Sí, ho has llegit bé: tu ets el líder a Olesa. Tu ets qui mana al nostre poble, i els polítics existeixen per treballar per a tu.
Avui no et presentem un article informatiu. Avui t’oferim una crònica profunda i detallada, un viatge introspectiu sobre el cor de la nostra democràcia local, el nostre paper com a ciutadans i la veritable naturalesa del poder. Perquè, enmig del brogit quotidià, de les informacions que van i venen, hi ha una veritat fonamental que de vegades s’esvaeix: la ciutadania és la líder, i els nostres representants polítics, els nostres servidors.
El cansament que flota a l’aire d’Olesa: un sentiment compartit
A Olesa de Montserrat, com a tants altres pobles i ciutats catalanes i espanyoles, es pot sentir un cansament col·lectiu, una mena de fatiga que s’ha anat aferrant al nostre teixit social. Aquest sentiment no és casual ni producte d’una percepció individual; és el resultat d’una observació persistent sobre com problemes que ens afecten directament, qüestions bàsiques per al nostre dia a dia, semblen encallar-se sense solució, o com la comunicació amb l’administració es converteix sovint en un camí ple d’entrebancs.
Només cal fer un cop d’ull a les notícies recents de Teleolesa per constatar aquesta realitat. Hem estat testimonis de com un veí va denunciar la presumpta inacció de l’Ajuntament davant un conflicte amb Tir Arc Olesa, una situació que va generar frustració i va qüestionar la capacitat de resposta municipal. Les preocupacions ciutadanes també s’han dirigit cap a l’estat d’infraestructures emblemàtiques del nostre poble, com la situació del llac del Parc d’Olesa, un espai verd crucial per a la salut i el lleure que ha centrat l’atenció veïnal.
Igualment significatiu ha estat el cas de les 16 famílies olesanes que van alçar la veu demanant ajuda immediata al consistori i plantejant dubtes sobre la possible manipulació d’informes, un assumpte que qüestiona la transparència dels processos administratius.
Aquests casos, que Teleolesa ha documentat amb detall, no són fets aïllats ni anècdotes menors. Són fragments d’una realitat on la proximitat entre els que governen i els que són governats sembla diluir-se amb més freqüència de la desitjable. La distància entre l’administració i la ciutadania, quan s’eixampla, alimenta sentiments de frustració i desconnexió que mereixen atenció i reflexió.
Redefinint la democràcia: on rau el lideratge real
La democràcia, en la seva forma més pura i ambiciosa, és el govern del poble, pel poble i per al poble. És un ideal potent, una promesa de participació i representació que ens vincula a tots. Però, què succeeix quan la percepció popular s’allunya d’aquest ideal? Quan els ciutadans sentim que les nostres veus no arriben amb la intensitat necessària, o que les decisions importants es prenen sense una veritable implicació ciutadana? És en aquest punt on cal fer una pausa i preguntar-se: On resideix el poder real en una democràcia?
La resposta, encara que de vegades sembli oblidada en el fragor del dia a dia polític, és clara: en la ciutadania. Som nosaltres qui, amb el nostre vot, investim de confiança uns representants. Aquests, un cop escollits democràticament, assumeixen la responsabilitat de gestionar els nostres recursos, de vetllar pel funcionament dels serveis públics i de treballar pel bé comú de la comunitat. Són, per definició i per mandat constitucional, els nostres servidors públics. No són líders en el sentit clàssic del terme, aquells que marquen el camí de manera unilateral, sense qüestionament o sense rendir comptes. Actuen més aviat com a facilitadors, gestors, persones encarregades de materialitzar les aspiracions i necessitats de la comunitat que els ha confiat aquesta tasca.
La concepció d’un polític com a líder per dret propi, una figura que s’eleva per damunt de la resta, constitueix una distorsió que inverteix la jerarquia fonamental de la democràcia. Un polític, quan es presenta davant els ciutadans, ho fa amb la promesa de servir, de millorar la vida a la comunitat. La política, en la seva essència, hauria de ser un acte de servei humil i dedicat, no una cursa per l’estatus o la notorietat.
