El passat dissabte, L’Escorxador d’Olesa de Montserrat va acollir una jornada organitzada per l’Ajuntament per celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano, que se commemora cada 8 d’abril des de 1990. Aquesta data, creada en record de la primera trobada internacional de representants gitanos a Londres l’any 1971 —quan es van establir la bandera i l’himne oficials—, va ser representada a Olesa amb una xerrada històrica, un taller d’iniciació al cajón rumbero i un concert de rumba catalana, activitats que van reunir diversos veïns i veïnes.
L’acte va començar a les 18:00 amb una breu presentació que va destacar l’objectiu de visibilitzar la cultura gitana. “Des de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat volem commemorar aquesta data amb una perspectiva inclusiva, reconeixent la contribució del poble gitano a la nostra societat”, van assenyalar els organitzadors. La jornada, estructurada per donar a conèixer la història i les tradicions d’aquesta comunitat, va incloure una xerrada, un taller i un concert a càrrec de Sam Mosquetón i el grup Rumba Nois.
Una xerrada per explorar la història del poble gitano
La primera activitat va ser la conferència “Introducció a la història del poble gitano”, impartida per Sam Mosquetón, membre de l’entitat Carabutsí, del barri del Raval de Barcelona. Mosquetón va expressar el seu agraïment a l’Ajuntament per la iniciativa: “És un privilegi participar en aquest acte i compartir un dia tan rellevant. La sensibilitat d’Olesa cap a la cultura gitana és un exemple a seguir”.
Va presentar Carabutsí, fundada el 2018 amb el nom d’una expressió gitano-catalana que significa “menjar excel·lent”. L’entitat té com a finalitat recuperar la memòria històrica del poble gitano des de la seva pròpia perspectiva, sovint absent dels relats oficials. “Hem volgut explicar la nostra història amb veu pròpia, ja que els documents existents sovint eren lleis de persecució”, va explicar. Aquest esforç ha permès recopilar més de 2.000 fotografies, vídeos, àudios i documents, material que ha donat lloc a l’Ecomuseu del Raval, un espai al carrer La Serra de Barcelona dedicat a preservar el patrimoni gitano. “Un ecomuseu uneix patrimoni, territori i comunitat per protegir una identitat en risc”, va afegir. Carabutsí ha estat reconeguda amb més de sis premis en set anys pel seu treball innovador.
Sis segles de presència gitana a la península
Mosquetón va oferir una visió detallada de la història gitana, que es remunta a més d’un mil·lenni, quan van abandonar l’Índia per conflictes regionals. “No tenim un país fix; som ciutadans del món, sense fronteres”, va destacar, subratllant l’esperit lliure de la comunitat. Va aclarir que, malgrat creences antigues que els vinculaven a Egipte, l’origen es troba a l’Índia.
A la península Ibèrica, els gitanos van arribar l’any 1425, fa exactament 600 anys. “Vam ser presents abans de la formació d’Espanya com a estat”, va remarcar Mosquetón. Inicialment ben rebuts per la seva singularitat, aviat van enfrontar-se a una dura persecució amb centenars de lleis promulgades pels Reis Catòlics per eliminar la seva identitat cultural. “Les normatives castigaven la nostra llengua, vestimenta i estil de vida”, va detallar, descrivint un passat marcat per la repressió.
Tot i això, el poble gitano ha deixat una empremta significativa. Mosquetón va assenyalar que termes com “camelar” o “currar” provenen del caló, i que esdeveniments com la Fira d’Abril tenen arrels gitanes. “La nostra cultura ha influït molt, però sovint ha estat invisibilitzada”, va lamentar.
Taller i concert: la rumba com a expressió cultural
A les 18:30, Sam Mosquetón va dirigir un taller d’iniciació al cajón rumbero, un instrument emblemàtic de la rumba catalana. Els assistents van tenir l’oportunitat d’aprendre els ritmes bàsics, connectant amb aquesta expressió artística tan lligada a la identitat gitana.
La jornada va culminar a les 19:30 amb un concert del grup Rumba Nois, que va captivar el públic amb la seva energia. L’actuació va ser un reflex de la capacitat del poble gitano per transformar les adversitats en creativitat i alegria.
Un compromís contra l’antigitanisme
L’acte va servir per apropar la història i les tradicions gitanes a la ciutadania d’Olesa, promovent el respecte i la convivència. Mosquetón va concloure destacant la importància de combatre l’antigitanisme: “Som part essencial de la història d’aquest país, i aquest reconeixement és fonamental”.
