, va demanar un recés i va reunir la junta de portaveus. La decisió que en va sortir va ser suprimir el torn de participació ciutadana. En tancar la sessió, Serradó va lamentar «enormement que una ciutadana condicioni la participació de tota la resta que s'han esperat 5 hores per poder intervenir».

Els temps: qui els perd, qui els recupera i qui no en té

La sessió d'ahir també deixa registrat com es va administrar el temps de paraula, que el ROF encomana al president amb un criteri explícit: vetllar perquè totes les intervencions tinguin la mateixa durada.

Els talls per exhauriment del temps van recaure en tots els casos en regidors de l'oposició. Samuel Rodríguez, d'Olesa Oberta-En Comú Podem, va ser interromput dues vegades a mitja argumentació: al debat de les ordenances fiscals —«em sap greu [...] però se li ha acabat el temps»— i al de les farmàcies de guàrdia —«senyor Rodríguez, em sap greu però se n'ha acabat el torn»—. La regidora del PP, Jessica Fernández, també va ser tallada en dues ocasions, després d'haver advertit que des del seu escó no té visibilitat del cronòmetre: «desde aquí no veo el tiempo de intervención».

En el costat contrari, el primer tinent d'alcalde, Jordi Parent (ERC), va reiniciar el seu propi temps en veu alta abans d'una intervenció: «ara, em permeteu que em torni a posar el temps perquè si no, no tindré temps». No consta cap objecció de la presidència.

L'alcalde, per la seva banda, va intervenir per tancar cadascun dels grans blocs de la sessió. La seva rèplica al debat d'ordenances fiscals —el més llarg de la nit— va respondre un per un tots els portaveus sense limitació de temps.

La qüestió ja s'havia plantejat abans en aquest consistori. Serradó ha defensat en plens anteriors que l'alcaldia disposa d'un torn propi que li permet estendre's, criteri que l'oposició ha qüestionat de manera reiterada. El regidor no adscrit Jordi Martínez ho va formular així: «no existeix el torn d'alcaldia».

El silenci, també desigual

La mateixa sessió recull un tercer contrast en l'aplicació de les normes d'ordre. Des de la presidència es va requerir silenci a la sala en diverses ocasions i es va recordar que, mentre hi hagi ordre del ple, no es pot parlar des del públic. Aquesta és la regla que va acabar motivant les dues expulsions.

A la taula del govern, en canvi, la conversa entre membres de l'equip de govern es va mantenir durant intervencions de l'oposició sense que la presidència hi intervingués, mentre l'alcalde consultava de manera continuada el telèfon mòbil i l'ordinador. La incidència consta a l'acta per la via de les queixes: Jessica Fernández va interrompre la seva pròpia exposició dues vegades per denunciar-ho —«entre escuchar murmullos, cada vez lo ponéis más difícil» i «es que no paro de escuchar murmullos»— i la presidència va haver de demanar a la sala que l'escoltés. La mateixa regidora va afegir que el que es viu des de l'escó «es para grabarlo un día y ponerlo».

El context: la nit en què es va aprovar la factura del 2027

L'ordre del dia d'ahir incloïa l'aprovació provisional de les ordenances fiscals per al 2027, amb una pujada del tipus de gravamen de l'IBI del 3,5% i la congelació de la part fixa de la taxa de residus en 211 euros, a la qual s'afegeix un tram variable de 122,59 euros per als habitatges que no facin servir el sistema de contenidors.

Tota l'oposició va situar aquesta pujada com el tram final d'un increment acumulat proper al 30% en quatre anys. Rodríguez el va qualificar de «monstruositat»; Paniello va xifrar en un 31% la pujada de la contribució i en un 64% la de les escombraries; i Jordi Martínez, que va ser regidor d'Hisenda el primer any d'aquest govern, va recordar que el programa amb què es van presentar comprometia al punt 104 no pujar els impostos per sobre de l'IPC. Les ordenances van quedar aprovades amb 10 vots a favor i 10 en contra.

El ple va aprovar també, per unanimitat, dos convenis amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per construir 117 habitatges de protecció oficial en dos solars municipals.

Què passa ara

En aixecar la sessió, l'alcalde va anunciar que la junta de portaveus haurà de fer «una reflexió» perquè el que va passar «no es pot tornar a repetir». No va concretar-ne el contingut ni el calendari.

El torn de precs i preguntes del públic, que es va quedar sense celebrar, no té mecanisme de recuperació: les qüestions que la ciutadania hi volia plantejar hauran d'esperar al pròxim ple ordinari. Les municipals se celebren el 23 de maig del 2027.

La xifra que no va sortir de la bancada del govern és l'altra: la suma. Segons els càlculs que va exposar l'oposició sense que ningú els desmentís, aquest 3,5% tanca un mandat amb un increment acumulat del 29,12%. El regidor no adscrit Jordi Martínez, que va ser regidor d'Hisenda el primer any d'aquest mateix govern, ho va traduir a la mateixa família del primer exemple: aquell rebut de 530 euros n'eren poc més de 430 fa tres anys, i amb una pujada ajustada a l'IPC ara estaria al voltant dels 480.

Les ordenances fiscals per al 2027 van quedar aprovades amb 10 vots a favor i 10 en contra: Junts per Olesa, ERC i el Bloc a favor; el regidor no adscrit, Ciutadans, Olesa Oberta-En Comú Podem, el PP i el PSC en contra.

Els tres motius que dona el govern

El regidor d'Hisenda va encadenar tres justificacions. La primera, els costos: l'IPC català se situa al 4% i la proposta municipal queda mig punt per sota. La segona, i la que més pesa en euros, l'acord salarial signat pel Govern espanyol amb els sindicats majoritaris, que obliga els ajuntaments a assumir un increment del 4,5% el 2027, l'exercici més alt de tota la vigència de l'acord. A Olesa, va xifrar, això representa més de mig milió d'euros. La tercera, la licitació de nous contractes amb els increments salarials incorporats, com el de neteja d'equipaments o el d'ALSAT, que segons va explicar al ple de juliol encareix el servei en més de 280.000 euros.

L'alcalde, Marc Serradó, del Bloc Olesà-CUP, va tancar l'exposició admetent el que la xifra ja diu: «és veritat que aquest govern ha fet pujades de l'IBI per sobre del que hagués volgut fer. I això és una responsabilitat que no tenim, hem d'assumir-la i l'assumim». Va defensar que volien congelar-lo i que no van trobar cap via alternativa «que no sigui retallar serveis que considerem imprescindibles», i va emplaçar l'oposició a concretar de quina partida retallaria: «totes aquestes crítiques a les pujades de l'IBI, jo els demano que vagin acompanyades d'una proposta en la despesa».

El comparatiu que el govern porta cada any, i el que hi falta

L'argument que el govern repeteix any rere any és que Olesa segueix tenint un dels IBI mitjans més baixos de l'entorn. Joan Martínez va posar-hi números: si els divuit municipis del voltant que va enumerar congelessin l'impost i Olesa no ho fes, el poble quedaria a la posició 13 de 18. És a dir, a la part baixa de la taula.

L'oposició no va discutir la dada. Va discutir el que no l'acompanya. El regidor no adscrit ho va formular així: «quan donem dades, les donem totes». I va aportar la que falta, la renda: la renda per càpita de Catalunya se situa al voltant dels 21.000 euros, la del Baix Llobregat als 24.000 i la d'Olesa no arriba als 20.000. Si es paga menys IBI, va argumentar, és perquè també s'ingressa menys. El portaveu del PSC, Carlos Fernández, va coincidir-hi des de l'altra banda del debat: «seguim sent un municipi amb l'IBI baix, clar que ho som, perquè no teniu les mateixes condicions econòmiques que la resta de municipis». I hi va afegir una conclusió incòmoda: el problema seria precisament que amb aquesta renda l'IBI fos més alt que la mitjana.

Samuel Rodríguez, d'Olesa Oberta-En Comú Podem, va anar més enllà i va dir que havia buscat precedents del 29% acumulat: va citar Blanes, que va arribar al 51%, però que va acabar intervinguda per l'Estat. També va advertir del sostre legal: l'Ajuntament grava l'1% del valor cadastral i el màxim per a municipis com Olesa és l'1,1%. «El pròxim govern que arribi no podrà pujar l'IBI, per molt que vulgui, més d'un 10% perquè els heu petat ja en aquests quatre anys», va dir. I va recordar que la revisió cadastral d'Olesa és del 1996.

El punt 104

L'argument més incòmode de la nit no va venir d'un partit de l'oposició clàssica, sinó de dins de casa. Jordi Martínez va recordar que el programa electoral amb què es va presentar el projecte que avui governa incloïa un compromís explícit: no pujar els impostos per sobre de l'IPC. «Això ho portava en el programa i de fet jo em vaig encarregar com a cap de llista de defensar aquesta idea», va dir. Amb un IPC acumulat de quatre anys que no arribarà al 15%, l'increment de l'IBI vora el 30% deixa una diferència de quinze punts.

El seu retret no és que es trenqui el càlcul, sinó el compromís: «un programa electoral per mi és un pacte amb la ciutadania». I va admetre que ell mateix va defensar la primera pujada, la del 7,5%, quan era regidor d'Hisenda, amb una lògica que ara reclama: pujar fort al principi del mandat per poder congelar els dos últims anys.

«Pressupostar millor» i altres vies d'ingrés

L'oposició va respondre a l'emplaçament de l'alcalde amb propostes concretes, i totes apuntaven a la mateixa direcció: els ingressos que no s'estan cobrant i la despesa mal calculada.

Jordi Martínez va posar un exemple documentat: la partida de subministraments d'aigua i energia del pressupost del 2025, l'any de la pujada més alta, es va pressupostar en 1.300.000 euros i per al 2026 i el 2027 ha quedat reduïda a 800.000. Mig milió d'euros de diferència en una partida que, segons va dir, no va arribar a executar-se ni al 50%. La seva conclusió: sense aquell error, l'IBI d'aquell any hauria pogut pujar tres o quatre punts en comptes de deu. Va afegir-hi una altra dada: el nombre d'habitatges ha crescut dels 10.000 als 10.500, cosa que suposa uns 250.000 euros més de recaptació «caiguts del cel».

Rodríguez va detallar el seu bloc alternatiu d'ingressos: apujar l'impost d'activitats econòmiques a nivells equiparables als de Sant Andreu (uns 90.000 euros), aplicar l'informe econòmic dels guals industrials que es va encarregar i mai es va executar (uns 64.000), fer complir la taxa d'utilització privativa de l'espai públic a les companyies de telefonia mòbil (uns 100.000), aplicar de debò el recàrrec de l'IBI als pisos buits de grans tenidors (uns 24.000) i implantar la taxa de darrera milla (entre 80.000 i 90.000). Al punt de la neteja d'edificis, va quantificar en més de 450.000 euros anuals l'estalvi potencial de municipalitzar el servei, entre l'IVA del 21%, els costos indirectes i el benefici industrial.

