El passat diumenge 6 d’abril, l’auditori de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat va acollir la representació del monòleg “Yo, mujer negra”, una obra de Kelly Lua composta per poemes teatrals que ofereixen una mirada profunda a les vivències d’una dona negra en una societat marcada per prejudicis i discriminacions. L’espectacle, que combina la força de la poesia amb la interpretació emotiva, va aconseguir connectar amb el públic i suscitar una intensa reflexió sobre la diversitat cultural i social.
Reflexió sobre identitat, discriminació i resistència
L’actriu, Kelly Lua, utilitza la seva pròpia experiència i les d’altres dones per abordar temes sensibles com la construcció de la identitat, el sentiment de pertinença, la discriminació racial i de gènere, i la capacitat de resistència davant d’aquestes adversitats. L’esdeveniment no es va limitar a l’àmbit de l’entreteniment, sinó que també va oferir un espai per a l’educació i el diàleg, amb una sessió posterior amb l’actriu per compartir impressions i aprofundir en les qüestions plantejades.
Durant aquesta conversa posterior, una espectadora va expressar amb vehemència que el monòleg reflectia una realitat palpable i l’havia portat a una profunda reflexió, emocionant-la profundament. Va lamentar que, malgrat els progressos, el racisme continua sent una problemàtica present en la societat actual.
La manca d’escolta en una societat plena de prejudicis
L’actriu, Kelly Lua, va manifestar la seva tristesa davant del tracte desigual que reben les persones per la seva raça, subratllant la manca de sentit d’establir tantes diferències entre els éssers humans. Una altra participant a la xerrada va afegir una perspectiva complementària, assenyalant que la societat actual no només està plena de prejudicis, sinó que també sembla haver perdut la capacitat d’escoltar i de formar idees pròpies, amb un excés d’opinions preconcebudes i imposades.
Kelly Lua va compartir la seva pròpia experiència personal, explicant que la seva mare és blanca i que ha crescut en un entorn on ambdues realitats convivien. Va recordar com el seu pare va patir profundament el racisme. També va mencionar un recent viatge al Brasil, d’on va tornar dijous passat, on ha estat treballant en un projecte musical per al llançament d’un disc. L’actriu també porta la seva obra “Jo, dona negra” al Brasil, ja que considera que el racisme és un fenomen desgraciadament universal. Va relatar incidents concrets succeïts al Brasil, com l’agressió racista que va patir un company de treball en una sala d’espectacles per part d’un membre del públic, amb la posterior expulsió de la víctima de la sala.
Discriminació racial viscut en un control d’aeroport
En un altre ordre de coses, Kelly Lua va compartir una experiència personal reveladora sobre la seva constant alerta en els aeroports a causa del seu color de pell. Va explicar que, tot i que en els seus viatges recents al Brasil i Portugal no va tenir cap problema en els controls de seguretat, en arribar a l’últim va ser aturada per un policia que, amb poca educació segons ella, li va preguntar reiteradament sobre el seu origen, mostrant una clara sospita basada en la seva aparença. Després de revisar les seves pertinences, un petit objecte metàl·lic per al cabell que utilitzava per la seva feina va ser utilitzat com a pretext per intentar impedir-li l’entrada, fet que la va portar a la ràbia i les llàgrimes davant la dificultat de viure en un entorn on aquest tipus de discriminació persisteix.
Una espectadora va aportar una altra perspectiva sobre el racisme, compartint la història d’uns familiars que van adoptar un nen negre. Aquest nen, ja adult, es va casar amb una dona blanca i tenen dos fills negres. La senyora va explicar amb tristesa com dos dels seus familiars blancs eviten el contacte amb aquesta branca de la família durant les festes, incapaços d’acceptar que persones negres formin part del seu cercle familiar.
El projecte de Kelly Lua per reforçar la identitat racial
Finalment, Kelly Lua va parlar d’una iniciativa personal anomenada “Teatro Afroafecto Infantil”, un projecte amb el qual treballa amb joves i infants, la majoria d’ells adoptats o provinents de famílies mestisses. L’actriu va destacar la delicadesa del procés d’adopció, subratllant la importància que, en el cas d’adoptar una persona negra, es reconegui i es respecti la seva identitat racial.
