Us imagineu una Catalunya sencera vivint sota terra, just a sota d’Olesa de Montserrat? Una societat tecnològica, complexa i plena de vida, amagada a les entranyes de la muntanya més icònica de Catalunya. No és l’argument d’una nova sèrie de ciència-ficció, sinó la premissa de Subolesa, un món fascinant que va néixer l’any 1936.
I és que Subolesa és la civilització protagonista de “Retorn al Sol”, una novel·la de l’escriptor Josep M. Francès que avui és considerada per molts com la primera gran obra de ciència-ficció moderna escrita en català. Una peça literària que, creada a les portes d’un dels períodes més foscos de la nostra història, va funcionar com una bola de vidre, projectant les pors, les tensions i les esperances d’una època que estava a punt de canviar per sempre. Acompanyeu-nos en aquest viatge a un món oblidat que té molt a dir-nos sobre el nostre present.
Un món sota la boira i la roca
La història que ens planteja “Retorn al Sol” és, com a mínim, colpidora. En un futur llunyà, una guerra mundial ha deixat la superfície del planeta congelada i inhabitable. La vida, tal com la coneixem, ha desaparegut. Però un grup de supervivents catalans troba refugi en una caverna gegantina, “providencialment” descoberta sota el massís de Montserrat. Allà funden Subolesa, el nom del qual prové, precisament, de la seva ubicació: sota l’antiga vila d’Olesa de Montserrat.
Però no us imagineu una societat troglodita. Subolesa és una meravella de la tecnologia; la vida en aquesta ciutat subterrània és possible gràcies a un complexíssim sistema automatitzat que ho controla tot: la llum artificial, la qualitat de l’aire, la producció d’aliments… Una utopia aparentment perfecta, dissenyada per un savi gairebé llegendari, Rafael Narbona, que va garantir la supervivència de la seva gent.
L’enginyer d’un món artificial
La novel·la ens presenta a Cosme Goi, l’enginyer en cap encarregat de mantenir aquesta metròpoli en funcionament. Ell és el guardià de la màquina. L’autor el descriu com el “fill d’un enginyer i una poetessa”, una definició que, com assenyalen experts com el sociolingüista Jordi Solé i Camardons, podria ser una metàfora del mateix gènere de la ciència-ficció: una barreja perfecta entre la fredor de la tècnica i la calidesa de l’art i les humanitats.
A través dels ulls de Goi i de la seva relació amb Opalina, un altre dels personatges centrals, descobrim que la vida a Subolesa no és tan idíl·lica com sembla. I és que viure tancat, sense la llum del sol i depenent per complet d’una màquina, genera un ambient opressiu. Les tensions socials comencen a créixer, amenaçant de trencar el fràgil equilibri d’aquell món subterrani.
Una sàtira de la Catalunya dels anys 30
Un dels punts més interessants de “Retorn al Sol” és que no només imagina el futur, sinó que també critica el seu present. La novel·la és un mirall, deformat però sorprenentment fidel, de les tensions socials que es vivien a la Catalunya republicana dels anys trenta. A Subolesa hi conviuen diverses faccions, i la més notable és la dels “murcians”.
Segons relata la novel·la, es tracta d’una comunitat de parla castellana que, malgrat portar segles vivint a Subolesa, es nega a integrar-s’hi. Francès els descriu de manera poc afavoridora, reflectint sense embuts alguns dels prejudicis i conflictes culturals de l’època. Aquesta part de l’obra ens permet avui entendre millor la complexitat d’aquell període històric, transportada a un escenari futurista.
Un futur que ja és aquí
L’obra de Francès beu directament del gran mestre del gènere, H. G. Wells. L’ambient de la Subolesa opressiva i la posterior fugida a una superfície idealitzada recorden molt a “La màquina del temps”. Però el més impactant de “Retorn al Sol” és la seva capacitat per anticipar el futur. Escrita l’any 1936, sembla predir:
- Una Segona Guerra Mundial encara més devastadora.
- L’ús d’una bomba terrible com a arma de destrucció massiva.
- Una catàstrofe global d’origen ecològic, provocada per l’acció humana.
Llegida avui, la novel·la es projecta d’una manera esgarrifosament actual.
El llegat redescobert de Subolesa
Llavors, per què una obra tan potent i pionera és tan poc coneguda? La resposta, com en tants altres casos, la té la història. L’esclat de la Guerra Civil i el posterior exili de Josep M. Francès van condemnar “Retorn al Sol” a un pou d’oblit durant dècades.
Sigui com sigui, gràcies a la feina d’investigadors, acadèmics i entitats culturals que, com l’associació olesana L’Arrel, han organitzat xerrades i conferències, la llum ha tornat a il·luminar Subolesa. Avui, aquesta novel·la no només és una peça clau per entendre els orígens de la ciència-ficció a casa nostra, sinó que també convida a reflexionar sobre el nostre propi món. I és que, potser, tots vivim en una mena de Subolesa, depenent d’una tecnologia que ens sosté però que, alhora, ens pot aïllar.
Ajuda'ns a continuar sent la veu del poble fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