Ciutadans i el PP van anar per l'altra via, la de la despesa. Josep M. Paniello va xifrar la pujada acumulada en un 31% i va proposar revisar l'Escola de Música —500.000 euros anuals—, la ràdio municipal, els serveis jurídics i els treballs externalitzats. Jessica Fernández va sumar-s'hi i hi va afegir memòria històrica, turisme i la supressió de regidories. L'alcalde va respondre al bloc sencer reclamant concreció partida per partida i va qualificar d'«alerta vermella» que es proposés retallar en feminisme i igualtat.

El lloguer, l'efecte que ningú va negar

Hi va haver una conseqüència de la pujada que no va rebre rèplica del govern. Jordi Martínez va recordar que l'IBI el paga el propietari, però que en el mercat de lloguer acaba repercutint: «quan a un propietari se li puja l'IBI, aquest IBI normalment acaba repercutint-se amb el lloguer». La llei permet aquesta repercussió, i el regidor va apuntar que un Ajuntament que congelés l'impost tindria un argument per demanar contenció als propietaris. Amb la pujada aprovada, no el té.

Escombraries congelades, amb lletra petita

El paquet d'ordenances va portar també la taxa de residus, i aquí el govern sí que exhibia una bona notícia: la part fixa es congela en 211 euros. El regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, ho va atribuir a la millora de la recollida selectiva, que ha passat del 37,44% del 2024 al 57,7% del maig i a superar el 60% des de juny, amb la reducció d'aportacions a l'abocador que això comporta.

La lletra petita és el tram variable de 122,59 euros per als habitatges que no hagin recollit la targeta o que no l'hagin utilitzat mai. Carreira insisteix que no és una sanció, sinó el cost dels serveis addicionals de recollida d'abandonaments. Paniello va parlar de «multes encubiertas»; Carlos Fernández, de «sanció encoberta»; i Rodríguez va qüestionar-ne l'encaix jurídic, perquè entén que un tram que només pot prendre dos valors fixos no és variable, i va recordar taxes tombades a Lleó o València i les 2.400 denúncies rebudes a Sant Cugat.

A la pràctica, un habitatge sense targeta pagarà 233,59 euros. Un altre amb bonificacions de renda i ambientals pot quedar-se, segons l'exemple del propi regidor, en 66,7 euros.

Què passa ara

Les ordenances queden aprovades provisionalment. S'exposen al públic trenta dies hàbils des de la publicació de l'anunci al butlletí oficial de la província, termini durant el qual qualsevol persona amb interès directe pot presentar-hi reclamacions. Si no se'n presenta cap, l'acord queda aprovat definitivament i els nous tipus meriten l'1 de gener del 2027.

Les bonificacions de renda de la taxa de residus es poden sol·licitar fins al 31 de març del 2027. I el debat que dijous va quedar ajornat, el de la despesa, arriba al ple de pressupostos previst per a la tardor, l'últim d'aquest mandat abans de les municipals del 23 de maig del 2027.

La publicació continua amb tres missatges més. «Recollir això són moltes hores de feina dura. L'incivisme d'uns pocs es torna la despesa de tots», escriu l'alcalde. I tanca amb dues frases curtes: «No ho ha cap justificació possible» i «Hem d'aturar-ho».

Un abocament que el consistori haurà de retirar

L'alcalde no precisa quan es va produir aquest abocament concret, ni qui n'assumirà la retirada, ni quin cost tindrà l'operació. Tampoc no detalla si s'ha obert cap expedient sancionador ni si la Policia Local hi ha intervingut. El que sí que estableix la publicació és el diagnòstic: no es tracta d'un episodi més, sinó d'una pràctica repetida i estesa per diferents punts del terme municipal.

La qualificació que fa servir Serradó —«l'incivisme d'uns pocs»— situa la responsabilitat en el comportament individual. Aquest és exactament el terreny on el govern municipal ha vingut situant el debat sobre l'estat de l'espai públic durant els darrers mesos.

El marc on encaixa aquest missatge

La publicació arriba en un moment en què la neteja i la gestió dels residus concentren bona part del malestar veïnal. Tal com va documentar Teleolesa a principis de setembre, desenes de veïns descriuen contenidors desbordats, bosses a terra, rosegadors i mala olor a diferents barris, amb testimonis que sostenien no haver vist mai «una Olesa tan abandonada».

L'Ajuntament destina 3,26 milions d'euros anuals al contracte de recollida de residus i neteja viària, desplegat aquest any amb un canvi de model basat en contenidors tancats amb xip. Una part del veïnat i els grups de l'oposició atribueixen la degradació de l'espai públic al funcionament d'aquest sistema; el govern municipal, a l'incivisme. La primera setmana de setembre, davant la petició pública d'una veïna, Serradó va respondre que l'Ajuntament treballa per ampliar els serveis de neteja i, alhora, per reconduir els actes incívics, sense concretar terminis.

El vídeo de Sant Pere de Llumbreres reforça aquesta segona lectura, ara amb imatges pròpies i des del compte personal de l'alcalde.

El que queda per aclarir

La publicació obre diverses qüestions que la mateixa publicació no resol. Quants abocaments il·legals s'han retirat aquest any al terme municipal i quin cost han suposat als comptes públics. Si existeix un registre municipal d'aquests episodis i si s'ha obert algun expedient sancionador. Si la deixalleria municipal i el servei de recollida de voluminosos cobreixen la demanda actual. I què entén exactament el consistori per «aturar-ho»: més vigilància, més sancions, més punts de recollida o alguna combinació de les tres coses.

Serradó tanca el vídeo amb un imperatiu en primera persona del plural. Queda per veure quines mesures concretes l'acompanyen.

Futbol sala: el FS Olesa multiplica els tests de cara a la competició

En el Juvenil Femení A, l’equip va disputar el seu últim partit de pretemporada davant d’un rival exigent, el CFS Eixample, i va caure per 4-6. Sara Mas va signar un doblet, mentre Aroa González i Imane Mouhal van completar els gols locals. Des del club s’assenyala que la intensitat defensiva és l’aspecte a corregir, tot i que també es destaca una clara millora de l’equip en el joc de possessió respecte a setmanes anteriors, amb el conjunt ja preparat per afrontar una lliga que es preveu exigent i competitiva.

El Aleví Femení A va firmar un empat a un davant del mateix rival, el CFS Eixample, amb gol de Naenia Moriana. El club va qualificar el partit com un autèntic "partidàs" de les jugadores, amb una intensitat alta mantinguda durant els cinquanta minuts, si bé reconeix marge de millora en la gestió de les ocasions concedides al rival.

En categoria Juvenil A, el FS Olesa es va imposar per 5-4 a un rival de categoria Preferent, el CFS Eixample. L’equip va arribar a dominar el partit amb un marge de tres gols a la primera meitat, tot i que va baixar el ritme a la segona part, fet que va permetre al rival retallar distàncies. Malgrat això, el conjunt va competir fins al final, en el que el club valora com una prova més de l’evolució mostrada en les últimes setmanes.

El Infantil A va disputar dos partits davant rivals de categoria Primera, amb resultats contundents: 15-2 davant el FS Sant Sadurní i 15-1 davant el FS Palleja. La superioritat mostrada va permetre a l’equip treballar amb comoditat els conceptes preparats durant la pretemporada. El club recorda que la setmana vinent arriba ja el primer partit de lliga, a casa, davant el Martorell, amb un nivell d’exigència diferent del viscut fins ara.

El Benjamí A es va imposar per 8-2 al FS Sant Climent, en un partit definit pel club com una bona oportunitat per continuar aplicant el que s’ha treballat durant la setmana, amb una intensitat superior a la mostrada en l’amistós anterior.

El Aleví A va tancar la pretemporada amb una victòria per 1-3 al camp del Sant Andreu de la Barca, amb gols d’Aaron Mogro (2) i Blai Pozo. El resultat corona una pretemporada en què l’equip no ha conegut la derrota. El club felicita el grup per la feina feta i avisa que la setmana vinent arrenca la lliga amb un estrena d’altura: rebre el FC Barcelona al Boada, a les 18:30 hores.

Bàsquet: el NBO afina detalls amb resultats dispars

El Nou Bàsquet Olesa (NBO) també ha tingut una setmana carregada d’amistosos.

El Cadet A Masculí va aconseguir una àmplia victòria per 27-50 a la pista del CB Abrera, en un partit disputat divendres a la tarda. L’equip continua adaptant-se a la dinàmica, al ritme i als nous companys, mostrant-se més sòlid que en el primer amistós disputat. El conjunt encamina ja la recta final de la preparació, amb la mirada posada en l’inici de la lliga.

En canvi, el Sènior A Masculí va caure per 52-62 davant el CB Castellbisbal, en un partit molt igualat i amb constants alternatives en el marcador. Segons explica el club, el descontrol ofensiu i diversos errors provocats per la intensa defensa visitant van acabar decantant el partit en els instants decisius. Malgrat la derrota, l’equip continua creixent i incorporant jugadors, mostrant a més una millor evolució en el control defensiu.

Hoquei patins: el Club Olesa Patí tanca la pretemporada amb la lliga ja a les portes

El Club Olesa Patí ha completat aquesta setmana la seva última tanda d’amistosos abans de l’arrencada oficial de la temporada.

El sènior femení va disputar el seu últim partit de pretemporada a casa, a només una setmana del seu debut a la Nacional Catalana. El partit va servir com a tancament de la preparació abans del gran repte que suposa l’estrena a la categoria, amb l’afició cridada a acompanyar l’equip a la grada en aquest tram final.

Per la seva banda, el sènior masculí va tornar al pavelló Boada per disputar el seu segon amistós de la pretemporada, aquest cop davant l’Igualada HC. L’activitat del primer equip masculí no es va aturar aquí: després de la presentació oficial dels equips del club, el conjunt va disputar un nou encontre davant el Cerdanyola CH, en un cap de setmana marcat per la doble cita i per la presentació de les diferents categories del club de cara a la temporada.

D’aquesta manera, el Club Olesa Patí arriba amb la preparació ja completada a l’inici imminent de les seves respectives lligues.

Futbol: el CF Olesa completa una intensa setmana d’amistosos en totes les seves categories

El CF Olesa ha estat, juntament amb el FS Olesa, un dels clubs més actius en aquest tram final de pretemporada, amb partits disputats en un bon nombre dels seus equips, des de la base fins a les categories cadet i juvenil.

El Sènior A va disputar un amistós davant del Sant Andreu de la Barca el passat 19 de setembre, a les 19:30 hores, al Municipal Can Salvi.

En el S15 A, l’equip va caure per 1-6 davant el Sant Cugat, en l’últim amistós disputat abans de l’inici de la competició oficial.

El S15 B també es va mesurar aquesta setmana al Juventud 25 de Setembre, amb derrota per 8-3.

El S16 va disputar dos encontres: un primer amistós davant el Pujades que va acabar sense gols (0-0), i un segon test davant el Can Boada que es va saldar amb una clara victòria per 6-0.

El S13 va caure per 0-2 en el seu amistós davant el Mediona.

El S14 va empatar a quatre gols en el seu encontre davant l’Esparreguera.

