A Teleolesa, sempre hem cregut que el periodisme és un camí que cal recórrer amb els ulls ben oberts, navegant per la història sense por d’enfrontar-nos a les ombres del passat, especialment quan aquestes ombres pertanyen a figures públiques que tenen la responsabilitat de representar-nos a tots. Avui us presentem una crònica que no és només una mirada al passat, sinó un intent de comprendre com les paraules i les accions d’una regidora poden impactar en la confiança que la ciutadania diposita en els seus representants. Parlem de Laia Montes Porta, tercera tinenta d’alcaldia d’Olesa de Montserrat i regidora de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, una dona que, pel seu càrrec, hauria de ser un far de diversitat i inclusió. No obstant això, les publicacions del seu antic compte de Twitter (@layukzz), recuperades pel nostre equip, revelen una faceta que sembla contradir aquesta missió. Aquests tuits, escrits entre el 2021 i el 2022, mostren un llenguatge dur, ofensiu i, en molts casos, extremista, que qüestiona la capacitat de Laia Montes per representar a tothom, tal com exigeix el seu rol públic. Com a mitjà compromès amb la fiscalització del poder, ens preguntem: com pot una regidora que hauria de defensar la diversitat i la igualtat utilitzar un llenguatge que fereix i exclou? Aquesta crònica busca respostes, amb la profunditat i el rigor que mereix, però també amb la proximitat i l’humanitat que ens caracteritzen.
Un passat que no s’esborra: Les paraules de Laia Montes
Els tuits recuperats cobreixen un any i mig de reflexions personals, des del 2021 fins al 2022, i toquen temes profunds i complexos: la Llei Trans, el treball sexual, el gènere, les relacions de poder. Però més enllà del contingut, el que crida l’atenció és el to: sovint mordaç, amb insults i menyspreus que no només qüestionen idees, sinó que ataquen persones i col·lectius sencers. Aquest llenguatge no només és inadequat per a una figura pública, sinó que també posa en dubte la capacitat de Laia Montes per exercir un càrrec que exigeix empatia, respecte i una visió inclusiva de la societat.
Un dels exemples més clars és el tuit del 18 de juliol de 2021: “Està aquest personatge unineuronal afirmant que el gènere que ens oprimeix és una qüestió biològica?”. El missatge era una resposta a Juan Carlos Monedero, que parlava de la “matria” com a alternativa a la “patria”. Podem entendre que Laia volgués criticar una visió simplista del gènere, però el terme “unineuronal” és un insult gratuït que no aporta res al debat i només serveix per deshumanitzar l’altre. Aquest tipus de llenguatge no només tanca qualsevol possibilitat de diàleg, sinó que també mostra una falta de respecte profundament preocupant.
Un altre missatge, del 26 de juny de 2021, aborda la qüestió del gènere amb una duresa encara més gran: “El sexo es algo material y tangible, el género una herramienta de opresión. Decir que el género fluye es borrar la violencia que sufrimos las mujeres. El problema que tenéis todos estos colectivos queer guayistas es que no conceptualizáis bien. Una misoginia purpurinosa preciosa”. Aquestes paraules no només qüestionen la fluïdesa de gènere —un concepte fonamental per a moltes persones trans i no binàries—, sinó que ho fan amb un to despectiu que menysprea els col·lectius queer, anomenant-los “guayistas” i acusant-los de misogínia. Aquest llenguatge no només és ofensiu, sinó que també ignora les dècades de lluita d’aquests col·lectius per ser reconeguts i respectats. Segons un estudi de l’Observatori contra l’Homofòbia de Catalunya, el 2023 es van registrar 303 incidents de discriminació contra persones LGTBIQ+ a Catalunya, un 27,5% més que l’any anterior, una xifra que evidencia la vulnerabilitat d’aquests col·lectius i la importància de tenir representants que els defensin, no que els ataquen.
El 14 de juny de 2022, Laia va publicar un tuit sobre el treball sexual: “Les denominades ‘Trabajadoras sexuales de trata’ per alguna anima pseudo-anticapitalista que no acaba d’entendre la lingüística materialista. Ni tampoc la relació entre el llenguatge i les experiències que el confeccionen. No tenen ni ètica ni moral contra el capital #Abolició”. Aquí, Laia defensa una postura abolicionista, veient el treball sexual com una forma d’opressió. Tot i que és una visió legítima, el seu llenguatge —amb expressions com “ànima pseudo-anticapitalista” o “no tenen ni ètica ni moral”— és un atac directe a aquells que defensen la despenalització del treball sexual. Aquest to no només és inadequat, sinó que també ignora les veus de moltes treballadores sexuals que, segons organitzacions com Amnistía Internacional, demanen la despenalització per protegir els seus drets humans i viure amb més seguretat. Un informe d’Amnistía del 2016 conclou que la despenalització és la millor manera de combatre l’estigma i la violència contra les treballadores sexuals, una realitat que les paraules de Laia semblen passar per alt.
