Olesa de Montserrat és un municipi que es caracteritza per una economia més aviat de serveis i residencial. Tal com vam recollir a Teleolesa, el PIB local de 2023 va ser de 507,2 milions d’euros, que suposa un PIB per habitant de només 20.636 €, l’equivalent a un índex 55,4 si la mitjana catalana és 100. En altres paraules, la generació de valor afegit d’Olesa està clarament per sota de la mitjana de Catalunya, un fet habitual als municipis amb un marcat caràcter residencial. Aquesta situació es veu reflectida a la comarca: Olesa s’insereix en un Baix Llobregat Nord heterogeni, envoltat de centres industrials (Martorell, Esparreguera) i d’altres de perfil més orientat als serveis. Sigui com sigui, les xifres mostren que l’activitat econòmica local és limitada i que, per tant, molts habitants desplacen els seus llocs de feina fora, sovint als grans polígons veïns o a Barcelona. El fet que tants veïns treballin diàriament en altres zones amb PIB molt elevat (per exemple Martorell o Barcelona) fa que bona part de la seva renda no es reflecteixi en els indicadors locals de PIB, sinó únicament en la seva qualitat de vida.
Olesa, ciutat dormitori
I és que, segons un estudi local, Olesa s’ha convertit en una autèntica ciutat dormitori. Segons el Pla Local de Salut 2019-2023, bona part dels habitants recents arriben a la vila només per dormir: “van a treballar fora, principalment a Barcelona; fan vida comunitària als seus antics municipis i només tornen a Olesa per pernoctar”. Aquesta circumstància afecta la vida quotidiana: molts olesans “de tota la vida” prefereixen fer la compra i participar a les botigues del centre, on reforcen la xarxa social local, mentre que els nouvinguts sovint opten pels supermercats de fora.
Aquest contrast genera dificultats d’integració: com explica un entrevistat, per a qui ve de fora “costa molt adaptar-se”, ja que estan acostumats a anar al súper com a Barcelona i no es beneficien tant del teixit comercial i associatiu de poble. En resum, la majoria de comerços i entitats del municipi estan formats per “gent de tota la vida”, fet que retarda l’arrelament dels nous veïns.
Transport i mobilitat
La mobilitat és un altre factor important en el perfil de ciutat dormitori. Molts olesans fan diàriament el trajecte a Barcelona, i les bones connexions són imprescindibles. Ara bé, els olesans han denunciat que els nous horaris d’autobús interurbà cap a Barcelona han eliminat diverses expedicions directes que fins ara arribaven fins a la Gran Via de les Corts Catalanes. El canvi obliga ara a fer transbordaments (a l’estació de Maria Cristina) i allarga “notablement el temps de trajecte”. Aquest inconvenient pot afectar els qui viatgen cada dia per treballar. D’altra banda, existeix línia de FGC que connecta Olesa amb Barcelona (via Plaça Espanya), però el recorregut dura entorn d’una hora. A més, les freqüències i la capacitat del transport públic, en general, encara es perceben insuficients. Tot plegat contribueix a la percepció que Olesa serveix més aviat com a lloc de residència per a la gent que treballa fora, que no pas com a centre de vida pròpia.
Reptes i perspectives locals
De moment, els indicadors econòmics i d’ocupació mostren encara mancances. Encara que l’atur s’ha reduït en els darrers anys (l’Observatori Comarcal constata un descens del 16% des del 2019), la realitat apunta que molts treballadors viuen i dormen a Olesa però no hi generen riquesa directa. Això planteja reptes importants de cohesió: per exemple, com atreure joves i activitats que reforcin el comerç i la vida cívica local. Sigui com sigui, la qüestió és oberta: tal com ja hem relatat a Teleolesa, la combinació d’una economia suau amb una alta mobilitat exterior comporta el risc que Olesa continuï essent més un dormitori que una població amb activitat pròpia. En definitiva, el repte serà trobar fórmules que estimulin la dinamització del municipi, evitant que la major part de les hores lúdiques i laborals dels olesans es consumeixi fora del poble.
NOTA: Aquest article és una crònica periodística d'anàlisi i d'opinió, elaborada a partir d'una investigació pròpia i de fonts públiques. Per la seva naturalesa, conté elements subjectius derivats de la interpretació dels fets documentats.




