L'estranya xarxa financera de l’Ajuntament: així finança el govern d’Olesa el seu propagandista de confiança amb més de 75.000 euros

El consistori esquiva el concurs públic fragmentant encàrrecs a un proveïdor comodí, que tant factura per propaganda institucional com per subministrar caixes de cartró

Jordi Parent abraçant Fernando Carlos Gigena Benito | OlesaMèdia

Si alguna cosa il·lustra a la perfecció la gestió econòmica de l’Ajuntament d’Olesa, és aquesta dada: setanta-cinc mil cent trenta-cinc euros repartits en 117 pagaments ininterromputs. Aquest és el rastre comptable que uneix el consistori d’Olesa de Montserrat amb Fernando Carlos Gigena des que l’actual equip de govern va assumir el poder a finals de maig de 2023. El que a simple vista podria semblar una prestació de serveis habitual, ha acabat per destapar un patró estructural sense precedents en l’administració local. Lluny de mostrar contractacions puntuals per urgències sobrevingudes, els llibres d’operacions municipals confirmen que aquest proveïdor assumeix el rol insòlit de comodí absolut, absorbint adjudicacions directes que van des de la inserció publicitària fins a la compra de maquillatge i enquestes d’emergència sanitària.

El detonant d’aquest cisma burocràtic no és només l’asombrosa quantitat de diners transferida, sinó la titànica maquinària administrativa emprada per validar-la. I és que els documents destapen un total de 434 operacions comptables diferents associades al seu nom. Per abonar aquests més de 75.000 euros al seu compte bancari, l’Ajuntament ha hagut de generar un laberint de retencions de crèdit, autoritzacions i anul·lacions la suma bruta de les quals supera els 346.800 euros. Un engranatge treballant a escarada, mes rere mes, per sostenir econòmicament el responsable de la publicació propagandística. Una publicació que, casualment, blinda una narrativa unívocament favorable a l’executiu de torn i silencia per complet els grups de l’oposició que intenten fiscalitzar la gestió municipal.

El laberint del contracte menor i la fiscalització institucional

Per entendre la gravetat jurídica d’aquesta dinàmica, resulta imprescindible mirar la norma. La legislació espanyola estableix una frontera econòmica estricta per salvaguardar la lliure competència i la transparència. De fet, l’article 118 de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) fixa en 15.000 euros (sense IVA) el límit per adjudicar serveis i subministraments a dit. Tanmateix, el veritable tallafocs legal, aquell que sembla haver-se obviat als despatxos, resideix en l’article 99.2. Es tracta d’una prohibició expressa de trossejar una necessitat previsible en factures petites per eludir el concurs públic.

I és precisament aquí on salten totes les alarmes en la comptabilitat d’Olesa. Lluny d’apaivagar les aigües amb licitacions obertes, el govern municipal ha injectat més de 33.000 euros només en publicitat institucional a favor d’aquest editor durant el període analitzat. Una injecció que no és fruit de la improvisació, sinó d’un disseny estructural anual, tal com evidencia l’expedient 2024/000253, on es van blindar més de 12.000 euros d’una sola vegada per garantir anuncis mes a mes. La doctrina de la Sindicatura de Comptes, encarregada d’auditar els municipis catalans, ha alertat sistemàticament contra aquest tipus de maniobres, catalogant-les com a irregularitats greus.

Davant d’això, el consistori recorre, presumptament, a una coneguda argúcia administrativa: diluir els imports categoritzant les despeses sota diferents epígrafs o codis CPV. En alternar la compra de béns amb la contractació de serveis publicitaris, aconsegueixen justificar internament que es tracta d’objectes contractuals diferents, evitant que cap categoria superi de manera aïllada la barrera intocable dels 15.000 euros per exercici.

Un aparador governamental blindat a futur

És clar que la dependència envers aquesta publicació propagandística suscita un conflicte ètic de primer nivell. Una part substancial dels diners desemborsats per les arques públiques sosté, única i exclusivament, la compra d’espai publicitari al "periòdic" de la seva propietat. Una publicació que, finançada crònicament amb els diners dels contribuents, opera en la pràctica com l’aparador mediàtic del nucli dur del govern.

El que ningú no esperava, tanmateix, és que aquesta inèrcia econòmica ja estigués lligada a llarg termini. Tot just en el primer mes de 2026, el consistori ha deixat rubricat un nou compromís en l’expedient 2025/004498 per valor de 12.686 euros per assegurar encara més publicitat en la seva publicació propagandística de capçalera al llarg de tot aquest any. Una declaració d’intencions en tota regla que ofega qualsevol indici d’escrutini informatiu independent.

El proveïdor total: d’enquestes sanitàries a pintura per a grafits

Però el veritable astorament arriba en comprovar fins a quin punt l’Ajuntament ha convertit aquesta persona en el seu missatger oficial. Més enllà de l’opac entramat publicitari, el contractista ha percebut prop de 20.000 euros per fer bustiades massives, repartir agendes culturals i penjar cartells pel municipi, exercint com una autèntica extensió logística del departament de comunicació.

Així mateix, el patró de despesa desborda qualsevol límit periodístic. Les factures detallen adjudicacions estrambòtiques cobrades per aquest editor: gairebé 12.000 euros facturats per "reportatges fotogràfics" de qualitat professional dubtosa avalats per informes tècnics exprés; la realització de "50 enquestes d’emergència sanitària"; el subministrament de capses per guardar la roba dels Reis d’Orient (2.560 euros); la compra de "maquillatge per a la cavalcada" (507 euros); i fins i tot la provisió d’esprais per a un projecte de grafits (418 euros).

Aquesta dissecció comptable deixa poc espai a la interpretació. Es consolida una dinàmica en què la transparència institucional cedeix, irremeiablement, davant la comoditat de l’adjudicació directa a un proveïdor afí. Deixant la pilota, ara més que mai, a la teulada dels auditors públics, l’Ajuntament d’Olesa esprémer fins al límit les zones grises del contracte menor per mantenir intacte un flux de capital cap a un únic empresari.

Este artículo es una crónica periodística de análisis y de opinión, elaborada a partir de una investigación propia y de fuentes oficiales. Por su naturaleza, contiene elementos subjetivos derivados de la interpretación de los hechos documentados.

Antonio Retamero

Periodista especializado en política, actualidad, sucesos y sociedad. Se encarga de la cobertura informativa diaria, la redacción de noticias y el seguimiento de temas de interés público.

ARTICLES RELACIONATS