L’actual 7è tinent d’alcaldia i regidor de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Xavier Rota i Boada, figura com a guanyador de la 30a edició del Premi de Recerca Vila d’Olesa, celebrada l’any 2014. No obstant això, una dècada després, l’obra guardonada no es troba disponible a l’Arxiu Municipal i la documentació administrativa facilitada pel consistori planteja una incògnita encara major: no queda clar si el treball es va arribar a escriure mai.
Segons ha pogut comprovar aquest mitjà a través de documentació administrativa, les bases del premi estipulaven una dotació de 2.500 euros, però el pagament estava fraccionat i condicionat. I és que, malgrat la concessió del premi, l’expedient administratiu no conté cap document que certifiqui que Rota completés la investigació.
Un premi atorgat, però una obra absent
L’any 2014, el jurat va confiar en la proposta de Rota, titulada La guerra de successió a Olesa de Montserrat. 1705-1714-2014, per endur-se el guardó més prestigiós de la recerca local. El perfil del guanyador, llicenciat en Història i amb formació arxivística, feia preveure una aportació de valor al fons documental de la vila.
Tot i això, periodistes d’aquest mitjà es van personar recentment a l’Arxiu Municipal per consultar el volum i es van trobar amb la sorpresa que l’obra no està catalogada ni localitzable. Aquesta absència xoca frontalment amb l’objectiu fundacional del certamen, que és “promoure l’estudi i la recerca”, i deixa buida de contingut una inversió de diners públics destinada a ampliar el coneixement històric del municipi.
Els 2.000 euros en l’aire
La clau de volta de l’assumpte rau en la lletra petita de la convocatòria. Tal com detalla l’expedient 170/2014, el premi no s’entregava de cop. El guanyador rebia 500 euros inicials, moment en què es comprometia a desenvolupar el projecte. Els 2.000 euros restants, però, quedaven bloquejats a l’espera d’un tràmit imprescindible: “després del lliurament del treball acabat, amb l’informe favorable de la Comissió Avaluadora”.
La responsabilitat de qui accepta un guardó
Més enllà de l’import econòmic, la situació planteja un debat sobre la responsabilitat adquirida en presentar-se a un concurs públic. Si, tal com sembla indicar el buit documental, el treball no es va finalitzar, el perjudici va més enllà dels 500 euros inicials abonats.
Al cap i a la fi, quan un jurat selecciona un projecte guanyador, està descartant altres investigadors que, potser, sí que haurien tingut la voluntat de completar la recerca fins al final. Ocupar la plaça de guanyador implica un compromís ètic amb la institució i amb la resta de participants, especialment quan qui ho fa és un historiador. Deixar un premi a mitges suposa, a la pràctica, bloquejar una oportunitat de generar patrimoni cultural per a la vila.
La documentació consultada revela que el jurat va mantenir dubtes significatius a l’hora d’emetre el veredicte. Al parer dels avaluadors, la decisió final va haver de madurar-se després de valorar detingudament les opcions, ja que es va debatre obertament sobre la idoneïtat dels candidats presentats. “Es té certa desconfiança […] per si l’autor complirà o no els terminis de presentació del treball. En aquest punt, el secretari notifica a la Comissió que l’autor d’aquesta proposta ja té un accèssit del 26è Premi Recerca de l’any 2010 per un altre treball que encara no ha presentat”, va valorar la Comissió Avaluadora en referència al treball de Xavier Rota.
Una transparència que arriba tard i a mitges
Aclarir aquests fets no ha estat una tasca àgil. Aquest mitjà va registrar la sol·licitud d’accés a la informació el passat 6 de juliol de 2025. La Llei de Transparència marca un mes per respondre, però l’Ajuntament d’Olesa ha trigat més de quatre mesos, notificant la resolució el 19 de novembre.
La resposta reconeix el dret d’accés i aporta còpia de l’expedient, les bases i els tràmits inicials. Però, fins al moment, l’administració no ha estat capaç d’explicar on és l’obra ni si es va formalitzar el tancament de l’expedient amb l’entrega definitiva.
La paradoxa del regidor de Patrimoni
Resulta, si més no, curiós que aquesta llacuna documental afecti precisament qui avui dia és el màxim responsable polític de la gestió documental a l’Ajuntament. Xavier Rota, que percep una retribució anual pública de 15.821,50 euros, encapçala les àrees de Memòria Històrica i Patrimoni.
El regidor, que en el seu currículum destaca la tasca com a responsable de l’Arxiu Parroquial des de 2002, es troba ara en la tessitura d’haver de gestionar un arxiu on hi hauria de ser la seva pròpia obra premiada, de la qual, almenys de moment, no se’n té notícia. Queda per veure si en els pròxims messos apareix el treball o si es confirma que aquell premi de 2014 va quedar en un projecte inacabat.
NOTA: Aquest article és una crònica periodística d'anàlisi i d'opinió, elaborada a partir d'una investigació pròpia. Per la seva naturalesa, conté elements subjectius derivats de la interpretació dels fets documentats, buscant obrir un debat crític sobre la política municipal.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
