Olesa de Montserrat té una gran història amb fets destacats a la nostra vila que han commocionat tots els olesans. Un d’aquests fets va ser l’execució del primer alcalde de la Segona República d’Olesa, Fèlix Figueras i Aragay.
Fèlix Figueras i Aragay va néixer a Olesa de Montserrat el 16 de desembre de 1894 i va morir a Abrera el 19 de febrer de 1939. Va ser una figura clau en la història del nostre poble, tant políticament com socialment. La seva trajectòria, marcada per l’activisme municipal i la defensa de la democràcia, va culminar amb la seva execució durant la repressió franquista. Aquest episodi reflecteix les tensions polítiques de l’època.
Els orígens de Fèlix Figueras i Aragay: una família arrelada al progrés d’Olesa
Fèlix Figueras i Aragay es va criar dins d’una família de pagesos que havia aconseguit prosperar gràcies al comerç. Josep Figueras i Ubach, el seu pare, regentava una xarcuteria al Mercat Municipal d’Olesa, coneguda com a “Cal Janxic”, que avui encara manté l’activitat. La seva mare, Teresa Aragay i Tort, era originària de Terrassa. La família formava part de la petita burgesia local que va ser beneficiada pel creixement econòmic d’Olesa, que entre 1870 i 1920 va passar de tenir 1.403 habitants a 4.100, i el 1930 ja arribava als 5.500, això gràcies a la transformació en un centre industrial tèxtil.
Va estudiar a l’escola local. Fèlix va treballar com a aprenent en una fàbrica tèxtil i va cursar teoria tèxtil, adquirint coneixements que li servirien en la seva vida professional. Va ser un gran lector, amb una biblioteca personal que incloïa obres com la Bíblia de Montserrat, publicacions de Bernat Metge, “Els Nostres Clàssics”, “Història Nacional de Catalunya” d’Antoni Rovira i Virgili, i “Geografia General de Catalunya” de Francesc Carreras i Candi, així com llibres polítics i naturistes.
Els inicis polítics de Fèlix Figueras i Aragay: del republicanisme a ERC
Va començar la seva carrera política el 1920, quan es va afiliar al Partit Republicà Federal i va ser escollit regidor i vocal de la comissió de finances de l’ajuntament d’Olesa. El 1922 va ser nomenat primer tinent d’alcalde, càrrec que va abandonar després del cop d’estat del general Primo de Rivera el 2 d’octubre de 1923, que va suspendre les activitats democràtiques locals. Amb la caiguda de la dictadura el 1930, va tornar a la seva activitat política, afiliant-se a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Fèlix Figueras va ser escollit alcalde d’Olesa de Montserrat amb la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931, un càrrec que va exercir fins a 1936. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 el van portar al poder, i va ser reelegit el 1934 amb 1.446 vots per al Círcol-ER, davant els 1.054 de Defensa Ciutadana. Fèlix va desenvolupar molts projectes:
- Mercat Municipal: Inaugurat l’1 de setembre de 1932, amb un pressupost de 90.555,02 pessetes, dissenyat per l’arquitecte Jeroni Martorell.
- Plaça de Catalunya: Creació d’un espai públic central.
- Oficina de Correus: Establerta el 4 de febrer de 1932.
- Millores hospitalàries: Reformes al centre sanitari local el 9 de juny de 1932.
- Biblioteca Pública Municipal: Fundada el 7 de juliol de 1932.
- Cambra frigorífica: Instal·lada el 8 de setembre de 1932.
- Compra de l’Hotel Gori: Adquirit per a usos municipals el 2 de març de 1933.
- Nou ajuntament i parc municipal: Projectat el 5 de novembre de 1933.
- Biblioteca Popular: Inaugurada el 17 de maig de 1936.
També va acceptar el referèndum per a la integració de Santa Maria de Vilalba a Olesa de Montserrat.
L’exili rebutjat i la tràgica fi de Fèlix Figueras i Aragay
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola el 1936, Fèlix va dimitir com a alcalde el 16 d’octubre, en un context de violència revolucionària. Després de la victòria dels nacionalistes, al gener de 1939, els Mossos d’Esquadra li van aconsellar exiliar-se, però va optar per quedar-se, convençut que la seva acció política no li portaria represàlies. Va ser detingut al febrer de 1939 i afusellat el 19 de febrer de 1939 al cementiri d’Abrera, juntament amb 16 persones més, com a part de la repressió franquista. Aquest fet forma part de la “Terror Blanca”, la campanya de repressió política contra dissidents republicans, liberals, socialistes i nacionalistes catalans.
Ser executat menys d’un mes després de la caiguda de Catalunya reflecteix la brutalitat de la repressió franquista, que tenia com a objectiu “netejar” la societat de qualsevol oposició política. Les fonts històriques indiquen que va ser una de les primeres víctimes innocents d’aquesta política.
Fèlix estava casat amb Amèlia Camats i Mora, amb qui va tenir cinc fills: Rosa (1917-1929), Teresa (1920-2005), Joan (1926-1930), un altre Joan (1930) i Salvador (1934). La seva vida familiar es va veure marcada per la pèrdua de fills en edats primerenques, un fet comú en aquella època.
El record de Fèlix Figueras i Aragay: homenatges i memòria a Olesa
Com a llegat, la seva figura ha estat commemorada a Olesa de Montserrat. El 19 d’abril de 2008, la plaça davant l’ajuntament va ser rebatejada com a “Plaça de Fèlix Figueras i Aragay”, en un acte on va estar present el seu nét, Fèlix Figueras i Valén. A més, hi ha una placa commemorativa a la localitat, i el 2015 es va presentar un llibre sobre la seva vida, escrit per Guillem Figueras i Bartés, en un acte per recordar els 76 anys de la seva execució.
L’execució es produeix en el context de l’ofensiva de Catalunya, l’últim gran enfrontament de la Guerra Civil, que va tenir lloc entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer de 1939, sentenciant la derrota republicana. Aquesta campanya va ser ordenada per Franco i va comportar una repressió intensa contra els republicans, especialment a zones com Abrera, propera a Olesa de Montserrat.
Malgrat els consells dels Mossos d’Esquadra, va decidir no exiliar-se, reflectint una confiança en la seva innocència política que, finalment, no va ser suficient per evitar la repressió. Aquest fet ressalta la complexitat de les decisions personals en un context de violència política.