Estudis sobre la qualitat democràtica a Espanya mostren una realitat complexa i sovint preocupant. L’informe “La calidad de la democracia en España: un análisis longitudinal” de la Fundació Alternativas destaca una tendència a la baixa en la confiança ciutadana cap a les institucions polítiques. Segons les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la desconfiança cap als partits polítics i el parlament ha estat una constant en els últims anys. “Els polítics en general” i “els partits polítics” solen situar-se entre les institucions amb la puntuació més baixa en l’escala de confiança. Aquesta dada empírica il·lustra la necessitat d’un canvi de paradigma en la relació entre ciutadania i classe política.
Aquesta pèrdua de confiança s’intensifica quan els ciutadans perceben que els seus representants estan més preocupats per la seva imatge o els seus interessos particulars que per resoldre els problemes reals que afecten el dia a dia de la comunitat. La transparència i la rendició de comptes són pilars fonamentals de qualsevol democràcia sana que, quan fallen, erosionen la base de la legitimitat i la confiança ciutadana.
L’instint ciutadà com a brúixola del servei públic
Vivim en un temps on la informació flueix a una velocitat vertiginosa, gràcies a la digitalització i la proliferació de canals, però on també proliferen els missatges buits i les promeses efímeres. És comprensible que molts ciutadans se sentin desil·lusionats, que la paraula “polític” generi un escepticisme gairebé automàtic i una certa fatiga. La temptació de deixar de banda la política, de pensar que “no hi ha res a fer, tot és igual”, és una trampa mental que ens debilita com a col·lectiu. Precisament en aquesta desafecció, en aquesta renúncia a participar activament, resideix un dels majors perills per a la nostra democràcia.
En lloc de promeses buides i discursos elaborats, la ciutadania pot valorar fets, resultats tangibles i mesurables. Un partit que realment vol servir el poble pot demostrar-ho amb la seva acció concreta, amb iniciatives i propostes que beneficiïn la comunitat, fins i tot abans de ser votat. La motivació darrere de l’acció política hauria de ser el servei públic, no l’ambició personal.
Segons dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), els salaris dels alcaldes varien enormement en funció de la grandària del municipi. Per a municipis de la franja poblacional d’Olesa (amb una població que ronda els 24.000 habitants segons l’Idescat 2024), les retribucions màximes establertes per llei poden ser elevades, sovint acostant-se o fins i tot superant els 60.000 euros anuals per als alcaldes amb dedicació exclusiva. Aquesta realitat salarial, en un context on el salari mitjà a Catalunya per al 2023 es va situar al voltant dels 27.000 euros bruts anuals segons l’INE, planteja reflexions sobre la remuneració dels càrrecs públics i el seu compromís amb el servei a la ciutadania.
La vocació autèntica pel servei i la humilitat haurien de ser els motors que guiessin l’acció política, més enllà de l’ambició personal o l’ego. Un compromís real amb la comunitat pot ser un motor de canvi significatiu, capaç de materialitzar projectes que semblaven impossibles, no per la glòria personal, sinó pel benestar col·lectiu i el progrés de la comunitat.
De la passivitat a l’acció constructiva
És natural sentir que el procés de participació ciutadana és complex, que les accions individuals semblen petites davant els grans reptes col·lectius. Aquest sentiment, sovint fruit de la inèrcia i la desinformació, és profundament comprensible i molt estès. Un estudi de 2022 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya sobre participació ciutadana ja indicava que un percentatge significatiu de la població catalana sent que els mecanismes de participació són poc efectius o massa complicats.
És en aquest punt on Teleolesa vol ser una eina útil per a la ciutadania. Cada petit gest, cada pregunta formulada, cada instància presentada, constitueix un acte d’empoderament, un pas més cap a una democràcia real i activa que no es limita a votar cada quatre anys. La ciutadania pot exercir el paper de guardiana de la democràcia local.
