Al cor de la nostra comunitat, a Olesa de Montserrat, bateguen històries de vida, de lluita i d’esperança. Però, sovint, sota la superfície de la vida quotidiana, s’amaguen realitats doloroses que afecten silenciosament a molts dels nostres veïns. Un d’aquests silencis, un dels més punyents, és el que envolta el suïcidi. Aquesta realitat, que a Catalunya s’ha convertit en la primera causa de mort no natural, ens interpel·la directament com a societat i com a comunitat local. A Olesa, on la proximitat i el sentiment de pertinença són tan importants, hem d’obrir els ulls a aquesta problemàtica, no només per comprendre la magnitud del problema, sinó, sobretot, per connectar amb aquells que pateixen i per construir junts un futur on la prevenció sigui una prioritat real. Aquesta crònica pretén ser una finestra oberta a aquesta realitat, un espai per a la reflexió profunda i un clam per la necessitat urgent de serveis especialitzats que ofereixin suport i esperança a Olesa de Montserrat.

Estadístiques de suïcidi i intents de suïcidi a Catalunya i la necessitat de dades locals

Per entendre la dimensió del problema, és necessari confrontar-nos amb les xifres. L’any 2023, a Catalunya, 626 persones van perdre la vida a causa del suïcidi i les autolesions. Aquesta dada, tot i representar una lleugera disminució del 2% respecte a l’any anterior, continua sent alarmant i ens recorda la fragilitat de la vida i la profunditat del patiment que pot portar a una persona a prendre aquesta decisió. La taxa estandarditzada de mortalitat per suïcidi a Catalunya se situa en 9,1 morts per cada 100.000 habitants. Aquesta proporció, tot i la lleu davallada, encara supera les taxes registrades abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, fet que suggereix un impacte durador d’aquesta crisi en la salut mental de la població. Si analitzem la distribució geogràfica, la província de Barcelona va registrar el nombre més elevat de suïcidis l’any 2023, amb un total de 435 casos. Tot i que Olesa de Montserrat es troba dins d’aquesta província, és crucial no generalitzar i reconèixer la necessitat imperiosa de disposar de dades específiques sobre la nostra localitat per comprendre millor la situació a nivell local. Pel que fa als grups de població més vulnerables, les estadístiques de Catalunya revelen que els homes majors de 65 anys presenten la taxa de mortalitat per suïcidi més alta. Aquesta dada ens indica la importància de prestar una atenció especial a aquest col·lectiu dins de les nostres comunitats, inclosa la d’Olesa.

Tanmateix, la realitat del suïcidi va molt més enllà de les defuncions consumades. L’any 2023, a Catalunya, es van registrar 8.123 casos de conductes suïcides a través del Codi Risc Suïcidi (CRS), un augment del 7% respecte a l’any anterior. Aquest increment subratlla una creixent necessitat d’intervenció i suport per a persones que es troben en un moment de crisi. D’aquests casos, 4.108 van correspondre a episodis de temptativa de suïcidi. Aquesta xifra, per si sola, posa de manifest la magnitud del patiment i la urgència d’implementar mesures de prevenció efectives. Un aspecte especialment preocupant és la situació entre els joves. Les noies d’entre 15 i 29 anys presenten una taxa elevada de temptatives de suïcidi (176,3 per cada 100.000 habitants), tot i que es va observar un lleuger descens del 5% en comparació amb l’any 2022. En canvi, entre els homes joves de la mateixa franja d’edat, es va registrar un augment del 7% en les temptatives de suïcidi. Aquestes dades contradictòries entre sexes en la població jove evidencien la complexitat del problema i la necessitat d’abordatges diferenciats. És crucial recordar que, per cada suïcidi consumat, es calcula que hi ha entre 10 i 30 temptatives, i en el cas dels adolescents aquesta proporció pot arribar fins a 100 o 200 temptatives. Aquesta enorme disparitat entre temptatives i suïcidis consumats subratlla la importància vital de la intervenció precoç i el suport adequat per evitar desenllaços fatals.

Malgrat la disponibilitat d’aquestes dades a nivell català, resulta sorprenent la manca d’estadístiques específiques sobre suïcidis i intents de suïcidi a Olesa de Montserrat en la informació consultada. Aquesta absència de dades locals dificulta enormement la comprensió precisa de la situació dins de la nostra pròpia comunitat. Sense aquesta informació detallada, esdevé complex avaluar les necessitats específiques de la població d’Olesa i dissenyar estratègies de prevenció que siguin realment efectives a nivell local. Per aquest motiu, és fonamental que es faci un esforç per recopilar i fer públiques aquestes dades a nivell municipal, per tal de poder abordar aquesta problemàtica amb la informació necessària.

