El ple municipal d’Olesa de Montserrat va viure una sessió poc habitual durant el debat del nou Reglament del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). La intervenció del portaveu del PSC, Fernando Vicente, va aconseguir un consens gairebé unànime entre els grups de l’oposició, els quals van tancar files amb el discurs socialista. La sintonia va ser tal que regidors de Ciutadans, el regidor no adscrit i Olesa Oberta En Comú Podem van expressar públicament la seva adhesió als arguments del PSC, centrant el debat en la dignitat, els recursos i les condicions laborals.
Un discurs que marca el pas
Fernando Vicente (PSC) va obrir el debat amb una intervenció que va definir el marc de la discussió. “Aquest reglament que avui portem […] òbviament té un posicionament polític clar”, va afirmar, destacant que l’objectiu ha de ser “posar les persones al centre”.
I és que, segons va relatar el portaveu socialista, el rerefons del document no són només tràmits administratius. Vicente va voler recordar al ple que darrere “d’aquests papers” i “expedients”, el que realment hi ha són “famílies saturades” i “gent gran esperant”.
Va apuntar directament al canvi demogràfic: “Olesa, com la resta del país, envelleix”. Aquesta realitat, va dir, comporta més dependència i més famílies que no poden assumir soles la càrrega de les cures, una tasca que, a més, recau històricament sobre les dones.
L’eco de l’oposició: “Totalment d’acord”
La sorpresa va saltar quan la resta de portaveus de l’oposició van prendre la paraula. Jordi Martínez, regidor no adscrit, va ser contundent: “Estic absolutament d’acord amb la intervenció que ha fet el regidor Vicente, ho comparteixo al 100% i sí, m’ha semblat molt adequada”.
Poc després, José María Paniello (Ciutadans) s’hi sumava, reconeixent la raresa del moment. “Per primera vegada i que no serveixi de precedent, jo estic d’acord amb el regidor del Partit Socialista […] perquè han parlat amb molta coherència”, va declarar. Tot i admetre que el reglament té “mancances”, Paniello va oferir la seva col·laboració per millorar-lo “d’acord amb les necessitats reals dels olesans”.
Recursos, el cavall de batalla
El nucli de l’argumentari compartit per l’oposició, impulsat pel PSC, es va centrar en la diferència entre drets i recursos. Vicente va ser taxatiu: l’atenció domiciliària “no és un favor, no és una concessió graciable, és un dret”.
Però, per al regidor socialista, calen més recursos perquè l’esmentat dret sigui efectiu. “Un reglament, un servei sense recursos, no és un reglament, no és un servei, només és un discurs”, va sentenciar. Aquesta és la part que, segons va dir, s’ha de “tenir cura”.
Va criticar les “plantilles precàries”, les “subcontractacions a la baixa” i les “professionals sobrecarregades”. En aquest sentit, va exigir “garantir les condicions laborals dignes per a les treballadores del SAD, perquè sense estabilitat laboral no hi ha qualitat”. Segons el seu parer, no es pot mirar el servei “com una despesa i no com una inversió social”.
La crítica dels Comuns al Govern
Samuel Rodríguez (Olesa Oberta En Comú Podem) també va iniciar la seva intervenció alineant-se: “Estic d’acord amb la intervenció que ha fet el regidor i portaveu del PSC”. Sigui com sigui, Rodríguez va aprofitar l’avinentesa per carregar contra l’actual equip de govern (CUP, Bloc, ERC i Junts).
Pel que sembla, segons va relatar el regidor dels Comuns, el govern municipal hauria mostrat mancances en altres àmbits relacionats amb la gent gran. Va recordar que, en el passat, partits de l’actual govern “van votar en contra” d’una moció del PSC per crear el Consell de la gent gran. A més, va criticar durament un reglament de reserves de places d’aparcament que, segons ell, “va en contra de la llei” en exigir requisits de discapacitat superiors als legals.
Transparència i el model de “ciutat cuidadora”
El consens generat va propiciar que el portaveu del PSC tanqués el debat amb un toc d’humor: “Ho estic petant. M’estan donant tota la raó i fins i tot la regidora del PP ha vingut vestida roja. Avui és el meu dia”.
Més enllà de la broma, Vicente va insistir que aquest reglament ha d’obrir la porta a una “estratègia d’Olesa com a ciutat cuidadora”, que impliqui una coordinació real entre serveis socials, salut i habitatge.
Finalment, va llançar una última exigència: transparència. “La ciutadania té dret a saber com funcionen els serveis que la protegeixen”, va dir. Per això, va demanar al govern que respongui “amb dades i no amb discursos” a preguntes clares: “Quantes hores reals de serveis s’ofereixen? Quantes persones estan en llista d’espera? […] I quines són les condicions laborals reals de les treballadores?”.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
