La revolució de La Passió: "Les dones ja no som un simple attrezzo"

Les llums del teatre s'apaguen i els passadissos interiors són un bullir de túniques, sandàlies i nervis a flor de pell. Més de 800 butaques ocupades confirmen que la maquinària de La Passió d'Olesa de Montserrat torna a funcionar a ple rendiment en la seva gran estrena anual.

"Les arrencades sempre són determinants", detalla Pere Quer, president de l'entitat, en declaracions als mitjans, "i la veritat és que l'espectacle ha rodat molt fi", prossegueix.

Però anem al principi de la proposta... L'obra no s'ha limitat a retallar la seva durada per adaptar-se als nous temps, sinó que ha plantejat una dramaturgia totalment renovada des dels fonaments.

"No ha estat un simple escurçament, sinó una evolució", puntualitza Quer, que celebra l'arribada d'un públic renovat d'entre 35 i 55 anys que hi acudeix buscant una experiència immersiva.

La fi del monopoli masculí

Per entendre millor tot això, cal fixar-se en els personatges de Maria Magdalena, la Verge Maria o la Claudia. Tradicionalment relegades a un segon pla en les representacions històriques, ara assumeixen el comandament de la tensió dramàtica i de la narrativa.

"Tenen un viatge, un a favor i un en contra, ja no són un accessori", detalla l'actriu Adriana Llobera, que dona vida a Maria Magdalena, aplaudint que el públic actual es pugui identificar plenament amb elles.

Dit així sembla que aquesta adaptació resulta fàcil, però no ho ha estat... Encaixar el vers clàssic de fa dècades amb una actitud moderna i combativa requereix una precisió quirúrgica sobre l'escenari.

"Ja no som unes pasmades, ara tenim molt de pes i som valentes i fortes", recalca Tona Cerdeira (Verge Maria), subratllant fites visuals impensables fa anys, com veure la Magdalena asseguda a la taula de l'Últim Sopar o la Claudia plantant cara al seu propi marit, Ponc Pilat.

La precisió d'un rellotge suís a les fosques

Sorgeix llavors la pregunta inevitable: es pot moure a centenars de persones a la penombra sense deslluir la màgia de l'escena? El repte logístic entre bambolines és majúscul i exigeix una dedicació absoluta.

"És una coordinació d'una gran organització per fer moure el poble a les fosques", explica el codirector Pau Povill, cedint tot el mèrit a la impecable tasca de l'equip de tramoya i a la predisposició dels voluntaris.

I, tanmateix, el resultat visual atrapa fins i tot les generacions més joves i digitals, demostrant el poder transformador de la cultura local. Xavier Povill, també a la direcció, relata amb sorpresa la trobada en acabar l'obra amb una jove de 21 anys que va confessar haver plorat en diversos moments de la funció.

"Volem que toqui la sensibilitat de qualsevol persona, sigui creient o no", prossegueix Xavier Povill, celebrant que les noves generacions connectin de manera tan visceral amb aquesta història profundament humanista.

Un únic Jesucrist per liderar la fita

Es mantenen la tradició i la sorpresa amb la interpretació del paper principal. Aquest any, l'actor Jaume Paltor assumeix en solitari el pes d'encarnar Jesús, marcant el que ell mateix defineix com un "any de transició" després de la sortida del veterà Oriol Camañes.

"Cada any descobreixes que assumeixes coses que abans no tenies interioritzades", assenyala Paltor, el qual té com a objectiu màxim perdre les marques teatrals perquè els moviments semblin cent per cent innats i gens assajats.

Val la pena recordar que aquest esforç transcendeix àmpliament l'etiqueta de teatre aficionat. El desplegament tècnic, la nova posada en escena de miracles com la resurrecció del fill de la vídua de Naín, i el so envolvent enalteixen un acte que l'alcalde Marc Serradó —que actua com a part del poble— descriu com un èxit rotund.

"L'engranatge ha funcionat perfectament i el teatre era ple des de dins, amb els vestidors a rebentar", adverteix Serradó, garantint que la producció s'està desenvolupant en temps i forma.