El S11 A va disputar dos partits amb resultats dispars: derrota per 5-1 davant el Can Trias, i una àmplia victòria per 1-9 al camp del Balandrau.

En categoria S10, el club destaca la consecució del Torneig de Ripollet, amb l’equip proclamat campió després del que el club valora com un gran torneig i un gran treball d’equip.

El S9 va aconseguir una golejada per 0-12 en la seva visita al Vacarisses, amb els gols repartits entre Yasier (3), Hannael (2), Riudan (2), Reda (2), Adam (1), Eric (1) i Samir (1).

En el Aleví S12 A, l’equip es va imposar per 8-2 al Fàtima S12A, amb quatre gols de Paco, dos de Nael i un per a Christian i David.

El S12 B va vèncer per 0-3 en el seu desplaçament al Can Boada, amb dos gols de Dídac i un de Julen.

El Cadet Femení va disputar dos amistosos: una derrota per 1-3 davant el Begues, i un empat a zero davant la UE Sant Sadurní.

El Juvenil B es va imposar per 6-2 al Vacarisses, amb gols de Marc García, Marc Ortego, Abraham, Aleix, Martí Gutiérrez i Wassim.

Són 37 fets més en mig any, un increment del 17,7%. El contrast amb la resta del país és la dada que dona dimensió al cas: en el conjunt d'Espanya, amb 1.217.476 infraccions comptabilitzades en el mateix període, l'augment va ser del 0,5%. Interior va publicar aquestes xifres el 19 de setembre, dins del Balanç de Criminalitat del segon trimestre, que acumula els fets registrats de gener a juny.

El repunt olesà no és generalitzat, i aquesta és precisament la seva característica més definitòria. Els robatoris amb violència i intimidació es mantenen en quatre, els mateixos que fa un any. Els delictes de lesions i baralla tumultuària baixen de quatre a tres. No hi consta cap homicidi consumat, després de l'únic registrat el 2025, ni cap delicte de tràfic de drogues, davant els dos de l'exercici anterior. L'augment es concentra en dos fronts: el que afecta l'habitatge i el que afecta la integritat sexual.

Convé precisar què mesura aquest document abans de continuar. El balanç recull els fets que arriben a coneixement policial —Policia Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i els cossos de policia local que aporten dades al Sistema Estadístic de Criminalitat—, de manera que una part del delicte real no hi figura mai i un repunt de denúncies pot reflectir tant més fets com més disposició a denunciar-los. El ministeri adverteix, a més, que les xifres estan pendents de consolidar, i en un municipi de 25.000 habitants un grapat de casos genera percentatges de tres dígits. Dit això, 37 fets addicionals sobre una base de 209 no depenen d'un sol expedient.

Catorze robatoris amb força, vuit més

Els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal·lacions constitueixen la partida que més creix dins la criminalitat convencional olesana, amb un increment del 133,3%. És també el punt on el municipi se separa amb més claredat de la tendència estatal: mentre a Olesa es multipliquen per més de dos, en el conjunt d'Espanya els delictes contra el patrimoni —robatoris, furts i sostraccions de vehicles— cauen un 3,6% i representen el 40,3% de tota la criminalitat convencional.

Set d'aquests catorze es van cometre en habitatges particulars, dos més que l'any anterior. A aquesta xifra s'hi afegeixen les quatre sostraccions de vehicles, davant l'única del 2025. Els furts, en canvi, que continuen sent el gran volum del municipi, amb prou feines es mouen: 43 casos davant de 41, un 4,9% més. El perfil delictiu d'Olesa, per tant, no ha canviat de naturalesa; ha canviat d'intensitat dins de la categoria que afecta directament l'espai privat i la propietat.

Sis delictes sexuals en mig any

Els delictes contra la llibertat sexual registrats al municipi han passat de tres a sis. Les agressions sexuals amb penetració, d'una a tres; la resta de delictes contra la llibertat sexual, de dos a tres. En termes percentuals, un 200% i un 50%; en termes absoluts, dos i un casos més, sis en total.

La referència estatal permet dimensionar-ho. Interior situa l'augment espanyol d'aquests delictes en un 4%, i el de les agressions amb penetració en un 3,5%. No és el primer balanç en què Olesa se'n desmarca. Amb les dades del quart trimestre del 2024, Teleolesa ja va documentar un increment local del 150% en agressions sexuals amb penetració quan la mitjana espanyola d'aquell exercici es movia en el 6,7%. L'any anterior, aquest mitjà havia recollit la inquietud del veïnat per l'augment del 200% en delictes greus, amb testimonis que descrivien zones del municipi on evitaven passar. Les xifres absolutes són baixes i cada cas té un pes desproporcionat sobre el percentatge. La direcció, en canvi, es repeteix en els tres balanços revisats en dos anys.

Una matinada del 21 de juny

Un dels fets comptabilitzats en aquest semestre té data, escenari i actuació policial documentada. La matinada del 21 de juny, en plena Festa Major, un grup d'una desena de persones va envoltar dos joves al Parc de la Memòria mentre esperaven el ferrocarril. Segons la informació difosa pels Mossos d'Esquadra, un dels dos va caure a terra durant la fugida i va ser agredit a cops i puntades de peu, ruixat amb esprai de pebre i desposseït del telèfon mòbil; l'altre també va ser ruixat i va aconseguir resistir l'intent de sostracció de la ronyonera.

El 5 d'agost, agents de la comissaria de Martorell —la que cobreix Olesa— van detenir dos menors d'edat com a presumptes autors d'un delicte de robatori amb violència i intimidació comès al municipi. Els investigadors els van identificar a partir de les declaracions de les víctimes, d'imatges obtingudes de xarxes socials i d'un reconeixement fotogràfic. Els fets es van posar en coneixement de la Fiscalia de Menors, que dirigeix les diligències. Cap dels dos té encara resolució judicial.

L'episodi es va produir nou dies després que l'Ajuntament difongués públicament el seu balanç anual de seguretat.

La partida que Interior no desglossa

Els robatoris i els delictes sexuals concentren l'atenció, però no expliquen la major part de l'augment. L'epígraf que el ministeri denomina «resta de criminalitat convencional» —danys, amenaces, coaccions, delictes contra l'ordre públic, falsedats i tot allò que no encaixa en les deu categories detallades— ha passat de 93 a 108 casos. D'aquests quinze fets addicionals en surt gairebé la meitat de l'increment total del semestre.

És, alhora, la casella menys transparent del document, perquè el balanç no la desagrega en cap nivell. Qualsevol descripció precisa del contingut d'aquests 108 fets ha de venir de qui els registra.

Un de cada quatre delictes es comet en línia

La segona meitat del balanç no passa al carrer. La cibercriminalitat ha crescut un 18,5% al municipi, de 54 a 64 fets, i ja representa un de cada quatre delictes coneguts a Olesa. Les estafes informàtiques en constitueixen el gruix, amb 50 casos davant de 47, mentre que la categoria d'altres ciberdelictes s'ha duplicat, de set a 14.

Aquesta dada té una implicació que enllaça directament amb el bloc següent. A la reunió de la Junta Local de Seguretat del juny, els cossos policials van exposar que les estafes havien baixat un 8,5% respecte de l'any anterior. La sèrie semestral d'Interior registra el moviment contrari per al primer semestre del 2026.

«Portem set anys reduint fets delictius»

La primera setmana de juny, quinze dies abans de l'agressió del Parc de la Memòria, la Junta Local de Seguretat va reunir a l'Ajuntament els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la Policia Local per revisar el balanç del 2025: un 13,4% menys de fets delictius i el segon municipi més segur de Catalunya entre els de més de 20.000 habitants. El consistori ho va difondre amb tres talls d'àudio. L'alcalde, Marc Serradó, hi va afirmar que «portem set anys reduint fets delictius» i va sostenir que explicar-ho «pot ajudar a que la ciutadania se senti una mica menys insegura». L'inspector en cap de la Policia Local, Isaac Aymeric, va qualificar d'«extraordinari» mantenir set anys de tendència a la baixa, perquè «l'habitual són dos o tres anys».

Els períodes comparats no són els mateixos —aquell balanç tancava el 2025; el d'Interior obre el 2026— i aquesta circumstància, per si sola, no desmenteix cap de les dues xifres. El que estableix la sèrie semestral del ministeri és que, mentre es comunicava aquella trajectòria descendent, els sis mesos que s'estaven tancant en aquell mateix moment acumulaven un augment del 17,7%.

La posició estructural del municipi, amb tot, continua sent la d'un territori amb baixa intensitat delictiva. Amb 246 infraccions en sis mesos i una població que el padró situa al voltant dels 25.000 habitants, la ràtio se situa en unes 9,8 infraccions per mil habitants en el semestre, segons el càlcul d'aquest mitjà a partir de les dades d'Interior i de l'INE; l'equivalent espanyol, amb 49.596.376 residents, és de 24,5. La qüestió que planteja el balanç, doncs, no és si Olesa és un municipi segur, sinó si la sèrie descendent que sosté el discurs municipal continua vigent.

Cap valoració des del 19 de setembre

Des que el ministeri va publicar les dades, l'equip de govern no s'hi ha referit. Els comunicats institucionals difosos entre el 14 i el 23 de setembre tracten d'activitats juvenils, subvencions per a la rehabilitació d'habitatges, la Setmana Europea de la Mobilitat i el Dia Internacional del Turisme. Cap menciona el Balanç de Criminalitat.

El contrast amb el mes de juny és documentable. El regidor de Seguretat Ciutadana i primer tinent d'alcalde, Jordi Parent, admetia aleshores l'existència d'una distància entre les dades objectives i la percepció d'inseguretat del veïnat, que vinculava a l'incivisme, i defensava la policia de proximitat com a instrument per escurçar-la. Aquest mes, el veïnat continua descrivint un municipi degradat sense haver obtingut resposta pública del consistori. Les xifres del primer semestre redueixen aquella distància entre dada i percepció, si bé per la banda contrària a la que argumentava el regidor.

El que queda per veure

La Junta Local de Seguretat manté trobades tècniques cada quinze dies al marge de la reunió anual de balanç, de manera que l'evolució del semestre ha passat necessàriament per aquelles sessions. El contingut d'aquestes reunions no ha transcendit.

Queden obertes quatre qüestions amb resposta possible a curt termini. Si la desviació es confirma quan Interior consolidi les dades i publiqui el balanç del tercer trimestre. Què conté exactament l'epígraf que aporta gairebé la meitat de l'augment. Si el govern municipal mantindrà la referència als set anys de reducció quan es tanqui l'exercici 2026. I quin balanç presentarà la propera Junta Local de Seguretat, que es reunirà ja en any electoral.

Els cartells són de l'Associació Cultural El Casal d'Olesa, que els fa servir per anunciar les obres i representacions de pagament que programa al seu teatre. Segons ha pogut confirmar aquest mitjà, als arxius municipals no hi ha cap títol que n'autoritzi la instal·lació, cap concurs públic que els hagi adjudicat ni cap taxa que se n'hagi cobrat. L'entitat, a qui aquest diari va demanar la seva versió, no ha respost.

