Fins al moment, era una informació que havia passat desapercebuda, lluny dels focus i del coneixement de la majoria de veïns. I és que Raquel Montoya, l’actual responsable i directora d’Olesa Ràdio, no és només una professional de la informació amb llarga trajectòria: compta amb un marcat perfil polític actiu, havent estat la cap de llista i portaveu de la CUP a la veïna localitat d’Esparreguera fa pocs anys.
Aquesta revelació arriba en un context delicat per a la corporació municipal. No estem parlant d’una simple militància privada, sinó d’ocupar un lloc de màxima responsabilitat en un mitjà pagat per tots els contribuents, mentre es tenen lligams directes i recents amb una formació política que, a Olesa, forma part del nucli dur del govern tripartit (Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts). La situació, com a mínim, planteja un conflicte ètic que mereix ser analitzat amb deteniment.
De número 1 a les llistes a portar la batuta de l’emissora
L’esmentada directora, que s’ha arribat a autodefinir a xarxes com a “roja i separatista”, fa aproximadament dos anys que porta les regnes de l’emissora local. Tanmateix, la seva trajectòria recent la situa clarament a l’òrbita de la Candidatura d’Unitat Popular. Montoya no només va figurar a les llistes, sinó que va ocupar el primer lloc a la candidatura de la CUP a Esparreguera el 2019, una posició de màxima confiança política reservada a perfils amb un fort compromís ideològic, agafant el relleu d’Aleix Escursell.
Pel que sembla, aquesta doble faceta —la de periodista que hauria de ser neutral i la de política significada— havia quedat en un segon pla fins ara. El fet que el Bloc Olesà i la CUP vagin de la mà al govern d’Olesa fa que, inevitablement, es miri amb lupa la independència editorial de la ràdio. La pregunta que alguns es fan és: pot garantir la imparcialitat qui ha format part de la cúpula d’un partit que avui és soci prioritari de govern?
Quan l’oposició denuncia “trampes” informatives
Més enllà de les sigles i els carnets, aquesta situació podria explicar certes dinàmiques que alguns grups de l’oposició fa temps que noten als estudis de la ràdio. Segons relata Jessica Fernández, regidora del Partit Popular, l’emissora pública podria estar actuant amb un biaix preocupant. La regidora va viure, en primera persona, el que considera una manipulació flagrant durant una entrevista recent.
El tema era sensible: la violència de gènere. Fernández criticava que, dels 170.000 euros de pressupost de la regidoria, només una part minúscula (10.000 euros) arribés com a ajut directe a les víctimes. Tot i això, Olesa Ràdio va publicar un titular que deia: “La violència de gènere a Olesa no és tan greu”. Un enfocament que, segons la regidora, distorsionava completament el seu missatge i el context de la denúncia per fer-la quedar malament davant l’opinió pública.
“Les preguntes eren retorçades i, en no obtenir el que volien, ho van falsejar directament”, assegura Fernández. A més, quan va intentar demanar explicacions, es va trobar amb el silenci per resposta. Fins i tot, l’entorn proper al govern va aprofitar la polèmica per titllar-la d'”ignorant” a les xarxes, sense que el mitjà públic rectifiqués.
La justificació de la directora: quan la ideologia passa per davant
Lluny de mostrar cautela davant aquesta dualitat, la mateixa Raquel Montoya ha defensat públicament la barreja entre periodisme i activisme polític. En una entrevista a Comunicació21 el desembre de 2021, quan ja dirigia l’emissora i alhora era regidora a l’oposició a Esparreguera, deixava anar una reflexió que avui, vist el panorama, fa arrufar el nas a més d’un: “La política és a tot arreu, en cada acció del nostre dia a dia i també darrere la comunicació i el periodisme”.
Montoya arribava a afirmar que el seu barret de regidora l’ajudava a tenir “altres mirades”, tot recordant que les emissores municipals neixen d’una “decisió política”. Aquesta manera de relativitzar la frontera entre la gestió tècnica d’un mitjà i l’estratègia de partit és, precisament, el que encén totes les alarmes. Justificar la manca de neutralitat sota el pretext que “tot és política” pot servir per a un mitjà privat o de partit, però resulta èticament xocant quan qui parla és la directora d’un servei públic que hauria de representar la totalitat de la ciutadania, i no només la trinxera ideològica del govern de torn.
Un conflicte d’interessos que va més enllà de l’estètica
I aquí rau el moll de l’os de la qüestió. No es tracta només que “quedi lleig” estèticament; és un problema de fons sobre la funció dels mitjans públics. El periodisme local finançat amb diners públics té la missió de ser neutral. Com es pot exercir aquesta neutralitat si la persona que decideix els titulars comparteix militància, ideologia i estratègia amb aquells qui governen?
Aquest conflicte d’interessos deixa la porta oberta a pràctiques molt qüestionables, com el desgast de l’oposició. Tal com denunciava la regidora popular, la manipulació d’un titular o l’enfocament tendenciós d’una entrevista poden ser interpretats com a eines per silenciar o ridiculitzar les veus discrepants. Quan el director del mitjà és un polític, la ràdio deixa de ser un espai de trobada per convertir-se en un aparell de propaganda subtil, on la línia editorial s’alinea sospitosament amb els interessos del govern. Èticament, és un terreny pantanós on la imparcialitat esdevé una quimera.
Un servei públic sota sospita
El que avui surt a la llum no és una anècdota. És la radiografia d’un mitjà públic on els interessos de partit podrien estar passant per davant de la informació veraç. Tenir al capdavant de la ràdio algú que ha estat “primera de bord” en una llista electoral del mateix color polític que una part troncal del govern olesà, obre interrogants raonables sobre el criteri amb què es decideixen els titulars.
Ara que la informació es troba en el punt de mira, caldrà veure si l’Ajuntament o la mateixa direcció de l’emissora donen explicacions sobre aquesta connexió que, fins avui, s’havia mantingut en un discret segon pla. Perquè els olesans paguen una ràdio per estar informats, no per escoltar el que sembla, cada cop més, la veu del seu amo.
NOTA: Aquest article és una crònica periodística d'anàlisi i d'opinió, elaborada a partir d'una investigació pròpia i de fonts públiques. Per la seva naturalesa, conté elements subjectius derivats de la interpretació dels fets documentats i les denúncies recollides, buscant obrir un debat crític sobre la gestió dels mitjans públics municipals.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