Crítiques a Bloc Olesà CUP per la presència de Laia Montes Porta
Els tuits de Laia Montes, amb el seu llenguatge cru i les seves postures contundents, no han passat desapercebuts. I és que aquestes declaracions han aixecat una onada de crítiques que apunten directament a Bloc Olesà CUP, la formació que ha decidit comptar amb ella com a regidora. Per a molts, hi ha un contrast incòmode entre els valors d’inclusió i diversitat que el partit defensa i la ideologia de la regidora, que ha estat rebut com un cop dur per part de la comunitat LGTBIQ+ i altres veus feministes.
A les xarxes, el malestar s’ha fet evident. Usuaris transexuals han expressat obertament el seu rebuig, qualificant la regidora de “TERFA de manual” i demanant accions clares a Bloc Olesà CUP. Com pot una formació mantenir la seva imatge de lluita social quan les paraules d’una de les seves figures públiques generen tanta controvèrsia? Aquesta és una qüestió que va més enllà de la política local i toca un nervi sensible: la necessitat de coherència entre el que es diu i el que es fa.
És una vergonya que la @CUPBaixLlo @cupolesa permeti que @layukzz una TERFA de manual estigui a les seves llistes. Hauria d'estar expulsada per discurs d'odi i anar en contra de la nostra lluita.
— Noa (ella/elli) 🏳️⚧️ 🚩 (@Noah_cuir) April 29, 2023
Els drets trans són drets humans! 🏳️⚧️🏳️🌈✊🏽🔥 https://t.co/0HcG0HhS0x pic.twitter.com/HyxdelNhnF
Els homes també pateixen
El 21 de juliol de 2021, un altre tuit aborda les relacions entre homes i dones: “Llàmemne especista pues.”, fent referència a un tuit d’un usuari que deia “Estoy en contra de que los hombres inviten en las citas y soy especista según vuestros ‘argumentos’, bloqueadme si lo consideráis oportuno […]”. Aquest comentari, que potser pretenia ser irònic, acaba sent una generalització que pot fer sentir molts homes com si fossin jutjats pel simple fet de ser-ho. Segons una enquesta del CIS del 2024, el 44% dels homes espanyols senten que estan discriminats davant els estàndards del feminisme, i segons un informe de la FAD-CRS sobre masculinitats juvenils publicat el 2022, el 47% dels homes joves i el 37% de les dones a Espanya consideren que els homes estan desprotegits davant les denúncies falses, unes dades que mostren un malestar creixent i la necessitat urgent de construir un feminisme realment inclusiu, capaç de generar aliances i no rebuigs. I és que els homes també pateixen problemàtiques específiques i profundes que sovint queden invisibilitzades o trivialitzades en el debat públic.
Entre aquestes realitats, hi ha les pressions constants per encarnar una masculinitat hegemònica —freda, competitiva, dominant i emocionalment inaccessible— que sovint deriva en dificultats per expressar sentiments, gestionar el dolor emocional o demanar ajuda. Aquest model contribueix a l’aïllament afectiu, a la manca de vincles sòlids i a una pitjor salut mental. No és casualitat, doncs, que els homes representin gairebé el 75% de les morts per suïcidi a Espanya, segons dades de l’INE, una xifra alarmant que no pot ser ignorada.
Diga’m que ets una terf sense dir-me que ets una terf 🤡 ah i gràcies per trobar sentit a la meva vida, deu ser que la causa de tots els mals es que odiem les dones 😂 en fi
— Энрик 🇵🇸🇾🇪🇨🇩🇱🇧 (@Bootyfarrah97) August 13, 2022
El llenguatge de Laia, lluny d’obrir un diàleg necessari, sembla tancar-lo amb una confrontació innecessària que pot reforçar el sentiment de rebuig en aquells homes que, tot i voler sumar-se a la lluita per la igualtat, es troben constantment qüestionats o exclosos. Si volem avançar cap a una societat més justa, cal reconèixer que les desigualtats no només afecten les dones, sinó que el sistema també genera danys profunds en els homes, i que només des de la comprensió mútua es podrà construir un veritable canvi col·lectiu.
Laia i la comunitat queer
El 6 de novembre de 2021, Laia va escriure: “Aviat si algun dia d’aquests en comptes d’estudiar els dogmes queer s’estudia la llei i para de prendre’ns per tontes a totes les dones”. Aquest missatge, en resposta a un debat sobre la llei de reproducció assistida, utilitza un to despectiu per criticar les polítiques trans, amb expressions com “dogmes queer” i “prendre’ns per tontes” que no només són ofensives, sinó que també reflecteixen una visió estreta del gènere. Segons un informe de la FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals) del 2023, el 54% de les persones trans a Espanya han patit discriminació en l’accés a serveis sanitaris, una realitat que mostra la importància de polítiques inclusives. El llenguatge de Laia no només ignora aquestes dades, sinó que també pot fer sentir excloses les persones trans, un col·lectiu que hauria de ser protegit pel seu càrrec.