Quatre preguntes, una sola resposta

Aquest diari volia saber quatre coses: amb quin títol jurídic ocupa El Casal aquests espais, quin concurs públic els hi va adjudicar, quant de temps dura el permís i quin cànon paga al municipi, i si qualsevol altra entitat o comerç del poble podria optar a espais semblants en igualtat de condicions.

La resposta va ser la mateixa per a totes quatre. El secretari municipal, que la va deixar per escrit després de revisar els expedients, la base de dades i els departaments que podien estar relacionats amb el cas, no hi va trobar cap número d'expedient, cap data d'aprovació ni cap liquidació de taxes. Tampoc no s'hi anuncia cap inspecció ni cap requeriment a l'entitat perquè aclareixi la situació.

Ara bé, la resposta deixa oberta una pregunta: si el permís no s'ha atorgat mai o si, per altra banda, existeix i simplement no s'ha trobat. En el primer cas, els cartells ocuparien la via pública sense cap autorització municipal; en el segon, l'Ajuntament hauria concedit un permís que avui cap dels seus departaments no és capaç de localitzar.

Quatre llocs per on passa tot Olesa

L'equip de redacció ha resseguit els quatre emplaçaments, i tots coincideixen amb alguns dels punts amb més vida del municipi: el CAP, per on passen cada dia els usuaris del centre d'atenció primària; la Casa de Cultura, el principal equipament cultural d'Olesa; la plaça de les Fonts, on coincideixen cada matí les famílies que porten els fills a l'escola; i la plaça de la Sardana.

Els cartells no es posen i es treuen segons la temporada. Són estructures fixes que fa anys que ocupen el mateix tros d'espai públic, tot i que no ha estat possible datar-ne documentalment la instal·lació.

Cinquanta euros per metre quadrat, cada any

Que siguin fixos és precisament el que obre la pregunta sobre els diners, perquè a Olesa anunciar-se al carrer té un preu, i està escrit. L'ordenança fiscal número 6, aprovada pel Ple el 27 d'octubre de 2022, regula la taxa per col·locar anuncis en béns municipals i la fixa en 50 euros per cada metre quadrat d'anunci, o fracció, i per any.

L'ordenança també deixa clar qui l'ha de pagar i des de quan. Hi estan obligats tant els qui obtenen una llicència o una concessió com els qui simplement es beneficien de l'espai públic a través dels anuncis, i el text preveu expressament el cas de qui s'hi instal·la sense haver demanat permís: la taxa es merita igualment des del primer dia d'ús.

Qui pensi que una associació cultural podria tenir un tracte diferent topa amb l'article 5, que ho resol en una sola línia: «No s'aplicaran bonificacions ni reduccions». Ser una entitat sense ànim de lucre, per tant, no eximeix ni del permís ni del pagament.

A més, dos dels quatre emplaçaments són als espais que l'Ajuntament situa més amunt en la seva escala fiscal. El nomenclàtor que el consistori aplica a les ocupacions de la via pública, aprovat pel Ple el 19 de desembre de 2024, classifica la plaça de les Fonts i la plaça de la Sardana en primera categoria, la més alta, reservada a les zones amb més activitat comercial.

Segons l'ordenança, doncs, el comptador hauria d'haver començat a córrer el primer dia, però als arxius municipals no consta cap liquidació d'aquesta taxa. Si l'entitat no ha abonat mai cap import per aquest concepte, el municipi hauria deixat d'ingressar durant anys una quantitat que, a hores d'ara, ningú no ha pogut calcular.

Si un suport cau, qui paga?

Els diners no són l'única pregunta que queda a l'aire. Qualsevol pare o mare que travessi la plaça de les Fonts amb els fills se'n pot fer una altra: què passaria si un d'aquests cartells es desprengués un dia de vent i ferís algú. Són estructures plantades en voreres per on passen centenars de persones cada dia, exposades any rere any a la pluja, al sol i al desgast.

El Codi civil estableix que qui, per acció o omissió, causa un dany a un altre per culpa o negligència està obligat a reparar-lo. La responsabilitat recau, en primer lloc, sobre qui és propietari de l'element i n'ha de garantir el manteniment. Però com que els cartells són al domini públic, també hi podria quedar implicat l'Ajuntament, ja que la llei reconeix als ciutadans el dret a ser indemnitzats pels danys derivats del funcionament dels serveis públics.

El mateix Ajuntament explica a les entitats com s'ha de cobrir aquest risc. La Guia pràctica per a organitzar un acte a la via pública, que el consistori va editar l'abril de 2024 pensant sobretot en les entitats del municipi, recorda que tots els espectacles públics i les activitats recreatives han de tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil, amb capitals mínims que van dels 300.000 euros per a un acte de fins a cent persones fins als sis milions per als més multitudinaris. La guia també recorda que, segons l'Ordenança de civisme i convivència ciutadana, qualsevol ús comú especial de l'espai públic requereix autorització municipal.

És cert que la guia parla d'actes puntuals i no d'instal·lacions permanents, però deixa clar el criteri del consistori: per a una activitat d'una tarda, exigeix autorització i pòlissa. Aquest diari no ha pogut saber si El Casal té contractada cap assegurança que cobreixi els seus cartells, i la resposta municipal no n'esmenta cap.

Un expedient més en una llista llarga

El cas d'El Casal arriba en un moment en què l'Ajuntament d'Olesa acumula fronts oberts en diversos àmbits. Al juny, aquest mitjà va revelar que Anticorrupció investiga l'Ajuntament d'Olesa per presumptes pagaments irregulars durant més d'una dècada. Abans, ja havia publicat l'adjudicació de gairebé 760.000 euros a una fundació investigada per presumpta malversació de la qual l'alcalde, Marc Serradó, és patró i la sentència del TSJC que va anul·lar el cobrament de 886.925 euros en quotes urbanístiques per haver deixat prescriure els terminis.

La concurrència pública, una de les qüestions que planteja aquest cas, tampoc no és un terreny nou per a aquesta redacció. Com ja va recollir Teleolesa en destapar les adjudicacions de la Biblioteca municipal a Construcciones Somic, l'oposició fa temps que qüestiona la relació entre el consistori i aquesta constructora. I el març de 2026, aquest diari va publicar l'ús recurrent d'una fórmula de puntuació desaconsellada per la Generalitat en les licitacions municipals, una fórmula que, segons el regidor d'Olesa Oberta Samuel Rodríguez, afavoreix les ofertes més barates per sobre de qualsevol altre criteri.

A tot això s'hi suma la manera com el consistori gestiona la informació pública. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP), l'organisme de la Generalitat que vetlla pel compliment de la llei de transparència, ha fallat cinc vegades contra l'Ajuntament d'Olesa, sempre en reclamacions d'aquest mitjà, i va deixar escrit que la conducta del consistori pot ser constitutiva d'infracció molt greu.

Més de dos mesos de silenci

El 4 de juliol, amb la resposta de l'Ajuntament a les mans, aquest diari va escriure a l'Associació Cultural El Casal d'Olesa per donar-li l'oportunitat d'explicar-se abans de publicar aquesta informació. Li va fer tres preguntes directes: si té algun títol, conveni o autorització que empari l'ús d'aquests espais, si abona alguna taxa o cànon municipal per fer-ho i si l'adjudicació va passar mai per un concurs públic. Tenia fins a l'11 de juliol per contestar.

L'11 de juliol va passar, i després l'agost i la primera meitat de setembre. Més de dos mesos després, l'entitat no ha contestat cap de les tres preguntes ni ha aportat cap document que acrediti l'ús dels espais que ocupa.

Mentrestant, cada matí, centenars d'olesans continuen passant per davant dels mateixos cartells, a la porta del CAP i a les places del poble, sense que ningú hagi sabut explicar amb quin permís hi són.

Una setmana de sensibilització al carrer

L'inici serà diumenge 20 de setembre, amb la 3a Caminada Solidària, que arrencarà a les 9 h des del Parc Municipal. El recorregut, accessible, travessarà l'avinguda de Francesc Macià, la rotonda dels Closos i el Nucli Antic, abans de tancar-se de nou al Parc Municipal cap a les 13 h. Qui vulgui participar-hi haurà d'aportar un donatiu solidari de 6 euros, que dona dret a samarreta, esmorzar i refrescos; les inscripcions estaran obertes tant per avançat com el mateix matí de la prova.

L'endemà, dilluns 21 de setembre, coincidint amb el dia oficial de la commemoració, la Torre del Rellotge s'il·luminarà de color verd, el color associat a la malaltia, com a gest de visibilitat.

Ja la setmana següent, el 28 de setembre a les 17 h, l'Auditori de la Comunitat Minera Olesana acollirà un Bingo Musical conduït per Alba Martínez, membre de la mateixa AFA Baix i cantant. La proposta aprofita la música com a estímul de la memòria i l'atenció, i com a via per afavorir el record i la socialització en un ambient distès.

El repte de fer arribar el suport a qui el necessita

Més enllà dels actes puntuals, l'entitat manté durant tot l'any un grup de suport emocional gratuït adreçat a familiars i persones cuidadores d'Olesa, conduït per un psicòleg especialitzat en demències. Les trobades tenen lloc els divendres, de 17 a 18 h, a l'edifici de Cal Rapissa.

El coordinador de serveis, Daniel Mendoza, reconeix que aquest recurs ha patit alts i baixos d'assistència —en un dels darrers grups només hi van arribar a participar tres persones— i per això des de l'entitat s'ha optat per reforçar la difusió, sobretot a escala de poble, per arribar a qui encara no coneix que aquest acompanyament professional existeix. Segons explica, la funció del grup va més enllà d'orientar el dia a dia davant els canvis que comporta la malaltia: es tracta també de crear un espai comú entre persones que viuen situacions similars, encara que cadascuna es trobi en una fase diferent del procés, i d'intercanviar-hi estratègies. "És molt important per a familiars i persones cuidadores tenir un grup de suport amb l'acompanyament d'un psicòleg especialitzat per fomentar l'intercanvi de vivències entre persones que es troben en diferents etapes del procés degeneratiu", afirma Mendoza, que anima qui hi estigui interessat a apuntar-s'hi, ara que l'entitat treballa per tornar a impulsar el grup amb més força.

"Que cap família es trobi sola"

La delegada de l'AFA Baix a Olesa, Karim Peña, insisteix que darrere de cada persona diagnosticada hi ha també una família que sovint no sap on trucar: "Pacients n'hi ha molts en aquests llocs i de familiars encara més [...] hi ha un lloc al qual poden recórrer, que som aquí presents, que no estan sols, que des del punt de vista familiar moltes vegades et trobes sol, no tens ajuda". Per a Peña, activitats com la caminada o el bingo tenen precisament aquesta funció: "s'ha de conscienciar aquest punt del familiar" i fer que la gent sàpiga "que existeix aquesta entitat, que hi ha formes en què es pot ajudar", ja que una major implicació ciutadana permetria a l'entitat créixer en serveis.

