L’Impost de Béns Immobles (IBI) representa una de les principals artèries financeres de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, una realitat pressupostària que genera un debat recurrent entre les formacions polítiques cada cop que s’han d’aprovar els comptes. En aquest context, el grup municipal d’Olesa Oberta – En Comú Podem (OO-ECP) va presentar l’any passat un document de treball per explorar una via de finançament alternativa: una nova taxa municipal dissenyada per a les empreses de repartiment a domicili.
La proposta, datada de novembre de 2024, busca gravar l’aprofitament especial que aquestes companyies fan del domini públic, així com l’ús intensiu que se’n deriva. És una idea que ja es va intentar aplicar a Barcelona, però que va acabar als tribunals. La formació olesana, però, presenta una adaptació que, segons el seu estudi, resoldria els aspectes més polèmics que van portar al fracàs la iniciativa barcelonina.
L’origen de la proposta i la sentència del TSJC
La iniciativa d’Olesa Oberta pren com a punt de partida l’Ordenança Fiscal 3.20 de l’Ajuntament de Barcelona, la coneguda popularment com a “taxa Amazon”. Aquesta taxa, aprovada el 2023, pretenia cobrar a les grans operadores postals un 1,25% dels seus ingressos bruts facturats a la ciutat, com a contraprestació per l’ús de l’espai públic per a la càrrega i descàrrega.
Tanmateix, la “Asociación Española de Empresas de Mensajería” (AEM) va recórrer l’ordenança. I és que, el juliol de 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul·la la taxa. El document d’Olesa Oberta inclou la sentència íntegra i n’analitza els arguments.
Segons destaca la formació, el principal motiu de l’anul·lació judicial va ser un defecte de forma en la naturalesa del tribut. El TSJC va considerar que, tot i anomenar-se “taxa”, la normativa de Barcelona funcionava en realitat com un “impost”. La diferència és clau: una taxa ha d’estar directament vinculada al valor de l’aprofitament del domini públic (per exemple, el valor d’ocupar una plaça de pàrquing), mentre que un impost es basa en la capacitat econòmica del contribuent (com la facturació de l’empresa).
En vincular el cobrament a un percentatge dels ingressos, i no al valor real de l’espai públic utilitzat, el tribunal va entendre que s’estava creant un impost encobert, invalidant l’ordenança.
La solució d’Olesa Oberta: una “taxa” real
La proposta d’Olesa Oberta per a Olesa se centra precisament a esquivar aquest escull legal. El grup municipal defensa que la seva proposta sí que es configura com una “taxa” pura, fonamentada en el principi d’equivalència del benefici.
En lloc de fixar-se en la facturació de les empreses (un mètode que el TSJC ja ha rebutjat), la proposta olesana planteja un model de quantificació diferent, els quals es basarien en el volum d’entregues i el temps d’ús de l’espai públic. Aquest és, sens dubte, l’element més innovador del document: mesurar el cost real que aquestes operacions tenen per al municipi.
Una recaptació estimada de 50.000 euros anuals
Per calcular la quantia de la taxa, la formació olesana parteix de dades a gran escala per aterrar-les al municipi. Segons relata el document, a Catalunya es van realitzar 72 milions d’entregues a domicili l’any 2021. Extrapolant aquesta dada a la població d’Olesa de Montserrat, calculen que al municipi es podrien estar gestionant uns 230.000 paquets anuals.
A partir d’aquí, la proposta assigna un valor econòmic a l’ús de l’espai públic. El document d’Olesa Oberta, en la seva conclusió, fa un càlcul basat en un cost estimat de 0,03 euros per minut per l’ús d’una plaça d’estacionament o zona de càrrega i descàrrega.
Considerant una mitjana de 10 minuts per cada operació d’entrega, la fórmula seria la següent: 230.000 paquets multiplicats per 10 minuts d’aturada, multiplicats per 0,03 euros el minut.
El resultat d’aquesta operació, segons els càlculs d’Olesa Oberta, suposaria una recaptació neta propera als 50.000 euros anuals per a les arques municipals.
Més enllà del finançament
L’objectiu de la proposta no és només recaptatori. Olesa Oberta remarca que el model massiu de repartiment a domicili genera importants externalitats negatives que, fins al moment, assumeix el conjunt de la ciutadania: més trànsit, més contaminació i un major ús de l’espai públic. La taxa buscaria “internalitzar” aquests costos.
A més, aquesta mesura s’alinearia amb l’esperit de l’ordenança de Barcelona pel que fa a l’enfortiment del comerç de proximitat. Es tractaria de compensar la competència que el comerç electrònic fa a les botigues locals, les quals sí que paguen tributs com l’IBI, la taxa d’escombraries o la d’ocupació de la via pública, contribuint de manera directa al finançament dels serveis municipals.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
