Conviure amb l’Alzheimer o una altra demència és navegar un mar d’incerteses mèdiques i emocionals. Però enmig d’aquesta travessia, hi ha un àmbit on podem posar ordre i traçar un rumb clar: el legal. Aquesta va ser la premissa central de la conferència que l’advocada Judith Serra, una experta amb tres dècades d’experiència acompanyant famílies, va oferir a la sala d’actes de la Comunitat Minera Olesana. Convidada per l’AFA Baix Llobregat en el marc del Dia Mundial de l’Alzheimer, Serra no va oferir fórmules màgiques, sinó un complet full de ruta jurídic. Una exposició tan necessària com reveladora per a un públic que va demostrar amb la seva participació la necessitat urgent de respostes clares.
L’objectiu de la xerrada era ambiciós: desgranar les eines que la llei posa al nostre abast per protegir la persona malalta i, alhora, donar seguretat a la seva família. Perquè, com va insistir l’advocada, la planificació legal no és un tràmit fred, sinó una de les majors proves d’afecte i responsabilitat que podem exercir.
El poder notarial: la primera decisió clau
Quan la malaltia comença a manifestar-se amb els primers oblits, la primera eina, i potser la més fonamental, és el poder notarial. Serra el va descriure com una “vacuna”: un recurs que s’aplica quan encara s’està bé per prevenir problemes futurs. Es tracta d’un document que permet designar una o diverses persones de confiança perquè puguin prendre decisions econòmiques i administratives en nom nostre.
Però aquesta eina tan poderosa comporta una responsabilitat enorme. L’advocada va ser taxativa: només s’ha d’atorgar en un entorn de “màxima confiança”, ja que un poder mal utilitzat pot convertir-se en un “poder de ruïna”, capaç de deixar la persona en la més absoluta indigència. La clau, va explicar, és que una persona sana pot revocar un poder si detecta un abús, però algú amb la capacitat cognitiva minvada perd aquesta facultat de control.
Per modular aquest risc, existeixen diferents tipus de poders:
- Solidaris: Cada apoderat pot actuar pel seu compte, la qual cosa ofereix agilitat.
- Mancomunats: Obliguen els apoderats a actuar conjuntament, “de la maneta”, afegint una capa de control mutu.
La flexibilitat és total. Es pot dissenyar un poder a mida, combinant ambdues fórmules: solidari per a gestions diàries fins a un cert import i mancomunat per a operacions importants com la venda d’un immoble. Serra també va destacar els poders preventius, una modalitat més completa que permet incloure facultats per a decisions personals i de l’àmbit sanitari, convertint-se en una eina de protecció integral.
Les mesures de protecció judicial: un vestit a mida quan la malaltia avança
Què passa si la “vacuna” del poder notarial ja no és una opció perquè la malaltia està massa avançada? O si ens enfrontem a un “malalt actiu” que realitza accions perjudicials per a si mateix, com compres compulsives o contractacions innecessàries? En aquests escenaris, cal recórrer a la via judicial.
Serra va explicar el canvi de paradigma legal: hem passat de l’antiga i rígida “incapacitat judicial”, que anul·lava la persona, a les actuals mesures de protecció, que busquen fer un “vestit a mida”. L’objectiu ja no és incapacitar, sinó donar suport. Es nomena un “assistent” i un jutge, després d’avaluar la situació amb informes mèdics i una visita del metge forense, determina en quins àmbits concrets la persona necessita ajuda, preservant la seva autonomia en tots els altres.
Aquests àmbits a avaluar són:
- Cura personal: Vestir-se, menjar, higiene.
- Gestió econòmica i administrativa: Ús de comptes, contractes, vendes.
- Decisions de salut: Seguir tractaments, consentir operacions.
- Transport: La capacitat per conduir, un dels punts que genera més conflictes familiars.
- Àmbit judicial: Entendre la pròpia situació legal.
El Document de Voluntats Anticipades: el dret a decidir sobre el final
Un dels moments més persuasius de la xerrada va ser la defensa aferrissada del Document de Voluntats Anticipades (DVA), abans conegut com a Testament Vital. “Aquest és obligatori fer-lo”, va sentenciar Serra, gairebé com un prec. Va argumentar que si decidim sobre tants aspectes de la nostra vida, no té sentit deixar en mans d’altres les decisions sobre el nostre propi cos al final del camí.
Aquest document permet deixar per escrit quins tractaments mèdics volem rebre i quins no en cas de trobar-nos en una situació irreversible i no poder comunicar-nos. Permet dir “no” a l’acarnissament terapèutic, a ser intubat o a una sonda gàstrica si no hi ha esperança de recuperació. Però va molt més enllà: permet expressar el desig de morir a casa, de rebre cures pal·liatives o, fins i tot, de detallar com volem que sigui el nostre comiat.
Serra va destacar que fer aquest document no és només un acte d’autonomia personal; és un acte de generositat cap a la família, a qui s’allibera del terrible pes d’haver de prendre aquestes decisions en els moments més durs.
Testaments i herències: planificar el llegat per garantir la pau
L’últim bloc es va centrar en el testament patrimonial, un document que, lluny de ser un mal presagi, és una eina per garantir que la nostra voluntat es compleixi i evitar conflictes futurs. L’advocada va desgranar conceptes clau del dret català amb una claredat sorprenent:
- La legítima: A Catalunya, els fills tenen dret a una quarta part del valor de l’herència, a repartir entre tots. Aquest dret està molt protegit, i fins i tot les donacions fetes en vida poden ser tingudes en compte per calcular-la.
- Desheretament: És possible desheretar un fill, però per causes molt taxades i amb un matís important: els fills del desheretat conserven el dret a la legítima del seu pare o mare.
- Planificació fiscal: Serra va alertar sobre el “tic-tac del rellotge tributari”: hi ha sis mesos per pagar l’impost de successions. També va advertir del perill de valorar un immoble a la baixa per estalviar impostos, ja que en vendre’l, la diferència pot generar un gran deute amb Hisenda en la declaració de la renda, o com va dir gràficament, “van a la Montoro”.
En definitiva, la conferència va ser molt més que una lliçó de dret. Va ser una guia pràctica i humana per posar ordre enmig del caos emocional que suposa una demència. El missatge final de Judith Serra va ser contundent: la millor manera d’ajudar i protegir els nostres és informant-se i prenent decisions a temps. Perquè quan la memòria falla, els documents parlen, i un futur ben planificat és el millor llegat de tranquil·litat que podem deixar.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