La delegada tanca amb una crida directa: "faig una crida a les famílies afectades perquè s'involucrin en les activitats de l'entitat i no visquin la malaltia en solitud. És vital també conscienciar la societat sobre els recursos d'ajuda existents per als cuidadors".

Perquè en aquelles converses s'hi van dir coses que el portaveu del PSC, Fernando Vicente, ha decidit no revelar. Si les expliqués, avisa, «li cauria la cara de vergonya a més d'un».

Dos dies més tard, els onze regidors del Bloc Olesà, ERC i Junts van tombar la moció per un sol vot de diferència.

Vicente situa en aquell punt el final d'una etapa, i el descriu amb una frase que va directa a l'alcalde: «Aquesta part del buen rollismo de l'alcalde Serradó, el teatre aquest, ja no el comprem».

La conseqüència pràctica és que el principal grup de l'oposició deixa de presentar mocions al ple. El càlcul que hi ha al darrere el formula sense embuts: «no podem presentar mocions perquè l'equip de govern, per activa i per passiva, ens acaba bloquejant totes les mocions». I la renúncia, adverteix, té contrapartida per a l'equip de Marc Serradó: «Que ara tampoc esperin gran cosa del PSC».

Perquè el que hi havia en joc en aquella moció era el greuge que els socialistes arrosseguen des de fa mesos: les peticions d'informació que els grups registren per escrit i que, sostenen, es queden sense resposta o arriben fora de termini. «Això és una vergonya», diu Vicente.

Guanyar les eleccions i acabar a l'oposició

Per entendre la càrrega que porta aquest trencament cal recordar com es va formar el govern actual. A les municipals del 28 de maig del 2023, el PSC va ser la llista més votada d'Olesa, amb 2.424 vots i el 25,92% del suport.

Va guanyar i es va quedar fora. Bloc Olesà, ERC i Junts sumaven dotze dels vint-i-un regidors del consistori, els que calien per investir alcalde, i van pactar un govern conjunt amb l'alcaldia repartida en dos torns: Jordi Parent, d'ERC, els dos primers anys, i Marc Serradó des del 2025.

Aquesta és la ferida de fons de tot el mandat, i el calendari ja no dona gaire marge per tancar-la: les pròximes municipals se celebren el 23 de maig del 2027.

«Hem arribat tard» al canvi de contenidors

Bona part dels retrets del PSC tenen a veure amb el nou sistema de recollida d'escombraries, que Olesa desplega des del febrer d'aquest any. El model consisteix en contenidors tancats que només s'obren si l'usuari s'identifica amb una targeta o un dispositiu digital, de manera que l'Ajuntament pot saber qui recicla i qui no.

Al darrere hi ha el contracte més gran que gestiona el consistori: més de trenta milions d'euros a vuit anys, aprovat pel ple l'octubre del 2024 i estrenat el 3 de febrer al Nucli Antic, el Collet de Sant Joan, la Balconada i les Planes. El govern municipal l'ha justificat sempre per una obligació legal, i les xifres l'acompanyen: Olesa recicla al voltant del 38% dels residus que genera, mentre que la Unió Europea n'exigeix el 60% per al 2030.

Vicente, a diferència d'altres crítics del sistema, no discuteix el model. El que discuteix és quan i com s'ha explicat a la gent. Quan el regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, va tornar a dir fa poc que calia fer pedagogia amb la ciutadania, la resposta socialista va ser que aquell moment ja ha passat: «Crec que hem arribat tard. S'hauria d'haver explicat fa temps», va dir el portaveu, que hi va afegir que «hi havia hagut molt temps abans per poder explicar-ho».

D'aquesta idea en surt el diagnòstic que repeteix des d'abans de l'estiu i que funciona com a fil conductor de tot el que denuncia: «el que no sap fer o no està fent aquest govern municipal és gestionar l'enuig de la ciutadania». Perquè, segons ell, bona part de les bosses que apareixen a terra al costat dels contenidors no hi són per descuit ni per deixadesa, sinó com una forma de protesta contra el nou sistema. «Hi ha moltes persones que segurament deixen les escombraries, la fracció resta, fora del contenidor com una manera de manifestar el seu enuig», sosté. És la mateixa lectura que el PSC ja va fer pública a la primavera, quan els veïns van començar a deixar la brossa fora dels contenidors amb xip.

Ara bé, el portaveu hi distingeix un segon fenomen que no té res a veure amb la protesta ni amb l'incivisme, sinó amb la capacitat del servei. Els diumenges, en zones com el tram que baixa cap a la Riera o el casc antic, el motiu pel qual les bosses acaben a fora és molt més simple: «És que ja no hi ha espai», explica Vicente. A això s'hi afegeix una reclamació que el grup socialista fa temps que repeteix, la de substituir els contenidors del nucli antic per uns altres de més accessibles. El portaveu ho explica amb una imatge domèstica: la gent gran, o qualsevol que baixi carregat de bosses, ha d'acabar «abraçant el contenidor» per poder-hi arribar.

Qui multarà, i amb quins efectius

Davant de les bosses que apareixen al carrer, el govern municipal ha apuntat la via de les sancions. No és un anunci nou. El portaveu socialista recorda que l'aleshores alcalde, Jordi Parent, ja va avançar fa mesos que el consistori sortiria a multar qui no fes servir bé el sistema. El que el PSC li reclama des d'aleshores no és que hi renunciï, sinó que expliqui l'operativa: «que digui com ho farà».

I aquí és on entra el càlcul que fa Vicente, que és de personal. Assegura que hi ha dies en què tot el dispositiu policial d'Olesa es redueix a una patrulla al carrer i un agent a la comissaria atenent el telèfon, i puntualitza que la xifra no se l'inventa ell: és, diu, «dita pels mateixos policies». Amb aquest full de servei, la pregunta que planteja és si aquella única patrulla pot assumir una feina més: «Què li demanaràs, a aquesta patrulla? Que surti també a posar multes per la brossa?».

A continuació repassa les altres figures municipals que podrien fer-ho —les agents cíviques i la vigilant de la zona blava— i les descarta perquè cap no té potestat per multar aquesta conducta. «Qui sancionarà la gent, les agents cíviques? No tenen capacitat de sancionar. I qui ho farà, la de la zona blava? Tampoc no té capacitat per sancionar això». La conclusió que en treu és que l'anunci no té qui l'executi: «el que no es pot fer és venir aquí, dir això i quedar-se tan tranquil».

Si tot i així l'anunci es manté, sosté el portaveu, és perquè l'equip de govern fa un càlcul concret: que amb una posada en escena n'hi haurà prou perquè el poble s'ho cregui. I ho explica recorrent a la tradició local. «Olesa és un poble on tenim la Passió, estem acostumats a fer teatre», assenyala, abans d'apuntar que alguns membres del govern municipal pensen que amb «una miqueta d'escenificació», «la resta ens ho creiem».

La manca d'efectius el porta encara a una segona objecció, aquesta sobre les estadístiques de delictes que el consistori sol presentar quan fa balanç de seguretat: «Després poden donar totes les estadístiques que vulguin». El raonament no nega les xifres, les relativitza. Si no hi ha ningú disponible per atendre qui vol posar una denúncia, la denúncia no arriba a presentar-se; i el que no es presenta, no consta enlloc ni apareix a les estadístiques. «El problema és que no tenim on anar a denunciar, perquè no hi ha ningú». Aquesta escassetat crònica d'agents no és nova a Olesa: els processos selectius, les baixes i els conflictes interns de la Policia Local acumulen anys de litigis, un historial que aquest mitjà ha documentat.

Una nova realitat als carrers d'Olesa

Hi ha aquests dies a Olesa una persona que dorm dins d'un cotxe, una altra que passa les nits a la plaça Catalunya i una tercera al lloc de sempre, a prop de la Plaça de La Sardana. El portaveu socialista les enumera per parlar del que ell anomena «una nova realitat»: perfils de gent sense llar que fins ara no eren habituals al municipi i que els equipaments existents, pensats per a famílies, no arriben a cobrir. «Tenim gent que viu al carrer. Hem de trobar alguna resposta». El que reclama és reforç de personal tècnic a serveis socials.

Abans de continuar, però, hi posa un matís que el distancia del retret fàcil: «No dic que sigui cosa del govern municipal; dic que la realitat està canviant». El que demana són dues coses alhora, i insisteix que no són contradictòries: «trobar la manera d'ajudar aquells que ho necessiten, però també donar seguretat a la resta de la gent».

Per il·lustrar aquesta segona part, explica el que va viure una regidora del seu grup. Estava traient diners d'un caixer automàtic quan una persona se li va posar al costat i, en sortir, li va demanar diners. No va passar de l'ensurt, i el portaveu és el primer a deixar-ho clar: «No li va passar res, i tampoc direm que aquell senyor sigui perillós, però és una situació incòmoda». A partir d'aquí ho connecta amb un discurs que el mateix consistori fa seu sovint: «parlem de ciutats amb perspectiva de gènere, i això també en forma part».

Hi ha un tercer episodi que el portaveu relata i que aquest diari no ha pogut verificar de manera independent. Segons el seu relat, una persona que dormia dins d'un cotxe prop de la comissaria hauria estat multada l'endemà mateix d'avisar la policia que vivia allà. Quan va anar a demanar explicacions al respecte, assegura, la resposta que va rebre va ser que no es podia fer res perquè aquell dia només hi havia dos agents de servei.

L'aigua del llac i les rampes que no arriben

El capítol del manteniment el desgrana en tres exemples que, diu, li arriben constantment dels veïns. El primer és el de la neteja viària i els carrers que «es veuen bruts», una queixa que va més enllà dels contenidors. El segon, la màquina de neteja passant per la plaça de les Fonts «a l'hora d'entrar a escola», que segons el seu relat va acabar aixecant una polseguera just quan hi havia més criatures al carrer. Són, de fet, els mateixos punts que els veïns venen denunciant des de fa mesos sobre l'estat de l'espai públic.

El tercer exemple és el llac del parc, i aquí el grup socialista va anar-hi expressament a mirar què passava abans de parlar-ne. El que van trobar és que el problema no és que l'aigua estigui estancada del tot: «L'aigua entra i l'aigua surt», hi ha circulació. El que falla és el ritme, perquè «hi ha alguna cosa que no funciona» i l'aigua es renova massa lentament. D'aquí, sosté, venen les algues que els veïns hi veuen acumulades.

A aquests tres casos hi afegeix les obres de Francesc Macià i un detall que afecta directament qui té problemes de mobilitat: la manca de rampes davant del Mercadona. El govern ha respost que es faran quan s'asfalti el carrer, i el PSC no discuteix el calendari de l'asfaltat, sinó l'espera que comporta. El que demana és una solució intermèdia mentrestant: «fer alguna cosa provisional, perquè la gent gran, o la gent que té dificultats, continua anant a comprar». Sobre el cartell que el consistori ha col·locat per informar que s'està estudiant la rampa, la seva resposta és literal: «Molt bé el cartell, però que facin alguna cosa».