Defuncions per suïcidi a Catalunya per sexe i província (2023)
ProvínciaTotalHomesDones
Barcelona435305130
Girona796118
Lleida29218
Tarragona715318
Catalunya614440174

Taxa estandarditzada de mortalitat per suïcidi a Catalunya (2023): 9,1 per 100.000 habitants.

Olesa busca ajuda: un camí ple d’obstacles

Quan una persona a Olesa de Montserrat es troba en un moment de profunda desesperació i contempla el suïcidi com una sortida, el camí per trobar ajuda especialitzada a nivell local està ple d’obstacles. Si bé és cert que existeixen algunes opcions, la seva limitació i la dificultat d’accés representen un problema significatiu. L’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord ofereix un servei d’informació i assessorament a Olesa, però només està disponible un divendres al mes a Cal Mané. Aquesta freqüència tan baixa resulta clarament insuficient per a aquelles persones que necessiten un suport continuat i immediat. A més, el Pla Local de Salut Mental d’Olesa de Montserrat, una iniciativa prometedora, encara es troba en fase de diagnòstic. Això significa que, malgrat la bona voluntat i la necessitat evident, els serveis especialitzats i concrets que podrien marcar una diferència en la vida de les persones encara no estan plenament operatius a la nostra vila.

Les dificultats per accedir a la salut mental a Olesa van més enllà de la manca de serveis específics per a la prevenció del suïcidi. Moltes vegades, els residents d’Olesa es veuen obligats a desplaçar-se a municipis veïns com Martorell per accedir a recursos especialitzats en salut mental. Aquesta necessitat de desplaçament suposa una barrera important, especialment per a aquelles persones que no disposen de transport propi, tenen problemes de mobilitat o es troben en una situació econòmica precària. A més, els serveis públics de salut mental que donen cobertura a Olesa solen estar saturats, amb llistes d’espera que poden allargar-se i que fan que l’ajuda arribi tard, quan la persona ja es troba en un estat de gran vulnerabilitat. El cost dels serveis privats de salut mental esdevé una barrera addicional per a moltes famílies i individus d’Olesa, limitant encara més les seves opcions de rebre el suport professional que necessiten. No podem oblidar tampoc les barreres idiomàtiques i la bretxa digital que poden dificultar l’accés a la informació i als serveis per a certs grups de població d’Olesa, com les persones nouvingudes o la gent gran. La manca d’un transport públic adequat que connecti Olesa amb els centres sanitaris de referència en altres municipis agreuja encara més aquestes dificultats d’accés.

Davant d’aquest panorama, és important destacar que existeix un recurs accessible per a tothom a Catalunya, inclosos els residents d’Olesa: el telèfon 061 Salut Respon. Aquesta línia telefònica ofereix atenció les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, a persones amb conducta o ideació suïcida, així com als seus familiars i persones properes. La Taula de Prevenció del Suïcidi (TPRS) del 061 ha demostrat ser eficaç en la resolució d’un alt percentatge de consultes per via telefònica, evitant en molts casos la necessitat de derivacions innecessàries a centres sanitaris. Aquest servei representa una eina valuosa i accessible per a la comunitat d’Olesa, especialment en moments de crisi.

El pes del silenci: l’estigma del suïcidi a Catalunya i el seu impacte en els joves d’Olesa

Un dels principals obstacles per abordar la problemàtica del suïcidi a Olesa, i a Catalunya en general, és el profund estigma social que l’envolta. Aquesta mena de silenci col·lectiu fa que les persones que pateixen ideacions suïcides se sentin soles, avergonyides i temin parlar obertament del seu patiment, per por de ser jutjades o incompreses. Aquest silenci pot generar un sentiment d’aïllament i incomprensió en aquells que ja es troben en un moment de gran vulnerabilitat dins de la nostra comunitat d’Olesa.