Per a això, existeixen eines al nostre abast, eines legals i públiques que, utilitzades de forma constant, poden contribuir a que el poder se senti observat i controlat:
- Instàncies administratives: La ciutadania té el dret legal de demanar informació a l’Ajuntament sobre qualsevol assumpte que la concerneixi directament o indirectament. Legalment, l’administració està obligada a respondre en un termini màxim d’un mes. Aquest dret es fonamenta en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una norma que cerca enfortir les garanties democràtiques, i la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. És un dret fonamental que permet fiscalitzar l’acció de govern, demanar explicacions i obtenir dades sobre despeses, contractes, projectes, i suggerir millores en els serveis o la gestió. Aquesta gestió es pot realitzar a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) virtual: https://seu-e.cat/ca/web/olesademontserrat/tramits-i-gestions.
- El taulell d’anuncis municipal: Per conèixer què succeeix a l’Ajuntament —quins acords es prenen en els plens, quines subvencions es concedeixen, quins projectes estan en marxa, quines licitacions públiques s’obren, o quines normatives municipals s’aproven—, el taulell d’anuncis municipal electrònic constitueix una font d’informació, sovint infrautilitzada però d’accés lliure i permanent. Segons l’article 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, els anuncis publicats en els taulells electrònics oficials tenen plena validesa legal. És accessible des d’aquí: https://tauler.seu-e.cat/inici?idEns=814770005. La informació no és només poder; és el primer pas cap a la capacitat de jutjar per un mateix l’actuació dels representants públics.
El control ciutadà com a garantia democràtica
La ciutadania té el dret de qüestionar allò que no funciona. És un dret i una responsabilitat cívica. Cal plantejar-se, per exemple, per què un funcionari hauria de mantenir-se indefinidament en un càrrec si la seva tasca se centra més en lluites internes o en la promoció partidista que en la veritable promoció de l’interès general. Les places de l’administració pública, segons la legislació vigent com el Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), teòricament s’han de basar en els principis de mèrit i capacitat, i la seva permanència ha d’estar justificada per un servei eficient i eficaç.
Quan la ciutadania detecta que l’Ajuntament, un partit polític o qualsevol figura pública ha actuat de manera inadequada, existeixen mecanismes per demanar explicacions. Si cal, es pot acudir a instàncies superiors, com la Generalitat de Catalunya mitjançant els seus departaments de bon govern o fiscalització, o fins i tot la Sindicatura de Greuges de Catalunya, una institució que actua com a defensora dels drets de la ciutadania davant l’Administració pública i que pot obrir investigacions per possibles irregularitats administratives. Aquests recursos públics i legals serveixen per garantir que la democràcia funcioni adequadament i que els recursos públics es gestionin amb responsabilitat. El control ciutadà constitueix un dels antídots més efectius contra l’abús de poder, la corrupció i la ineficàcia administrativa.
El present conjunt com a base del futur
A Teleolesa, la nostra missió se centra en: informar la ciutadania, fomentar el pensament crític i proporcionar les eines necessàries per a una democràcia real i participativa. La recerca d’informació diversa, l’obtenció de dades des de múltiples fonts i la reflexió sobre allò que està establert constitueixen exercicis saludables per a qualsevol societat democràtica. La informació no és només poder; és llibertat intel·lectual, la base per a una decisió informada i el combustible per a l’acció transformadora.
La polarització pot debilitar la ciutadania, però és important entendre que la ciutadania és la propietària legítima d’Olesa. El ciutadà és el veritable dipositari de la sobirania, i els funcionaris són servidors públics, remunerats amb els impostos ciutadans. La ciutadania decideix i té a les seves mans el futur de la comunitat. La coordinació veïnal, deixant de banda les ideologies estèrils i les diferències que separen quan el que uneix és la voluntat de millorar el poble, pot ser una força transformadora. El pensament obert, amb empatia cap als altres, i la unió ciutadana poden esdevenir eines per construir un futur millor per a tothom.
La democràcia no és només un dret a exercir cada quatre anys davant una urna; és una responsabilitat activa, una tasca que ens implica a tots cada dia, en cada gest i en cada pregunta. La participació ciutadana constitueix una clau per a una Olesa millor, més justa, més transparent i més propera a les necessitats reals de la nostra gent.