Tots aquests exemples els resumeix amb una expressió que ve del seu ofici, el de psicòleg: «On està fallant el govern municipal és en aquesta cosa que diem els psicòlegs: l'escolta activa». Escolten, admet, «però crec que passen de gran part del que escolten». I hi torna dues vegades més al llarg de la seva intervenció: «Aquest govern municipal no escolta la gent».

«Perquè ens votaran en contra»

Arribats a aquest punt, la pregunta lògica és per què cap d'aquests assumptes no s'ha convertit en una proposta formal al ple. La resposta del portaveu passa per una conversa que diu que té sovint dins del seu partit: quan algú li pregunta per què no registra una determinada moció, ell respon sempre igual. «Perquè ens votaran en contra».

No parla en abstracte. La moció de transparència que va decaure per un vot la van votar a favor, a més del PSC, Ciutadans, Olesa Oberta-ECP, el PP i el regidor no adscrit; en contra, els onze regidors del Bloc, ERC i Junts.

El debat d'aquell ple va deixar dues coses. La primera, que la queixa no és només socialista: el regidor no adscrit Jordi Martínez va dir que moltes de les seves instàncies tampoc no s'han contestat dins de termini, Ciutadans va defensar que la informació en temps i forma «és una exigència que no es pot obviar», i el portaveu d'Olesa Oberta-ECP, Samuel Rodríguez, ho va resumir així: «quan tots els grups de l'oposició exposen situacions similars, deixa de ser una circumstància excepcional per ser un costum». La segona, que l'alcalde va admetre el fons del problema. «Nosaltres això ho sabem, en som conscients i treballem per resoldre-ho», va dir Serradó sobre els retards, que va atribuir a la càrrega de feina dels treballadors municipals, tot i rebutjar de manera taxativa que el consistori oculti informació de manera deliberada.

De la negociació prèvia, els socialistes en van sortir amb la sensació que ja no hi ha res a pactar. Van intentar consensuar una nova versió del text amb el govern, sense èxit, i el portaveu ho resumeix així: «quan et faig una proposta de moció que ens permeti tenir informació, t'hi negues».

Sobre el contingut d'aquelles reunions, el portaveu manté el silenci que s'ha imposat. Assegura que el seu grup podria haver explicat al ple «bastant bé com van anar les negociacions», i que si no ho ha fet és perquè «al PSC som d'una honestedat i d'una lleialtat» que ell reivindica. L'única pista que en dona és aquesta: «De vegades a la gent se li escalfa la boca i diu coses que no hauria de dir».

Sobre les preguntes registrades que no reben resposta, el portaveu deixa obert el següent pas sense concretar-lo, en forma d'interrogant: «Hem fet preguntes i continuem sense respostes. Què hem de fer? Denunciar-ho?». I hi suma un retret que va més enllà del seu grup, perquè afecta la resta de l'oposició: que les mocions d'altres partits s'hagin de retocar tant per arrencar el vot del govern que acaben convertides en una declaració de bones intencions sense cap efecte pràctic. «Desitgem, somiem», resumeix, «però per fer aquest paper, no ho fem».

El silenci del consistori ja té antecedents

Aquesta manera de gestionar la informació no és nova ni afecta només l'oposició. La Generalitat va constatar per unanimitat que l'Ajuntament d'Olesa obstaculitza la llibertat de premsa i el va exposar a una infracció molt greu. I abans, en un cas similar al de l'emissora municipal, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades va imputar el consistori per irregularitats en la seva ràdio.

Amb tot, i això matisa el retrat, el portaveu socialista no ho esmena tot. «No puc dir que tot el que facin» estigui malament, admet, i arriba a reconèixer que hi ha àmbits —el manteniment i la neteja, precisament— que «en el mandat anterior estaven millor resolts», tot i afegir que aquell mandat «no era dels meus preferits». Els acords puntuals entre govern i oposició també existeixen: la corporació va votar per unanimitat exigir un segon CAP per a Olesa.

Un curs que arriba escalfat

De cara als mesos que venen, la previsió de Vicente és que el clima polític al consistori empitjori: «Crec que vindrà molt crispat». El motiu, segons ell, no són els partits que hi ha al ple, sinó els que no hi són. La seva tesi és que les formacions sense representació al consistori aprofitaran el torn de participació ciutadana, obert al públic al final de cada sessió, per fer precampanya de cara al 2027. «Ja hem vist que en alguns plens s'ha descontrolat», recorda.

Davant d'això, el seu grup ha ofert a l'alcalde buscar-hi una solució conjunta, fins i tot modificar el reglament si cal. La proposta socialista consisteix a moure aquest torn de lloc: en comptes de deixar-lo per al final de la sessió, celebrar-lo abans, de sis a set de la tarda, amb els portaveus municipals presents. El motiu és pràctic i té a veure amb qui hi acaba anant: que «gent de 80 anys no s'hagi d'esperar a les 11 de la nit» i escoltar tot el debat municipal sencer abans de poder dir la seva. Si no es canvia res, avisa, els plens s'allargaran fins a l'absurd: «seran les 3 de la matinada i estarem allà parlant del sexe dels àngels».

Queden vuit mesos de mandat, i el portaveu socialista sosté que els tres socis de govern donen per fet que repetiran resultats i que tornaran a pactar entre ells per continuar governant. Ell no ho veu tan clar, i hi afegeix un pronòstic: «cosa que dubto, perquè aleshores potser hauran de tornar a mirar cap al PSC». Ni l'alcalde ni els regidors de Medi Ambient i Seguretat han respost, fins al tancament d'aquesta edició, a les afirmacions del portaveu socialista.

El Mundial de Janské Lázně: tres dies de competició sota temperatures extremes

El campionat del món es va disputar a Janské Lázně, a la República Txeca, al llarg de tres jornades marcades per l’alt nivell dels participants i per unes temperatures que en alguns moments van fregar els 35 graus.

La primera prova va ser un Quilòmetre Vertical amb sortida a la una de la tarda, en plena calor. Podwika va completar el recorregut en un temps de 1:09:41, dosificant l’esforç pensant en les dues curses que encara li quedaven per davant.

Després d’aquesta prova es va celebrar la tradicional Desfilada de Nacions, en què les diferents seleccions van recórrer els carrers de la localitat txeca en un ambient de companyonia entre atletes d’arreu del món.

La segona jornada va portar amb si una exigent cursa de 22 quilòmetres amb 1.330 metres de desnivell positiu, disputada de nou amb temperatures properes als 32 graus, cosa que va obligar els corredors a gestionar amb cura l’esforç i la hidratació. Podwika va creuar la línia de meta en 2:38:37.

El campionat es va tancar amb una tercera prova de 9 quilòmetres i més de 600 metres de desnivell positiu, que el corredor olesà va completar en 1:06:10 malgrat el desgast acumulat en els dos dies anteriors.

Romania: muntanya, calor i una conquesta per equips

Menys de tres mesos després, Podwika va viatjar a Râșnov, a la regió romanesa dels Carpats, per disputar el Campionat d’Europa Màster de Mountain Running 2026, de nou amb la samarreta d’Espanya i competint en categoria M50.

El campionat es va estructurar també en tres jornades consecutives. La primera va correspondre al Vertical, una prova de 4 quilòmetres amb 850 metres de desnivell positiu que exigia un ritme alt des del primer metre. Podwika va completar el traçat en 54 minuts i 18 segons.

La segona jornada va ser, amb diferència, la més exigent: una Long Distance de marató de muntanya amb aproximadament 2.300 metres de desnivell positiu, que incloïa un tram especialment dur al voltant del quilòmetre 9, amb prop de 1.000 metres de desnivell concentrats en tot just quatre quilòmetres. Va ser precisament aquesta prova la que va deixar el resultat més destacat del campionat per al corredor olesà: el combinat espanyol M50, del qual formava part, es va proclamar campió d’Europa Màster per equips.

La competició es va tancar amb la Short Distance, de 12 quilòmetres i 400 metres de desnivell positiu, que Podwika va completar en 1 hora i 15 minuts, posant fi a tres dies consecutius de curses.

Més enllà de l’aspecte purament esportiu, la cita a Râșnov va tenir un component particular: la zona dels Carpats és territori habitual d’óssos, una circumstància que va formar part de les converses entre els atletes durant els dies de competició.

L’experiència, en paraules del corredor

Consultat sobre el que ha viscut en tots dos campionats, Podwika ha destacat l’orgull que suposa representar Espanya en competicions d’aquest nivell. Sobre el Mundial a la República Txeca, va assenyalar que competir al costat d’atletes de tants països és una experiència difícil d’explicar, i que la Desfilada de Nacions va ser un dels moments que més recorda, per reunir en un mateix acte esportistes d’arreu del món. Pel que fa a la dificultat del campionat, va apuntar a la calor com el principal obstacle, ja que va obligar a controlar molt bé el ritme i la hidratació durant els tres dies de proves. Sobre el balanç final, es va mostrar satisfet per haver completat les tres curses d’un Mundial, tot i que va matisar que sempre es busca millorar.

Pel que fa a l’Europeu de Romania, el corredor olesà va destacar que el títol continental per equips M50 és un dels records que s’emporta per sempre, pel valor de compartir aquest resultat amb els seus companys de selecció. Va definir la Long Distance com la prova més dura de les tres, tant pel desnivell com pel desgast acumulat després de dues jornades de competició. Va explicar, a més, que competir tres dies seguits exigeix una gestió acurada de la recuperació, l’alimentació i el descans, a més d’un component mental important. Sobre la presència d’óssos a la zona, va reconèixer que era un tema recurrent entre els atletes durant el viatge, tot i que durant la pròpia cursa la concentració estava posada en la competició. Finalment, va insistir que competir amb la samarreta d’Espanya canvia la manera de viure cada cursa, en deixar de ser únicament un resultat personal per convertir-se en una representació del país.

Pròxims objectius: Múrcia i Suïssa a l’horitzó de 2027

Després de dos campionats internacionals en tot just tres mesos, Podwika afronta ara un període de descans abans de començar la preparació de la temporada 2027. Els seus principals objectius per a l’any vinent seran el Campionat d’Europa Màster, que es disputarà a Múrcia, i el Campionat del Món Màster de Trail Running, previst a Suïssa.

Qui investiga i des de quan

L'organisme encarregat de la investigació és l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), el regulador que vigila com les administracions tracten la informació personal dels ciutadans. La seva Àrea d'Inspecció i Tècnica va signar l'obertura de l'expedient el 7 de juliol de 2026 i el va notificar aquell mateix migdia.

L'Autoritat comunica que, «en exercici de la potestat d'inspecció» prevista a l'article 58.1 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i a l'article 19 de la Llei 32/2010, ha iniciat una fase d'investigació «per esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes que en són responsables». Una funcionària de la casa n'assumeix la instrucció.

Un expedient que no té res a veure amb l'altre

Aquesta investigació és administrativa, no judicial, i no guarda cap relació amb la causa per presumpta corrupció que ja afecta el consistori i que aquest diari va explicar al seu dia, quan els Mossos van registrar l'Ajuntament d'Esparreguera buscant contractes d'una fundació investigada i, més tard, quan van confiscar el mòbil a l'exalcalde en el marc d'aquella mateixa trama.

