L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) del 2025 ha aixecat una onada de malestar a Olesa de Montserrat. Els nous rebuts, que estan arribant ara als ciutadans, reflecteixen un increment notable aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 26 de setembre de 2024, amb un augment del 10% en els tipus de gravamen per a béns urbans i rústics. Aquestes pujades, que superen l’Índex de Preus al Consum (IPC) en el tancament del 2024 (2,4%) i d’abril del 2025 (2,2%), han generat frustració entre els veïns, que veuen com l’impost creix molt per sobre de l’evolució dels preus generals.
Què és l’IBI i com es calcula?
L’IBI és un tribut municipal que grava els drets sobre béns immobles, ja siguin urbans, rústics o de característiques especials. Afecta els titulars de drets com la propietat, l’usdefruit, la superfície o concessions administratives, siguin persones físiques, jurídiques o entitats com comunitats de béns. L’Ajuntament emet els rebuts a nom del titular, amb la possibilitat d’incloure fins a dos noms en cas de diversos propietaris, i permet dividir la quota si aquesta supera els 6,00 €. En casos de separació o divorci, el beneficiari de l’ús de l’habitatge pot constar en primer lloc, i els no residents a Espanya han de designar un representant local.
El càlcul de l’IBI parteix del valor cadastral de l’immoble, que constitueix la base imposable. Aquesta es pot ajustar amb reduccions, com les aplicades durant 9 anys en cas d’increments per valoracions col·lectives, donant lloc a la base liquidable. Sobre aquesta s’aplica el tipus de gravamen per obtenir la quota íntegra, que es redueix amb bonificacions per determinar la quota líquida final. Per al 2025, els tipus de gravamen s’han incrementat: els béns urbans passen del 0,839% al 0,923%, i els rústics, del 0,802% al 0,882%. Els béns de característiques especials mantenen l’1,3%. A més, certs immobles amb usos comercials, industrials o singulars, entre el 10% amb major valor cadastral, afronten tipus diferenciats més alts.
Impacte en les llars i comerços
Els increments de l’IBI s’han traduït en pujades significatives per a molts olesans. Segons dades facilitades per veïns, un immoble amb un IBI de 760 € el 2023 va passar a 820 € el 2024 (un 7,5% més) i ha arribat a 910 € el 2025, un 11% més que l’any anterior. Un altre exemple mostra un rebut de 430 € el 2023, que va pujar a 465 € el 2024 (7,5%) i a 510 € aquest any, un 10,2% més. Aquestes xifres reflecteixen una tendència que afecta tant les vivendes com els locals comercials, augmentant la pressió econòmica sobre llars i negocis.
Bonificacions i exempcions: un alleujament parcial
Per mitigar l’impacte, l’ordenança preveu diverses exempcions i bonificacions. Entre les obligatòries, es troben les aplicades a immobles de l’Estat, comunitats autònomes o entitats locals dedicats a defensa, seguretat o educació; béns comunals; immobles de l’Església Catòlica o la Creu Roja; o centres docents concertats. També hi ha bonificacions com el 50% per a habitatges de protecció oficial (HPO) durant 3 anys o el 95% per a béns rústics de cooperatives agràries.
D’altra banda, les bonificacions potestatives, que requereixen sol·licitud, inclouen un 50% per a famílies nombroses en l’habitatge habitual (amb límits de renda basats en l’IRSC), un 30% durant 5 anys per a instal·lacions d’energia solar, o fins a un 95% per a immobles residencials destinats a lloguer social. Els immobles amb una quota inferior a 6,00 € estan exempts. Tot i aquests beneficis, molts veïns consideren que no compensen els increments generals.
Recàrrec per habitatges desocupats
Un altre aspecte destacat que es manté és el recàrrec per habitatges residencials desocupats més de dos anys sense justificació, aplicable a titulars amb quatre o més immobles residencials. Aquest recàrrec, que va entrar en vigor el 31 de desembre de 2024, suposa un 50% de la quota líquida, augmenta al 100% si la desocupació supera els tres anys, i s’incrementa 50 punts més si el titular té diversos immobles desocupats al municipi. Aquesta mesura busca fomentar l’ús dels habitatges.
Creix el malestar ciutadà
El descontentament amb l’IBI s’afegeix a altres queixes sobre la gestió municipal. “Com poden apujar l’IBI un 10% quan l’IPC està al 3%?”, es pregunta un veí a les xarxes socials. Un altre lamenta: “No entenc aquesta pujada amb un pressupost municipal de 30,5 milions d’euros.” Les crítiques no són noves: el PSC ja va denunciar l’augment de la taxa de residus, alertant d’un empitjorament del servei, mentre que el Partit Popular ha criticat el malbaratament de recursos públics.
Altres veïns apunten a problemes com la inacció municipal davant plagues com la vespa asiàtica, la manca de nous aparcaments —un problema recurrent destacat a “Olesa, un poble atrapat en la recerca d’aparcament”— o el mal estat dels parcs, amb plantes envaint els bancs. La tala d’arbres que oferien ombra també ha estat motiu de queixa.
Com es gestiona l’IBI?
L’IBI es merita l’1 de gener de cada any, i qualsevol canvi (altes, baixes o modificacions) s’aplica a l’exercici següent. El període de cobrament es publica al Butlletí Oficial de la Província, i els pagaments domiciliats es poden fraccionar en sis terminis, oferint certa flexibilitat als contribuents.
Una crida a la transparència
Els olesans demanen respostes clares sobre els motius d’aquests increments i una revisió de la política tributària, que consideren perjudicial per a l’economia local. També reclamen una gestió més transparent dels recursos municipals, amb inversions que responguin a les necessitats reals del poble, com millorar el manteniment dels espais públics, combatre les plagues o facilitar l’aparcament. Amb el pressupost de 2025 ja en marxa, la ciutadania espera que l’Ajuntament escolti aquestes demandes i aposti per solucions que beneficiïn el conjunt del municipi.
