Les dades actualitzades relatives a l’endeutament dels ens locals per a l’exercici 2024, publicades a través dels portals de transparència municipals, ofereixen una radiografia detallada de la salut financera a diversos municipis del Baix Llobregat Nord. L’anàlisi de les xifres permet observar estratègies fiscals divergents entre les administracions veïnes. Mentre algunes localitats han optat per una política de “deute zero” o d’amortització pràcticament total, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat manté un volum d’obligacions financeres que contrasta amb les ràtios que presenten poblacions limítrofes com Abrera o Esparreguera.
Anàlisi detallada del passiu a Olesa de Montserrat
Segons la informació comptable disponible al portal de govern obert, l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat tanca l’exercici analitzat amb un deute viu que ascendeix a 9.779.232,70 euros. Aquesta xifra situa la càrrega financera per habitant en 396,29 euros.
L’observació de la sèrie històrica, que abasta des del 2010 fins al 2024, permet identificar fluctuacions rellevants en la gestió del passiu olesà. Després d’un període de descens progressiu entre el 2012 i el 2018 —any en què es va assolir un dels punts més baixos de la sèrie, vorejant els 5 milions d’euros—, la tendència va canviar de signe. A partir del 2019 es detecta un increment de les obligacions contretes amb entitats financeres, assolint un repunt notable l’any 2023 i estabilitzant-se en xifres properes als 10 milions d’euros en l’actualitat.
Aquest volum de deute implica que el municipi ha de destinar una part dels seus recursos corrents al servei d’aquestes obligacions (amortització i interessos), una circumstància que diferencia la gestió pressupostària olesana de la dels seus veïns més immediats, on l’exposició bancària és residual o inexistent.
La realitat financera a Esparreguera i Abrera
En realitzar una comparativa directa amb els municipis que comparteixen frontera o proximitat immediata amb Olesa, s’observen models de gestió oposats pel que fa a l’endeutament bancari.
El cas d’Esparreguera presenta una corba d’amortització descendent molt pronunciada. Després d’anys de reducció constant des dels màxims de 2010 (superiors als 14 milions), l’endeutament actual és pràcticament simbòlic. Les dades de 2024 mostren un deute total de només 168.356 euros. Aquesta xifra té un impacte mínim sobre la ciutadania, traduint-se en un deute viu per habitant de 7,47 euros. Aquesta situació atorga al consistori esparreguerí un marge de maniobra financera considerable, ja que no té compromesos grans recursos en la devolució de préstecs.
D’altra banda, Abrera ofereix un escenari de sanejament absolut. Segons les gràfiques oficials, el municipi presenta un deute de 0 euros per a l’exercici 2024, tant en termes absoluts com relatius. La sèrie històrica d’Abrera mostra com l’ajuntament va eliminar completament les seves obligacions financeres al voltant de l’any 2013 i, tret d’un període puntual, ha mantingut aquesta política de deute zero. Això implica que l’Ajuntament d’Abrera no té cap dependència d’entitats de crèdit per finançar les seves inversions o despesa corrent en el present exercici.
Altres indicadors a la comarca: Martorell, Sant Andreu i els municipis petits
Per contextualitzar adequadament la posició d’Olesa de Montserrat, és pertinent observar el comportament d’altres localitats de la zona que també han fet públiques les seves dades.
Martorell presenta el volum de deute absolut més elevat del grup analitzat, amb 13.919.667 euros el 2024. Malgrat que la xifra total és superior a la d’Olesa, la ràtio per habitant se situa en 488,29 euros, una quantitat que, tot i ser més alta que la olesana, es mou en una forquilla comparable si es té en compte la dimensió demogràfica i econòmica de la capital del Baix Llobregat Nord. La trajectòria de Martorell mostra una estabilitat en els darrers anys, mantenint el deute en uns nivells constants després de les amortitzacions realitzades a principis de la dècada passada.
Per la seva banda, Sant Andreu de la Barca registra un deute de 8.362.257 euros, amb una ràtio de 309 euros per habitant, xifres lleugerament inferiors a les d’Olesa. La tendència a Sant Andreu mostra un lleuger repunt en els darrers dos exercicis, similar al patró observat a Olesa, encara que amb una càrrega per ciutadà una mica més continguda.
En l’extrem oposat, alineant-se amb la política d’Abrera, trobem municipis com Collbató i Castellví de Rosanes, que també presenten un saldo de 0 euros de deute el 2024. Aquests consistoris han aconseguit liquidar totalment les seves obligacions bancàries. Finalment, Sant Esteve Sesrovires trenca aquesta dinàmica dels municipis petits; tot i tenir un deute absolut de 4.055.918,78 euros (inferior al d’Olesa per volum de població), presenta la ràtio per habitant més elevada de la mostra, amb 503,22 euros, superant tant a Martorell com a Olesa en càrrega individual.
Conclusions de les dades registrades
La lectura tècnica de les dades permet constatar que Olesa de Montserrat es troba en una posició intermèdia pel que fa al volum total de deute, però clarament diferenciada del seu entorn veí més pròxim (Esparreguera i Abrera), on l’endeutament és gairebé nul. Mentre que aquests municipis veïns han optat per l’eliminació dels passius financers, Olesa manté actiu el recurs al crèdit, situant-se amb uns nivells de deute per habitant propers als 400 euros, en una línia més similar a la de nuclis de major activitat industrial o demogràfica com Martorell o Sant Andreu de la Barca.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
