A Olesa de Montserrat, trobar un lloc per aparcar s’ha convertit en una autèntica aventura que posa a prova la paciència dels veïns. És una escena que es repeteix cada dia: cotxes donant voltes pels carrers, conductors frustrats i un sentiment creixent que el poble s’ha quedat petit per a la quantitat de vehicles que hi circulen. “És una vergonya”, es llegeix en una publicació a les xarxes socials, on es denuncia que després d’una jornada laboral, cal dedicar més d’una hora a buscar un espai lliure. La queixa no és nova, però la intensitat del malestar ha arribat a un punt crític, amb veïns que asseguren que aviat hauran d’aparcar a Abrera i tornar caminant.
El problema no és només una qüestió de comoditat. Per a molts, com una veïna que explica com ha de caminar llargues distàncies després de visites mèdiques, la manca d’aparcament afecta la qualitat de vida. Persones grans o amb mobilitat reduïda pateixen especialment aquesta situació, i hi ha qui fins i tot considera renunciar a tenir cotxe. “És una merda, de veritat”, diu una altra usuària, que descriu la por de creuar passos mal il·luminats després de deixar el cotxe lluny de casa. Aquestes veus mostren una frustració col·lectiva que va més enllà d’una simple molèstia: és una reivindicació per un poble que sembla no estar preparat per al seu propi creixement.
Quan els parcs substitueixen els aparcaments
Una de les principals queixes apunten a la transformació d’antigues zones d’aparcament en parcs o espais verds. El Parc de la Memòria, situat a l’antic cementiri, és un exemple recurrent. Els veïns el descriuen com “tètric, lleig i descuidat”, un lloc on ningú vol passar temps i que podria haver estat una solució per a l’aparcament. “Podrien haver fet un pàrquing per a molts cotxes”, lamenta una veïna, que recorda com abans hi havia més espais disponibles. Altres apunten a la proliferació de carrils bici i rotondes que, segons ells, han reduït les places sense aportar beneficis clars. “Una carretera sencera per a bicis que no fa servir ningú”, es queixa un usuari, posant en qüestió les prioritats de l’Ajuntament.
Aquestes decisions urbanístiques han generat debat. D’una banda, hi ha qui defensa la necessitat de més espais verds i zones per a vianants en un context de crisi climàtica. De l’altra, els veïns argumenten que aquests projectes no responen a les necessitats reals del poble. “Qui es vol asseure en un parc al costat d’un cementiri?”, es pregunta una usuària amb ironia, afegint que els parcs “plens de fems de gos” no són precisament un atractiu. La sensació és que Olesa ha prioritzat l’estètica per sobre de la funcionalitat, deixant els conductors en una situació límit.
Les accions de l’Ajuntament: un esforç insuficient?
Segons informació oficial, l’Ajuntament d’Olesa ha implementat mesures per pal·liar el problema, com la creació de zones d’aparcament dissuasiu que ofereixen 1.100 places gratuïtes a entre cinc i deu minuts dels punts d’interès principals. Aquests espais, alguns habilitats mitjançant convenis amb propietaris privats, busquen descongestionar el centre. No obstant això, els veïns consideren que aquestes zones estan massa lluny i no resolen el problema per a aquells que viuen al nucli urbà. “Hi ha llocs per aparcar, però potser lluny d’on vols”, apunta un veí, reconeixent l’existència d’aquestes alternatives però qüestionant-ne l’eficàcia.
A més, l’Ajuntament ha fet gratuïta la zona blava durant el mes d’agost, una mesura que, tot i ser ben rebuda, es veu com a temporal i insuficient. Els veïns reclamen solucions estructurals, com la reconversió de la zona blava en aparcament lliure o la creació de nous pàrquings en solars urbanitzables. Tot i que l’Ajuntament assegura estar estudiant aquestes possibilitats, la manca de resultats concrets alimenta el descontentament. “No comptis amb l’Ajuntament, sembla que no els importi el poble”, es lamenta una veïna, resumint un sentiment generalitzat d’abandonament, com ja vam veure en la denuncia veïnal sobre la “inacció de l’ajuntament” davant la vespa asiàtica.
Un problema complex amb múltiples cares
La crisi de l’aparcament a Olesa no es pot reduir a una sola causa. El creixement demogràfic del municipi, que segons l’INE compta amb 24.677 habitants el 2024, ha incrementat la demanda de places. A això s’hi suma l’augment del nombre de vehicles per llar, un fenomen comú a molts pobles de l’àrea metropolitana de Barcelona. Alguns veïns també assenyalen el mal ús de les places existents: “Sempre veus els mateixos cotxes aparcats setmanes senceres”, diu un usuari, suggerint que la rotació d’aparcament és un altre obstacle.
Les propostes de lloguer de places privades, que poden costar uns 90 euros al mes, són inassumibles per a moltes famílies, especialment en un context d’encariment de la vida. El mercat immobiliari ofereix 37 places d’aparcament en venda o lloguer a Olesa, però els preus i la mida limitada d’algunes (aptes només per a cotxes petits o motos) no són una solució viable per a tothom. D’altra banda, hi ha qui defensa que el futur passa per reduir la dependència del cotxe, promovent el transport públic o la mobilitat sostenible. No obstant això, les línies d’autobús i tren existents, com les de FGC o TGO, no cobreixen prou les necessitats de tots els veïns, especialment fora dels horaris punta.
La necessitat d’una acció col·lectiva
El debat sobre l’aparcament ha generat tensions, però també propostes. Alguns veïns suggereixen aprofitar espais com el Parc de la Memòria per a pàrquings o crear zones esportives gratuïtes per a joves, combinant funcionalitat i benefici social. Altres demanen una millor regulació de la zona blava o sancions per als vehicles que ocupen places fixes durant massa temps. Però hi ha un consens: sense una acció conjunta, poc canviarà. “Si no donem la cara i ens manifestem, tindrem el que ens mereixem”, adverteix un veí, recordant que intents previs de mobilització, com contra la zona blava, van fracassar per falta de participació.
Aquest no és un problema exclusiu d’Olesa. Pobles del Baix Llobregat com Sant Feliu o Esparreguera també lluiten amb la saturació d’aparcament, però la situació a Olesa sembla especialment aguda. Els veïns comparen el seu poble amb Barcelona, on aparcar és car però més predictible, i es pregunten per què un municipi més petit no pot gestionar millor els seus recursos. “És el pitjor poble del Baix Llobregat en aquest aspecte”, sentencia un usuari, exagerant potser, però captant l’exasperació general.
Un futur incert
La crisi de l’aparcament a Olesa evidencia clarament les tensions d’un poble en transformació. L’equilibri entre modernització, sostenibilitat i necessitats pràctiques no és fàcil, però els veïns exigeixen respostes. L’Ajuntament, amb el seu pressupost de 30,5 milions d’euros per al 2025, té l’oportunitat d’invertir en solucions reals, com nous pàrquings o una millor gestió de la mobilitat. Però també cal que els veïns s’impliquin.
Mentrestant, Olesa segueix atrapada en un cercle viciós de frustració i resignació. La propera vegada que un veí doni voltes buscant aparcament, no només estarà buscant un lloc per al seu cotxe, sinó una mica d’esperança que el seu poble escolti el seu crit. Perquè, com diu una veïna, “això no pot ser una vergonya per sempre”.