Es tracta de dos procediments separats, amb autoritats diferents i objectes diferents.

L'auditoria que va arribar al regulador

L'escrit que va originar l'expedient va tenir entrada a l'APDCAT el 30 de juny. És una auditoria tècnica sobre un servei públic municipal d'Esparreguera, feta amb eines d'anàlisi de trànsit de xarxa i acompanyada de captures forenses fixades el mateix dia en dos arxius d'internet independents, de manera que l'estat del servei en aquell moment quedés inalterable.

El servei auditat és Ràdio Esparreguera, l'emissora municipal que emet al 88.4 de la FM i que depèn directament del consistori. Més concretament, el seu entorn digital. La denúncia la va presentar un periodista d'aquesta redacció, i porta la mateixa signatura que tretze mesos abans va posar en marxa l'expedient que avui té l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat davant d'un procediment sancionador.

Rastrejadors que ningú va autoritzar

Segons l'auditoria, el web de la ràdio municipal activava de manera automàtica eines de rastreig i analítica de tercers sobre el navegador de qualsevol visitant, sense oferir cap panell de gestió de preferències i sense recollir-ne el consentiment previ. La denúncia sosté que no són tecnologies necessàries per fer funcionar la pàgina i les descriu com a instruments que assignen un identificador a cada visitant i permeten seguir-ne el comportament de navegació.

L'article 22.2 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació (LSSICE) exigeix que l'usuari doni el seu consentiment després de rebre informació clara i completa sobre aquests dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades. La denúncia sosté que aquest consentiment «actualment és inexistent a la plataforma denunciada».

El web sí que mostrava un bàner. Deia, en essència, que si l'usuari continuava navegant es considerava que n'acceptava l'ús. El Comitè Europeu de Protecció de Dades considera invàlida aquesta fórmula, perquè el RGPD exigeix que el consentiment sigui una acció afirmativa clara i inequívoca. Segons l'auditoria, a més, el rastreig ja s'havia activat abans que el bàner aparegués.

El canal de difusió sense lletra petita

L'auditoria s'estén també a un servei que l'emissora promociona activament: un canal de difusió de notícies a través d'una aplicació de missatgeria, al qual demana als veïns que s'adhereixin amb el seu número de telèfon.

La pàgina que el publicita descriu el funcionament del canal. El que no hi consta, segons l'escrit presentat a l'APDCAT, és la informació que exigeix l'article 13 del RGPD: qui respon del tractament, amb quina base jurídica, durant quant de temps es conserven les dades, què passa quan la plataforma que presta el servei està subjecta a transferències internacionals i per quina via pot un ciutadà exercir els seus drets.

Un ajuntament que crea i administra un canal de difusió n'és el responsable del tractament. Segons la denúncia, aquesta manca d'informació deixa els ciutadans «en una situació de total indefensió respecte a les dades personals cedides».

A la manca d'informació en aquest canal, l'escrit hi suma l'absència de la documentació legal bàsica del web. L'entorn digital de l'emissora no publicava avís legal, ni política de privacitat, ni política de galetes de manera estructurada i accessible. Tres documents que qualsevol administració pública té l'obligació de tenir penjats i que, segons l'auditoria, no hi eren.

Aquest diari no publica el detall tècnic complet de les proves aportades mentre la fase d'investigació continuï oberta.

El mirall d'Olesa: dotze mesos i un expedient sancionador

L'APDCAT ja tramita un cas similar al de Olesa de Montserrat que va entrar per registre tretze mesos abans i que avui va uns quants mesos per davant.

La seqüència allà va ser aquesta. Denúncia presentada el 3 de juny de 2025 contra Olesa Ràdio, emissora depenent del seu ajuntament. El 17 de juny de 2025, l'APDCAT obre la fase d'investigació sota la referència IP-0433/2025. I el 25 de juny de 2026, dotze mesos i vuit dies més tard, l'acord d'iniciació del procediment sancionador PS-0058/2026 contra el consistori olesà, per la presumpta vulneració del deure d'informació.

Els fets denunciats en un municipi i en l'altre coincideixen en els tres elements centrals: emissora municipal, entorn web sense documentació legal i deure d'informació incomplert. La denúncia contra Esparreguera cita el precedent olesà com a origen directe de l'auditoria.

Cada expedient s'instrueix per separat, els fets s'han de constatar un per un i la presumpció d'innocència empara la institució investigada fins al final. Al cas d'Olesa, entre l'obertura de la fase d'investigació i l'acord d'iniciació del procediment sancionador van transcórrer dotze mesos.

Què arrisca de veritat un ajuntament

El RGPD preveu multes de fins a vint milions d'euros, o el 4% del volum de negoci global, per a les infraccions del deure d'informació. Aquestes xifres no s'apliquen a un ajuntament.

L'article 77 de la Llei Orgànica 3/2018 (LOPDGDD) reserva un règim propi a les administracions públiques i a les entitats de dret públic que en depenen. Quan l'infractor és un consistori, la sanció no és econòmica: és un advertiment formal, acompanyat de les mesures correctores que l'autoritat consideri pertinents i d'un termini per aplicar-les.

El mateix article conté una segona previsió. Si l'autoritat aprecia indicis suficients, ha de proposar l'obertura d'actuacions disciplinàries. I quan la infracció és imputable a autoritats o directius i s'acredita que existien informes tècnics o recomanacions que no es van atendre degudament, la resolució ha d'incloure una amonestació amb la denominació del càrrec responsable i ordenar-ne la publicació al butlletí oficial que correspongui.

L'expedient que pot canviar de mans

La notificació de l'APDCAT incorpora la clàusula informativa sobre el tractament de dades del denunciant. Entre els destinataris possibles hi figuren, textualment, «altres autoritats de control de protecció de dades, quan la denúncia o reclamació n'afecta les competències», i s'hi esmenta de manera expressa l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

El règim sancionador de l'article 22.2 de la LSSICE —el precepte que regula les eines de rastreig— està atribuït per la mateixa llei a l'autoritat estatal, mentre que l'APDCAT exerceix el control sobre el sector públic català en matèria de protecció de dades. Una denúncia que inclou les dues matèries pot acabar, per tant, repartida entre dues autoritats.

Preguntes sense resposta a la plaça de l'Ajuntament

Aquesta redacció va intentar contactar amb l'Ajuntament d'Esparreguera per conèixer la seva versió sobre l'obertura de l'expedient. No va ser possible parlar amb cap responsable municipal ni obtenir cap resposta abans del tancament d'aquesta edició.

L'alcalde, Juan Jurado Bracero, dirigeix el municipi des del setembre de 2024. Entre les competències que va assumir en el cartipàs vigent hi ha les de Govern obert i optimització de l'administració, a més de la coordinació i supervisió del govern. La regidoria de Comunicació, de la qual depèn l'emissora municipal, la gestiona Daniel Farriols des d'aquell mateix decret d'organització.

Ràdio Esparreguera continua emetent i publicant els seus podcasts. El seu entorn digital, mentrestant, ha quedat retratat en un joc de captures amb data i hora, dipositades en dos arxius independents, a l'espera que l'Àrea d'Inspecció i Tècnica de l'APDCAT resolgui la fase d'investigació.

Si la investigació hi desemboca, la resolució que el tanqui es publicarà a la seu electrònica de l'Autoritat, tal com preveu l'article 17 de la Llei 32/2010.

L'Ajuntament destina 3,26 milions d'euros l'any al contracte de recollida de residus i neteja viària. Al rebut de la brossa, alguns veïns en paguen prop de 250 euros. I el que descriuen a canvi és un veí que assegura haver comptat quatre rates en una tarda al parc on juguen els nens, i una altra que explica que les paneroles li pugen pel clavegueram fins al segon pis. «La culpa la té l'Ajuntament: no faciliten que la gent faci bé les coses, tot al contrari», sosté una veïna.

«Mai havia vist Olesa tan fastigosa»

«És una mala olor que hi és a tots els carrers», descriu un veí. Una veïna puja a treballar a les sis del matí pel carrer dels Arbres i explica que allà no es pot respirar. Una altra diu que li fa llàstima veure els carrers d'Olesa així.

El problema ja ha desbordat el punt de recollida. Els carrers, explica una veïna, estan bruts «no només a les bateries de contenidors, sinó a qualsevol lloc del carrer». Al carrer Mallorca, la brossa a terra és «el pa nostre de cada dia». A la Rambla de Catalunya, un veí descriu el paviment desfasat, els porxos bruts i els excrements de gos, i demana baldejar-la i vigilar-la entre les nou del vespre i les quatre de la matinada. Del parc de Puig Ventós, un altre recorda que les obres de remodelació havien de començar l'octubre passat.

Junts, però, dibuixen un patró: la queixa ha deixat de ser puntual i s'ha tornat transversal, repartida per diferents barris i per diferents franges d'edat.

Rates al parc, paneroles a les clavegueres

El veí que va comptar quatre rates al parc no s'hi va quedar. Va advertir que, si l'Ajuntament no hi prenia mesures, denunciaria la situació a Sanitat, i diu que ja ha registrat un escrit al consistori. Al carrer República Argentina, un tram amb botigues d'alimentació i bars, una veïna sosté que els rosegadors pugen pels desguassos i descriu una rata morta a la vorera. N'hi ha que amplien el mapa fins a la carretera i la zona de Sant Bernat. Al carrer Almeria, una altra veïna ha hagut de posar paranys al replà del segon pis i reclama més fumigacions.

«Des que passa això cada vegada tenim més rates i paneroles», resumeix un altre resident, que ho lliga directament al canvi de contenidors.

«Estem treballant»: la resposta sense calendari

La primera setmana de setembre, una veïna li va demanar públicament a l'alcalde una solució per als contenidors i el seu entorn. La contestació de Serradó té dues parts i cap termini. La primera, que l'Ajuntament "treballa" per ampliar els serveis de neteja. La segona, que també treballa per reconduir els actes incívics que embruten el carrer. Totes dues coses, va concloure, són necessàries.

La formulació reparteix la responsabilitat entre l'administració i el ciutadà. Però l'ampliació de la neteja no és una intenció nova: és el que ja prometia el contracte adjudicat i desplegat aquest any. I l'incivisme és el terreny on el govern municipal fa mesos que vol situar el problema.

La veïna, que havia obert el seu missatge disculpant-se per aigualir l'optimisme del nou curs, va tancar l'intercanvi amb un «gràcies, a veure si tenen solució» que resumeix l'estat d'ànim del veïnat.

El contracte de 3,26 milions que havia de resoldre-ho tot

Els comptes municipals per al 2026 destinen prop de 5,5 milions d'euros a Medi Ambient, dels quals 3,26 milions corresponen al nou contracte de recollida de residus i neteja viària. A Espai Públic hi van 2,77 milions més. Sobre el paper, mai s'havia dedicat tants diners a mantenir Olesa neta.

