L’inici del curs polític a Olesa de Montserrat s’ha vist marcat per una forta polèmica sobre la simbologia i la neutralitat institucional. La decisió del Partit dels Socialistes (PSC) de no assistir a l’ofrena floral de la Diada Nacional de Catalunya ha obert un debat sobre el govern municipal (CUP, ERC i Junts), liderat per l’alcalde Marc Serradó. El PSC acusa l’executiu de “partidisme” per celebrar l’acte en un espai presidit per una bandera estelada, tot i que aquest es va ubicar en un punt de gran càrrega històrica per a la vila.
La crítica socialista: un acte “excloent”
El portaveu del PSC, Fernando Vicente, ha estat contundent en la seva crítica, afirmant que la presència de l’estelada converteix un acte institucional en una trobada excloent. “No és una bandera que representi a totes i a tots”, va sentenciar Vicente, qui considera que l’alcalde “s’ha equivocat” en no escollir espais alternatius com el Parc de l’Estatut o la Plaça dels Països Catalans, que, segons ell, sí que són un “lloc que ens representa a totes i a tots”.
La crítica del regidor es va estendre al departament de comunicació de l’Ajuntament, a qui va acusar irònicament d’haver fet un “gran esforç (…) perquè l’estelada no sortís” a les fotografies oficials de l’esdeveniment. Per a Vicente, aquest fet evidencia que el propi govern era conscient del conflicte que generava el símbol. La tibantor en la relació va quedar marcada en una de les seves declaracions més directes: “Cada vegada que fem un pas per entendre’ns amb el govern municipal, el govern municipal fa un pas enrere”.
A més, Vicente va argumentar que l’estelada representa “una part de la ciutadania, cada vegada menor”. Aquesta percepció coincideix amb dades recents que mostren un canvi de tendència. Un estudi de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) mostra que el suport a la independència entre els joves de 18 a 24 anys ha caigut del 47% al 27% en l’última dècada.
Malgrat la seva absència, el portaveu va voler deixar clar que la seva decisió no qüestiona el seu sentiment catalanista: “No anar a aquest acte no ens fa ni menys, ni més catalans, ni pitjors, ni millors catalans”. També va comunicar que “Som un partit catalanista, però realment, a vegades, quan et volen prendre el pèl, doncs no…”.
El context històric de la ubicació de l’acte
D’altra banda, l’acte organitzat per l’Ajuntament d’Olesa es va dur a terme a la Plaça Nova. L’elecció d’aquesta ubicació es podria deure a la presència del Memorial 158. Aquest monument commemora els 158 soldats de diverses nacionalitats, inclosa la catalana, que van morir a la vila durant la Guerra de Successió, entre 1706 i 1714. El monument inclou una llosa amb la inscripció “als defensors de la llibertat”, un fet que el converteix en un punt de memòria històrica local.
L’ofrena va comptar amb la participació d’una desena d’entitats, regidors del govern, un parlament institucional de l’alcalde Marc Serradó i la lectura de poemes, finalitzant amb l’himne d’Els Segadors.
La Llei de Banderes, un rerefons pendent
Aquesta controvèrsia local s’insereix en un debat més ampli sobre la neutralitat dels espais públics. L’Ajuntament té la potestat de retirar banderes no oficials per mantenir aquesta neutralitat. Tanmateix, el d’Olesa de Montserrat és l’únic consistori del Baix Llobregat Nord que actualment incompleix la Llei 39/1981, que obliga a fer onejar la bandera espanyola a l’exterior dels edificis públics.
Aquesta situació ja ha tingut conseqüències legals a municipis veïns. Tant Collbató com Abrera han estat obligats per sentència judicial, arran d’una demanda d’Impulso Ciudadano, a col·locar la bandera espanyola a la façana dels seus ajuntaments.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
