L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha començat a instal·lar ventiladors a les escoles públiques com a resposta a les onades de calor. Tanmateix, aquesta solució, presentada com una millora del benestar, desperta interrogants sobre la seva efectivitat real. I és que, a la pràctica, la mesura es topa amb limitacions evidents com el soroll a les aules, un abast desigual entre l’alumnat i el fet que es tracta d’una solució rudimentària davant d’un problema estructural que demana, des de fa anys, una climatització real.
Una demanda fruit de la necessitat
Paradoxalment, aquesta solució tan bàsica era, segons fonts municipals, una de les més sol·licitades. La regidora d’Educació i Infància, Lourdes Valero, ha destacat que la instal·lació de ventiladors era “una de les principals demandes dels centres, de la comunitat educativa i de les associacions de pares i mares”. Aquesta afirmació mostra fins a quin punt la necessitat d’alleujar la calor a les aules ha portat la comunitat educativa a rebaixar les seves expectatives, passant de reclamar sistemes de climatització integral a demanar una alternativa més immediata i econòmica. La mesura, a més, amaga un altre matís rellevant. L’ajut municipal destinat a aquest fi no era finalista; és a dir, cada centre podia decidir com invertir-lo. “En alguns casos els centres han decidit destinar aquest recurs a altres prioritats”, va admetre la regidora. Aquesta dada deixa entreveure que, fins i tot amb els diners disponibles, no totes les direccions escolars van considerar els ventiladors la inversió més urgent, cosa que afegeix complexitat a la decisió.
L’eficàcia a l’aula: un puzle sense resoldre
Més enllà de les intencions, l’aplicació pràctica dels ventiladors dins d’un entorn pedagògic és complicada. En una classe amb més de vint alumnes, garantir que la brisa arribi a tothom per igual és gairebé impossible. Aquesta distribució desigual crea, de fet, una nova diferència dins l’aula: alumnes que noten un cert alleujament i d’altres que continuen patint la mateixa xafogor. Aquest mitjà ha parlat amb docents, que asseguren que aquesta solució és desigual i no arriba a tots els alumnes de l’aula, beneficiant només aquells que estan més a prop del ventilador.
Per altre costat, cal considerar el component físic. Un ventilador no redueix la temperatura; es limita a moure l’aire existent. En plena onada de calor, quan els termòmetres superen els 30 graus a l’interior de les aules, l’efecte pot arribar a ser contraproduent, generant un corrent d’aire calent que no soluciona el problema de fons. S’hi afegeix el factor acústic: el brunzit constant de diversos aparells funcionant alhora pot convertir-se en un obstacle per a la concentració i la comunicació, elements clau per a l’aprenentatge. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll de fons a les aules no hauria de superar els 35 decibels (dB) per garantir un entorn d’aprenentatge òptim. Un ventilador comú pot generar entre 40 i 60 dB, una xifra que dificulta la tasca docent i l’atenció de l’alumnat.
El cost energètic d’una solució temporal
A més dels inconvenients pedagògics, la instal·lació de ventiladors implica un augment del consum elèctric. En un context de preus de l’energia volàtils i una creixent consciència sobre la sostenibilitat, aquesta mesura sembla anar en direcció contrària. Segons dades de CHC Energía, un ventilador de sostre pot consumir fins a 50 i 100 watts per hora. Si es multiplica aquest consum per diverses aules i hores lectives, la factura elèctrica dels centres educatius es pot veure incrementada de forma notable. Aquesta despesa addicional, que no sempre està prevista en els pressupostos escolars, posa en dubte la viabilitat econòmica a llarg termini d’aquesta solució.
Més enllà dels ventiladors: les inversions estructurals
Sigui com sigui, l’activitat de l’Ajuntament no s’ha limitat a aquesta mesura. En paral·lel, s’estan duent a terme actuacions de més envergadura, com la reforma que s’ha iniciat a l’escola Mare de Déu de Montserrat. Aquestes obres, executades per la Generalitat de Catalunya com a propietària de l’edifici, inclouen la renovació de la coberta, falsos sostres, il·luminació i altres elements estructurals. Segons va explicar Valero, són unes obres que “en un principi estaven previstes a llarg termini” i que el consistori ha aconseguit avançar als pressupostos d’enguany. Aquesta inversió, que s’allargarà tres mesos, sí que apunta a resoldre problemes estructurals de l’edifici, mostrant una línia de treball a llarg termini que contrasta amb la immediatesa dels ventiladors.
El repte climàtic, un debat de fons
Mentre arriben les inversions estructurals, lentes i costoses, la comunitat educativa busca solucions ràpides per al dia a dia. La instal·lació de ventiladors, tot i ser una demanda de base, es revela com un pedaç que no afronta l’arrel del problema: la manca d’un pla integral i ambiciós per adaptar les infraestructures educatives a l’emergència climàtica. La normativa europea sobre eficiència energètica dels edificis (Directiva 2010/31/UE) ja assenyala la necessitat de millorar l’aïllament tèrmic dels edificis públics, una mesura que no només redueix la calor a l’estiu, sinó que també conserva l’escalfor a l’hivern, optimitzant la despesa energètica durant tot l’any. La qüestió, per tant, continua oberta: quant de temps més podran aguantar les aules amb solucions temporals abans que el problema de la calor esdevingui insostenible?
Ajuda'ns a continuar sent la veu del poble fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
