Entendre la política de Barcelona és fonamental per a qualsevol veí o veïna de l’àrea metropolitana. El que es decideix a la capital té un efecte directe als nostres carrers, i per això, considerem essencial que la ciutadania d’Olesa tingui accés a diferents perspectives per entendre millor la política que ens envolta. Olesa de Montserrat no és aliena a aquestes dinàmiques.
Amb aquesta voluntat d’apropar veus i fomentar una ciutadania crítica i ben informada, hem conversat amb la CUP de Barcelona. La formació anticapitalista ens detalla el seu projecte per a la ciutat, un full de ruta que busca transformar el model actual des de l’arrel, posant el veïnat i els moviments socials al centre de l’acció política. A través d’aquesta entrevista, exposen les seves propostes en matèria d’habitatge, turisme, serveis públics i participació ciutadana.
Les quatre columnes de la transformació urbana
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Barcelona articula el seu treball polític al voltant de quatre eixos que consideren indestriables: la llengua catalana, l’habitatge, el turisme i l’ecologisme. “Treballem per transformar la ciutat incidint en aquests quatre àmbits fonamentals i profundament connectats”, afirmen. Per a la formació, la defensa del català va lligada a la lluita contra un model econòmic que, asseguren, el relega. “Denunciem la seva substitució en una ciutat cada cop més orientada al turisme massiu i l’especulació”, expliquen, tot defensant la llengua “com a eina de cohesió i drets”.
En l’àmbit de l’habitatge, les seves prioritats són clares: “aturar desnonaments, combatre l’especulació immobiliària i garantir un parc públic suficient”. Una de les seves metes és posar els pisos buits “al servei de la gent”. Aquesta lluita connecta directament amb la seva crítica al model de “ciutat aparador”, que veuen representat en macroesdeveniments com la Copa Amèrica o el Mobile World Congress. Sostenen que aquests esdeveniments només porten “precarietat laboral per a les treballadores i la gentrificació de barris que deriva en l’expulsió de veïnes”.
Finalment, el seu projecte per a Barcelona passa per una forta aposta per la justícia climàtica. Reclamen “millorar la xarxa de transport públic urbana i interurbana, guanyar espais verds i aturar projectes que ataquen el medi ambient com l’ampliació de l’aeroport”. La seva manera de fer política, asseguren, vol “desbordar els límits institucionals treballant braç a braç amb els moviments socials de la ciutat”.
Serveis públics: inversió en drets, no despesa
Quan es parla de l’àrea metropolitana, la CUP defensa un canvi de paradigma en la gestió dels serveis públics. “Cal deixar de veure els serveis públics com una despesa i entendre’ls com una inversió en drets, cohesió social i sostenibilitat”. La seva recepta és contundent: remunicipalització, finançament just i gestió comunitària. Consideren “impermissible que empreses privades es lucrin amb serveis que haurien de ser drets”, i assenyalen directament la gestió de l’aigua, l’energia, la neteja o el transport.
Perquè aquest canvi sigui possible, apunten a la necessitat de “valentia política per trencar amb lògiques neoliberals”. A més, reclamen que les administracions metropolitanes rebin els recursos necessaris per assegurar serveis de qualitat, amb un “reequilibri territorial” que impedeixi que hi hagi municipis “oblidats en matèria de transport, educació o salut”. En definitiva, la seva proposta és “revertir la mercantilització dels drets i reduir les externalitzacions”.
Participació ciutadana: el cor del canvi polític
Per a la CUP, la implicació del veïnat en la política no és un accessori. “La participació ciutadana no és un mecanisme decoratiu ni un simple procés consultiu. És el cor de la transformació política i social”, sentencien. Critiquen models com els actuals pressupostos participatius de Barcelona, que qualifiquen com “un concurs de popularitat per aprovar projectes que són, ni més ni menys que, necessitats bàsiques”.
La seva alternativa busca anar molt més enllà. Volen que la ciutadania debati i prengui decisions vinculants sobre les grans qüestions estratègiques: “Volem regular el turisme? Volem caminar cap a una diversificació de l’economia de la ciutat?”. El seu objectiu és “posar el model de ciutat a debat, no una enquesta per decidir si es renova el pati de l’escola”. Per això, promouen assemblees veïnals, mecanismes de control popular i referèndums locals, obrint aquests espais a col·lectius habitualment exclosos i adaptant-los “amb horaris compatibles amb la vida”.
Una alternativa per capgirar el sistema
Què els fa diferents de la resta de forces polítiques? La resposta, segons la CUP, és la seva intenció final: “No volem gestionar millor el sistema actual, sinó transformar-lo des de l’arrel”. Es defineixen com una candidatura municipalista, anticapitalista, feminista i independentista que entén la política “com una eina de lluita col·lectiva i no com una carrera de despatxos”.
Amb una mirada crítica, afirmen que a Barcelona, governi qui governi, “sempre manen els empresaris, els lobbies, la patronal”. La seva raó de ser, diuen, és “plantar cara als interessos especulatius dels de sempre per situar al veïnat com a principal agent de la ciutat”. Assenyalen directament la manca d’una oposició real a l’actual govern de Jaume Collboni. “Alguns aixequen la cella en algun punt concret, però ningú ha tocat ni una coma del model de ciutat”. És en aquest punt on marquen la seva distància: “Nosaltres sabem que per garantir drets no n’hi ha prou amb gestionar, sinó que cal desobeir siguin quines siguin les conseqüències, però si volem garantir una vida millor per les barcelonines cal ser valentes”.