El contracte va arribar amb un canvi de model: contenidors tancats amb xip, desplegats barri a barri entre el febrer i el maig. L'objectiu declarat era apujar un percentatge de recollida selectiva que el mateix Ajuntament situava al voltant del 39%, lluny del 50% que exigeix la normativa. El regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, va explicar a les sessions informatives que el cost d'abocar la fracció resta havia passat de 20 a 124 euros la tona en una dècada.

El desplegament va durar quatre mesos. La resistència, més. L'abril passat aquest mitjà ja va documentar com els veïns es negaven a fer servir els nous contenidors i deixaven les bosses a la vorera, en una protesta que una veïna resumia sense embuts, «hauríem d'unir-nos tots per boicotejar aquest sistema». Van arribar després les primeres sancions i l'esclat a les xarxes.

«Una boca de microones»

Bona part de les crítiques no van contra el reciclatge, sinó contra la peça física. Un veí compara l'obertura dels nous contenidors amb la d'un microones i recorda els anteriors, que s'obrien amb el peu. Un altre sosté que es forcen per darrere sense esforç. Diversos residents asseguren que qui busca ferralla els obre cada dia sense targeta, cosa que buida de sentit el control.

La crítica més elaborada arriba pel costat de l'accessibilitat. El 10 d'agost, una veïna va difondre un manifest adreçat a l'alcalde i a l'equip de govern: les boques són massa altes i massa estretes per a una bossa domèstica estàndard o per a bolquers, i resulten impracticables per a persones en cadira de rodes, amb caminador o amb mobilitat reduïda. La seva conclusió invertia la culpa. Ningú no es torna incívic de la nit al dia per caprici, escrivia; si la infraestructura impedeix dipositar els residus, la vorera saturada és responsabilitat del consistori.

Reclamava quatre coses: reformar les boques, habilitar un canal digne per als residus higiènics diaris, augmentar les freqüències de buidatge i deixar de culpar sistemàticament el veïnat. L'Ajuntament no ha respost cap d'aquests punts.

L'oposició, en bloc

La portaveu del PP, Jessica Fernández, ho defineix com «un sistema imposat que senzillament no funciona» i desplaça el focus del debat. «El problema no és si els veïns dobleguen millor o pitjor una caixa; el problema és un model autoritari que trasllada la brutícia a l'interior de les cases i col·lapsa la via pública», sosté. I remata amb la frase que més s'ha repetit entre els crítics del model, «els veïns no tenen per què pagar impostos per fer de basters». Els populars ja havien destapat un buit legal en l'ordenança que empara les multes.

El PSC hi va per una altra via: la del contracte. El 9 d'agost van fer públic que el camió que va passar a buidar els contenidors del carrer Colom, cantonada amb el passeig del Progrés, va acabar buidant-lo a la vorera. I qüestionaven el missatge oficial que els contenidors es buiden cada dia: «el fet que cada dia passi un camió no significa que els buidi tots», sinó que cada dia es buida una fracció diferent. La seva exigència és concreta. Si el servei es presta correctament, que l'Ajuntament publiqui la incoació d'expedient sancionador a la concessionària.

«La política és responsabilitat, planificació, execució i rectificació», tancaven els socialistes, que al juny ja havien anat més enllà: «El Bloc, ERC i Junts ens prenen per tontos».

Els qui defensen el model

No tot el veïnat carrega contra l'Ajuntament. Una veïna recorda que «abans dels nous contenidors ja hi havia incivisme» i que ara una part de la gent s'hi escuda. Un altre resident sosté que complir les directives europees obliga de vegades a governar de manera impopular, assegura que el reciclatge ha pujat de manera notable des del canvi i proposa més agents per sancionar qui embruta.

El fons de la discussió és aquest: si el que hi ha a terra és brutícia d'uns quants o el símptoma d'un servei que no acompanya. El PSC ho llegeix com «una manera de protesta d'una part de la ciutadania», en paraules del regidor Fernando Vicente.

«La gent es queixa sense saber-ne»

La defensa més explícita del model no ha vingut de l'alcalde. Va venir del portaveu d'ERC i exalcalde Jordi Parent, que al maig va fer balanç de mandat i va atribuir la protesta al desconeixement amb un «la gent es queixa sense saber-ne». Si es recicla bé, va argumentar, res del que acaba al cubell de rebuig fa mala olor. Sobre les sancions, la conclusió va ser encara més neta. «Al final, va funcionar», va dir.

L'olor que descriuen els veïns, però, no surt de dins d'un contenidor tancat. Surt del que queda a fora.

Aquell balanç va deixar fora altres capítols del mandat: la sentència del TSJC que va anul·lar el cobrament de 886.925 euros en quotes urbanístiques per haver deixat prescriure els terminis i l'adjudicació de gairebé 760.000 euros a una fundació presumptament investigada per corrupció de la qual Serradó és patró. Al juny, aquest mitjà va revelar que Anticorrupció investiga l'Ajuntament per presumptes pagaments irregulars durant més d'una dècada.

La factura

Hi ha una xifra que apareix a totes les converses: la del rebut. Un veí assegura pagar més de 200 euros l'any i el compara amb els 80 que abonava en un altre municipi. Una veïna reclama la devolució de la taxa perquè diu que llença la brossa fora d'Olesa; una altra demana una rebaixa perquè el seu marit recull cada dia les bosses que troba a terra i les fica al contenidor. «I per això ens han apujat la quota», resumeix un altre en una sola línia.

La pujada té base normativa —la llei obliga que la taxa cobreixi el cost real del servei, i el rebut ha crescut arreu de Catalunya—, però això no explica per què coincideix amb el pitjor estat de l'espai públic que recorden molts veïns.

Al ple, el portaveu d'Olesa Oberta - En Comú Podem, Samuel Rodríguez, va qualificar els comptes del 2026 com «el pitjor pressupost» del mandat i «potser dels últims 6-8 anys», amb l'IBI acumulat un 25% durant el mandat i ingressos aprovats que mai no s'han recaptat. Sobre l'equip de govern va concloure que mai no ha arribat a governar, sinó a fer «una gestió», i que «sembla ser que ni tan sols és una bona gestió».

«No sé com no et fa vergonya treure la cara»

No totes les queixes són tècniques. Un veí li ha retret a l'alcalde, sense filtres, que té «el poble fet una merda» i que no entén com no li fa vergonya «treure la cara». N'hi ha que ja pensen en mesures de pressió: portar la fracció orgànica a la porta de l'Ajuntament, o deixar els contenidors desbordats al mig del carrer perquè el consistori es vegi obligat a retirar-los.

Cap d'aquestes queixes ha rebut resposta oficial.

El silenci té antecedents documentats. Un veí assegura que ni les instàncies registrades li contesten, «i hi estan obligats per llei». La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, l'organisme de la Generalitat que vetlla pel compliment de la Llei de Transparència, ha fallat cinc vegades consecutives contra l'Ajuntament d'Olesa, sempre en reclamacions d'aquest mitjà, i va deixar escrit que la conducta pot ser constitutiva d'infracció molt greu. El patró és sempre el mateix: no contestar.

El que queda per aclarir

Amb els contenidors desplegats des del maig i les municipals a l'horitzó del 2027, hi ha preguntes que la resposta de l'alcalde no resol. En què consisteix exactament l'ampliació de la neteja que anuncia. Quan arribarà. Amb quin cost. Si s'ha obert cap expedient sancionador a la concessionària, tal com reclama el PSC. Si hi ha un pla de control de plagues per als entorns de les illes de contenidors.

Mentrestant, Marc Serradó continua descrivint públicament la seva feina amb una fórmula que va triar ell mateix: «Fent d'alcalde d'Olesa de Montserrat». Els veïns del carrer dels Arbres, del passeig del Progrés i del parc de l'Estatut fa mesos que demanen que aquest gerundi es converteixi en un verb en passat: que algú, finalment, hagi fet alguna cosa.

La imputació és la conseqüència directa d'una denúncia presentada el 3 de juny de 2025 davant l'APDCAT per Teleolesa, contra Olesa Ràdio, l'emissora municipal depenent del mateix Ajuntament. Dotze mesos d'investigació administrativa van ser suficients perquè l'autoritat catalana de control conclogués que hi havia indicis suficients per obrir un expedient sancionador. El RGPD preveu per a aquest tipus d'infraccions multes de fins a deu milions d'euros o el dos per cent del volum de negoci global anual.

Sense política de privacitat, sense avís legal, sense opcions per a l'usuari

La denúncia detallava cinc incompliments concrets i verificables al lloc web de l'emissora. El primer i més bàsic: l'absència total de política de privacitat. Cap document, cap secció, cap enllaç informava els ciutadans de qui tractava les seves dades, amb quina finalitat, durant quant de temps ni com podien exercir els seus drets. Una obligació elemental que el RGPD imposa a qualsevol entitat que reculli dades personals, i que la ràdio pública municipal ignorava del tot.

A això s'hi sumava la inexistència d'avís legal —exigit per la Llei de Serveis de la Societat de la Informació— i d'una política de galetes que complís els estàndards vigents. El bàner que apareixia ocasionalment a la web deia que continuar navegant equivalia a acceptar l'ús de galetes. Una fórmula que el Comitè Europeu de Protecció de Dades fa anys que declara invàlida: el consentiment, segons la normativa europea, ha de ser explícit, inequívoc i resultat d'una acció afirmativa clara. La simple navegació no ho és.

El cinquè incompliment afectava directament els qui enviaven missatges a través del formulari de contacte de la web. Nom, correu electrònic, contingut del missatge: dades personals recollides sense que l'usuari rebés cap informació sobre qui les gestionava ni què passava amb elles a partir d'aquell moment.

Un any d'investigació i un expedient sancionador

El 17 de juny de 2025, tot just dues setmanes després de rebre la denúncia, l'APDCAT va confirmar a Teleolesa l'obertura d'una fase d'investigació per «esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes que en són responsables», segons el text literal de la notificació.

Un any després, la directora de l'APDCAT va signar l'acord d'iniciació del procediment sancionador. La imputació recau específicament sobre l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, en tant que entitat pública de la qual depèn Olesa Ràdio. L'acord, signat el 25 de juny de 2026 per la cap de l'Àrea d'Inspecció i Tècnica de l'APDCAT, va ser registrat de sortida l'endemà amb el número S/003147-2026.

Una administració pública, sota l'escrutini de la norma que havia d'exemplificar

El que fa aquest cas especialment significatiu és la naturalesa de l'organisme imputat. La normativa de protecció de dades no distingeix entre entitats privades i públiques a l'hora d'exigir-ne les obligacions; al contrari, la LOPDGDD —la Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals— imposa a les administracions públiques un règim de responsabilitat proactiva que les obliga a ser les primeres a complir allò que han de fer complir.

El procediment sancionador PS-0058/2026 segueix ara el seu curs. La resolució que el conclogui —amb sanció, arxivament o correcció de conducta— es farà pública a la seu electrònica de l'APDCAT, en els termes previstos per l'article 17 de la Llei 32/2010, d'1 d'octubre, de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.