L’atleta Zbigniew Podwika va afrontar, entre finals d’agost i principis de setembre, una seqüència de proves esportives de gran exigència. En un interval de pocs dies, va participar en el Campionat del Món Màster de Curses de Muntanya a Meduno, Itàlia, i posteriorment va prendre la sortida a la Ultra Canfranc, un recorregut de 100 quilòmetres i prop de 9.000 metres de desnivell positiu als Pirineus aragonesos.
La planificació va implicar competir en tres curses consecutives en territori italià i, amb només cinc dies de marge, enfrontar-se a una de les proves d’ultradistància considerades de major duresa en el calendari espanyol. Aquesta combinació va suposar un desafiament considerable des del punt de vista físic i logístic.
Tres jornades de competició al Mundial de Meduno
La participació de Podwika al campionat mundial, representant la Selecció Espanyola Màster, es va distribuir en tres dies seguits, cadascun amb una modalitat de cursa diferent i sota condicions meteorològiques variables que van afectar el desenvolupament de les proves.
La primera jornada va consistir en un Quilòmetre Vertical de 5 quilòmetres de distància i 820 metres de desnivell positiu, que l’atleta va completar en un temps de 49 minuts i 48 segons. La competició es va desenvolupar en un ambient d’humitat elevada, un factor que va incrementar la percepció de l’esforç durant l’ascens.

L’endemà, va afrontar la cursa de llarga distància, un traçat de 34 quilòmetres amb 2.200 metres de desnivell positiu. Va finalitzar el recorregut en 4 hores, 34 minuts i 58 segons. La part final d’aquesta prova va estar marcada per l’aparició de fortes pluges, que van transformar el terreny i van obligar els corredors a adaptar la seva tècnica en els darrers set quilòmetres.
El campionat va concloure amb la modalitat Clàssica, una cursa de 15 quilòmetres i 800 metres de desnivell positiu. Malgrat la fatiga acumulada dels dos dies anteriors, Podwika va registrar un temps d’1 hora, 35 minuts i 18 segons. El context competitiu a Meduno, amb la presència d’un alt nombre d’especialistes internacionals, va situar els objectius de l’atleta en l’obtenció de temps sòlids i la finalització satisfactòria de les tres etapes.
El desafiament alpí de la Ultra Canfranc
Cinc dies després de finalitzar la seva actuació a Itàlia, Zbigniew Podwika es va situar a la línia de sortida de la Ultra Canfranc. Aquesta prova es caracteritza per un recorregut de 100 quilòmetres i uns 9.000 metres de desnivell positiu que transcorre en gran part per sobre dels 2.000 metres d’altitud, enllaçant cims i colls del Pirineu aragonès com Collarada (2.886 m), La Moleta o el Collado de Anayet.

El traçat inclou segments d’alta complexitat tècnica, amb trams equipats amb cadenes, passos d’escalada i crestes aèries que requereixen habilitats alpines. Un dels moments destacats del recorregut va ser l’ascens al cim de Collarada, que els participants van haver d’afrontar en condicions de boira densa que limitava severament la visibilitat. Aquesta circumstància va afegir una dificultat addicional a un terreny ja de per si exigent.
Després de 32 hores d’esforç continuat, Podwika va creuar la línia de meta, completant així el segon gran objectiu de la setmana.
Una seqüència de resistència i adaptació
La realització consecutiva de les proves de Meduno i Canfranc il·lustra dos tipus de reptes diferents en l’àmbit de les curses de muntanya. A Itàlia, el desafiament principal consistia a gestionar l’esforç en tres proves explosives i de mitja distància durant tres dies seguits, en un entorn d’alta competició internacional. Per la seva banda, la Ultra Canfranc va plantejar una prova de resistència extrema, on els factors determinants eren la gestió de l’esforç a molt llarg termini, l’orientació en condicions adverses i la capacitat tècnica per progressar en un terreny d’alta muntanya.

La finalització d’ambdós esdeveniments en un marge temporal tan reduït conforma un exercici de planificació i resistència física poc habitual en el calendari d’un atleta de fons.