L’impacte d’aquest estigma és especialment preocupant entre els joves d’Olesa. Les estadístiques a Catalunya mostren una alta prevalença de conductes suïcides en aquest grup d’edat, especialment entre les noies. L’estigma pot ser particularment perjudicial per als joves, que sovint tenen por de ser etiquetats, d’avergonyir els seus familiars o de ser exclosos socialment si revelen que estan lluitant amb problemes de salut mental. La guia “Encarem el suïcidi juvenil” subratlla la importància de la sensibilització i el diàleg obert dins de les entitats juvenils com a eina per trencar aquest silenci i crear entorns de suport. És fonamental que a Olesa es promoguin aquest tipus d’iniciatives en els nostres centres educatius, clubs esportius i altres espais on els joves es relacionen.

A més, l’estigma associat al suïcidi està íntimament lligat a l’estigma més ampli que existeix envers els problemes de salut mental en general. Fins a un 40% de les persones amb problemes de salut mental a Catalunya han experimentat discriminació i estigma, una realitat que probablement també es reflecteix a Olesa. Per poder abordar eficaçment el problema del suïcidi, és imprescindible treballar per desestigmatitzar la salut mental en la seva totalitat, fomentant una cultura de comprensió, empatia i suport dins de la nostra comunitat.

L’augment preocupant dels intents de suïcidi, especialment entre la joventut catalana

Les dades del Codi Risc Suïcidi a Catalunya mostren una tendència creixent en les conductes suïcides durant els darrers anys. Aquest increment sostingut és un motiu de gran preocupació i exigeix una resposta urgent i coordinada a nivell català i, per descomptat, també a Olesa de Montserrat. Un estudi recent va revelar un augment significatiu dels intents de suïcidi no mortals a Catalunya després del confinament per la COVID-19, especialment entre dones joves i menors d’edat. Aquest impacte de la pandèmia en la salut mental, i en particular en les conductes suïcides, és una realitat que no podem ignorar a la nostra comunitat.

Entre els joves de Catalunya, s’han identificat diversos factors de risc que poden augmentar la probabilitat de temptatives de suïcidi. Aquests inclouen situacions de vulnerabilitat com conflictes relacionals, problemes familiars, experiències d’assetjament escolar (bullying i ciberbullying) i la vivència de traumes. L’ús de les tecnologies i les xarxes socials també pot tenir un paper complex en les conductes suïcides dels joves, actuant tant com a factor de risc (per exemple, a través del ciberassetjament o l’exposició a contingut perjudicial) com a possible via de comunicació de malestar.

Malgrat aquest panorama preocupant, també hi ha motius per a l’esperança. A Catalunya, s’ha observat un augment en el nombre de joves que busquen ajuda per ideacions suïcides abans d’intentar suïcidar-se, cosa que permet una intervenció més precoç i potencialment més efectiva. Aquesta tendència subratlla la importància de continuar sensibilitzant i informant els joves d’Olesa sobre la importància de demanar ajuda quan la necessiten. A més, la formació especialitzada de professionals de la salut, com les infermeres de salut mental, és fonamental per a la detecció precoç i l’atenció adequada de les persones amb conducta suïcida a Catalunya, i aquesta necessitat és igualment important a nivell local a Olesa.

Veus expertes clamen per un canvi: La necessitat urgent de reforçar els serveis de prevenció del suïcidi a Olesa de Montserrat

Diverses veus expertes en salut mental a Catalunya han expressat la necessitat urgent d’abordar la problemàtica del suïcidi amb més recursos i una major conscienciació. Víctor Pérez, president del Consell Assessor de Salut Mental, ha destacat la importància de trencar el silenci i parlar obertament del suïcidi. Anna Lara, de l’Associació Després del Suïcidi, insisteix en la importància de prendre seriosament qualsevol senyal de malestar que expressi una persona. La xerrada-col·loqui sobre prevenció del suïcidi que es va celebrar a Olesa va posar de manifest que tothom té un paper a jugar en la prevenció, estant alerta als senyals de risc i preguntant directament si algú necessita ajuda.

La manca de suficients recursos especialitzats en prevenció del suïcidi a nivell local a Olesa és un problema que cal abordar amb urgència. És necessari reforçar els serveis existents i crear-ne de nous que estiguin adaptats a les necessitats específiques de la població d’Olesa, amb una atenció especial als joves. Això podria incloure la implementació de programes de prevenció en les escoles i els centres juvenils de la vila, així com l’ampliació dels serveis d’atenció primària i de salut mental per garantir un accés ràpid i eficaç a l’ajuda professional.