La Llei Trans: un avenç amb ombres
La Llei Trans, aprovada el 2023, va ser un pas històric per a la comunitat trans a Espanya. Permet a les persones trans majors de 16 anys canviar el seu nom i sexe legal sense haver de passar per proves mèdiques o psicològiques. No obstant això, la llei també ha generat debat. Algunes veus, especialment des del feminisme radical, han expressat preocupacions sobre possibles abusos, com ara homes que podrien canviar-se de sexe per accedir a espais reservats a dones. Tot i que aquestes preocupacions han de ser considerades, les dades mostren que els casos d’abús són extremadament rars: segons la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, de les gairebé 6.000 sol·licituds de canvi de gènere presentades des de l’entrada en vigor de la llei trans, només es van detectar anomalies en 85 casos, el que representa aproximadament un 1,4% del total. Malgrat això, el tuit de Laia del 6 de novembre de 2021 sembla alinear-se amb aquestes preocupacions, però amb un to que no només és crític, sinó també despectiu, cosa que dificulta qualsevol debat constructiu.
El terme TERF: una etiqueta que polaritza
El terme TERF (Feminista Radical Trans-Excloent) és un dels més controvertits en els debats sobre gènere. Fa referència a un corrent feminista que defensa que només les persones assignades dones al néixer poden ser considerades dones, argumentant que les experiències de les dones trans són diferents. Aquesta visió, arrelada en el feminisme dels anys 70, ha estat criticada per excloure les dones trans. I és que segons un estudi de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), les agressions a persones trans a Catalunya van augmentar un 38,1% l’any 2022, passant de 42 a 57 casos, amb una incidència particular sobre dones trans i persones no binàries. Tot i que algunes feministes defensen aquesta postura com una manera de protegir espais segurs per a dones nascudes com a tals, la realitat és que aquest discurs pot perpetuar l’exclusió i la transfòbia. Els tuits de Laia, amb el seu to despectiu cap als col·lectius queer i trans, podrien fer pensar en aquesta etiqueta, però el que és inqüestionable és que el seu llenguatge no contribueix a un debat obert i respectuós.
Treball sexual: una visió extremista que ignora veus
La postura abolicionista de Laia sobre el treball sexual, expressada en el tuit del 14 de juny de 2022, és clara: veu aquesta pràctica com una forma d’explotació que cal erradicar. Aquesta visió, compartida per molts sectors feministes, contrasta amb la d’organitzacions com Amnistía Internacional o l’Organització Mundial de la Salut, que defensen la despenalització com a via per protegir els drets humans de les treballadores sexuals. El llenguatge de Laia, però, no només és abolicionista, sinó també despectiu cap a aquells que defensen postures diferents, cosa que tanca qualsevol possibilitat de diàleg i ignora les veus de les pròpies treballadores sexuals, moltes de les quals demanen ser escoltades, no jutjades.
La responsabilitat d’un càrrec públic: representar a tothom
Ser regidora de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ no és només un títol; és una responsabilitat cap a tota la ciutadania. Laia Montes rep un sou públic de 15.786,26 € anuals, diners que surten dels impostos de tots els olesans, independentment de la seva identitat de gènere, orientació sexual o ideologia. Això significa que ha de representar a tothom, no només a una part. Les seves paraules, però, semblen defensar una visió extremista que exclou i ataca col·lectius sencers, cosa que és profundament inadequada per a una figura pública. A Teleolesa creiem que els representants han de ser ponts, no muralles, i que el seu llenguatge ha de reflectir respecte i inclusió, no insults ni menyspreus.
Un compte esborrat: El silenci del passat
Quan els tuits de Laia van començar a circular, el seu compte de X va desaparèixer. És un gest que pot semblar un intent d’esborrar el passat, però les paraules, un cop dites, no s’esvaeixen tan fàcilment. A Teleolesa hem recuperat aquests missatges perquè creiem que la ciutadania té dret a saber. No ho fem per assenyalar, sinó per demanar transparència. Una figura pública com Laia Montes ha de donar explicacions, no amagar-se.
La seva veu, la nostra espera
Com a periodistes, hem intentat parlar amb Laia. Li vam escriure, li vam preguntar si encara pensa el mateix, si ha canviat, si volia dir alguna cosa. Però fins avui, no hem rebut resposta. Aquest silenci no ajuda a aclarir res; només deixa més preguntes. Volem entendre la seva història, el seu camí, però necessitem que ella també vulgui parlar.
Una invitació al diàleg
Aquesta crònica no és un judici; és una invitació. Una invitació a parlar, a reflexionar, a construir ponts. Laia Montes té dret a tenir opinions, però com a regidora, les seves paraules tenen un pes especial. Poden aixecar o poden ferir. Nosaltres, des de Teleolesa, volem obrir aquest espai de diàleg. Volem que ella expliqui la seva veritat, que la ciutadania pugui entendre i debatre.
Aquesta història ens recorda que els càrrecs públics són més que un títol; són una responsabilitat cap a les persones. Les paraules de Laia Montes ens han fet pensar, qüestionar, sentir. Però també ens han recordat la importància de la transparència, de donar la cara. No sabem si Laia ha canviat, si avui defensaria les mateixes idees o si té una explicació per compartir. El que sí sabem és que Olesa mereix saber-ho. I nosaltres, com a periodistes, seguirem treballant perquè la informació sigui el camí cap a un futur més just.