Un manual per a l’esperança: com els mitjans podem ajudar a Olesa, seguint les recomanacions del Ministeri de Sanitat

Els mitjans de comunicació locals, com Teleolesa, tenim un paper crucial a l’hora d’abordar el tema del suïcidi de manera responsable i amb l’objectiu de prevenir-lo. És fonamental seguir les recomanacions del manual del Ministeri de Sanitat per al tractament del suïcidi als mitjans de comunicació. Aquest manual ens indica clarament què no hem de fer: no sensacionalitzar la notícia, no detallar el mètode ni el lloc del suïcidi, ser molt prudents amb les imatges, no glorificar la persona que s’ha suïcidat i no simplificar les causes que poden portar a aquesta decisió.

Per contra, el manual ens anima a ressaltar les alternatives al suïcidi, a proporcionar informació clara i accessible sobre els recursos d’ajuda disponibles (com el telèfon 061 i l’Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord), a informar sobre els factors de risc i els factors de protecció, i a transmetre sempre un missatge d’esperança i de solidaritat amb aquelles persones que estan patint. És important utilitzar dades de fonts fiables i interpretar-les amb cura, evitant la difusió de mites i informació errònia. Teleolesa, amb aquesta crònica, pretén ser un exemple de tractament responsable i preventiu del suïcidi. Podem contribuir a trencar el tabú parlant obertament del tema, donant veu a experts i a persones afectades amb sensibilitat, promovent la conscienciació sobre la importància de la salut mental i informant regularment sobre els recursos d’ajuda disponibles a nivell local i nacional.

Conclusió

Olesa de Montserrat no pot romandre en silenci davant d’aquesta realitat. El suïcidi és un problema complex i dolorós que ens afecta a tots com a comunitat. Les xifres a Catalunya són clares i ens indiquen la magnitud del problema, especialment entre els joves. Les dificultats per accedir a serveis especialitzats a nivell local a Olesa són evidents i requereixen una resposta urgent i decidida. La prevenció del suïcidi és una responsabilitat compartida que exigeix la implicació de les nostres institucions locals, els professionals de la salut, les entitats del tercer sector, les famílies, els amics i cada ciutadà d’Olesa. Hem de treballar junts per construir una Olesa on es parli obertament de la salut mental, on l’estigma no sigui una barrera per demanar ajuda i on ningú se senti sol en el seu patiment. Amb un esforç col·lectiu i amb la implementació de serveis especialitzats i accessibles, podem oferir esperança i construir un futur on el suïcidi no sigui una opció per a ningú a la nostra estimada Olesa de Montserrat.

Recursos útils a Olesa i Catalunya:

  • Telèfons d’ajuda:
    • 061 Salut Respon (atenció 24 hores).
    • 900 925 555 Telèfon de Prevenció del Suïcidi de l’Ajuntament de Barcelona (atenció 24 hores).
    • 024 Telèfon d’atenció a la conducta suïcida (Ministeri de Sanitat, atenció 24 hores).
    • 93 414 48 48 Telèfon de l’Esperança (atenció 24 hores).
    • 680 354 155 Xat de Suport Emocional per a Joves “Obro Feel” (WhatsApp, atenció 24 hores).
  • Entitats de suport a Olesa i el Baix Llobregat Nord:
    • Associació per la Salut Mental del Baix Llobregat Nord (amb servei a Olesa l’últim divendres de cada mes, cita prèvia: 93 774 33 07 / 676 71 11 50, correu electrònic: [email protected], web: www.salutmentalblln.org).
  • Altres recursos a Catalunya:
    • Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PLAPRESC): Enllaç.
    • Associació Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS): Telèfons: 662 545 199 / 666 640 665 (WhatsApp), correu electrònic: [email protected], web: www.despresdelsuicidi.org.
    • Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS): Telèfon: 652 873 826, web: www.acpsuicidi.org.
    • Per trobar el Centre de Salut Mental (CSM) més proper a Olesa de Montserrat, es pot consultar el mapa de recursos del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya o contactar amb el 061.

Director, periodista i reporter de Teleolesa. Amb una gran passió per l'audiovisual i el periodisme, dirigeixo i coordino tots els departaments, supervisant la realització, producció, edició i difusió de continguts. M’encarrego de crear contingut emocionant i rellevant, connectant amb la comunitat i oferint una perspectiva fresca i autèntica en cada peça.