Els comptes de l’Escola Municipal de Música (EMMOM) mostren una realitat financera complexa que, fins al moment, sembla difícil de sostenir sense una forta injecció de diners públics. Segons les dades als quals ha tingut accés aquest mitjà, el servei preveu un dèficit de 498.494,79 euros. Una xifra contundent que sorgeix de la diferència abismal entre el cost real de mantenir l’escola oberta i el que finalment s’ingressa per la via de les famílies i altres subvencions.
I és que, en analitzar les partides amb lupa, el desequilibri és estructural. El cost total de les despeses s’enfila fins als 766.110,42 euros, una quantitat que contrasta vivament amb els ingressos totals previstos, que es queden en 267.615,63 euros. D’aquesta manera, el consistori ha d’assumir gairebé mig milió d’euros per cobrir la diferència i garantir que la música continuï sonant a les aules.
Un cost de personal desproporcionat
El capítol de personal s’endú la part del lleó del pressupost. Segons relata l’informe econòmic, 701.504,38 euros es destinen exclusivament a pagar nòmines i costos laborals. Aquesta xifra representa més del 91% de la despesa total, deixant un marge molt estret per a inversions o despeses de béns corrents i serveis, que tot just superen els 28.000 euros.
Si bé és cert que en l’àmbit de l’educació musical la despesa en capital humà acostuma a ser elevada —la mitjana de la província se situa al voltant del 92% segons estudis recents de la Diputació—, la relació entre el que costa el professorat i el que s’ingressa per quotes és el que fa saltar les alarmes. Les famílies aporten, a través de matrícules i quotes anuals, una previsió de 187.993,90 euros. Això significa que els usuaris directes del servei només cobreixen, aproximadament, el 26% del cost real de les nòmines dels seus professors.
Sigui com sigui, la pressió sobre les arques municipals és màxima, ja que les subvencions externes (xifrades en 79.621,73 euros) tampoc no aconsegueixen alleugerir prou la càrrega.
Dubtes sobre l’eficiència de la subvenció
Un altre aspecte que crida l’atenció de l’informe és la relació d’alumnes. El centre compta amb 284 alumnes totals, dels quals, pel que sembla, una part significativa (61) són de curta durada. No obstant això, el document especifica una dada sorprenent: “Subvencionats: 20”.
Aquesta xifra tan baixa de “subvencionats” en un univers de gairebé 300 estudiants planteja interrogants sobre com s’està aplicant la tarifació social o les ajudes. D’altra banda, si dividim el dèficit total (498.000 €) entre el nombre d’alumnes, el cost “invisible” que assumeix l’Ajuntament per cada estudiant —sigui de llarga o curta durada— s’acosta als 1.750 euros anuals per cap, al marge del que ja paguen les famílies.
Uns preus que no cobreixen el servei
Davant d’aquest escenari, l’estructura de preus per al curs 2025-2026 intenta posar ordre, encara que no sembla suficient per tapar el forat. Les quotes aprovades estableixen una matrícula de 61,80 euros i mensualitats que oscil·len considerablement segons l’itinerari. Per exemple, un alumne de “Música i Arts” o que triï itinerari paga 82,40 euros al mes, mentre que programes més lleugers com “Música en grup” costen 25,75 euros mensuals.
A més, s’han definit quotes reduïdes (tarifació social) que poden arribar a rebaixar el cost fins a un 65% per a les rendes més baixes, deixant la quota mensual en uns 28,84 euros per als itineraris complets en els casos de màxima bonificació.
Aquest sistema de preus, tot i ser inclusiu, tensa encara més la corda dels ingressos. Amb uns costos fixos de personal que no paren de créixer i uns ingressos que depenen de quotes molt ajustades, l’Escola de Música es troba en una cruïlla financera. El model actual garanteix l’accés, sí, però ho fa a costa d’un dèficit de mig milió d’euros que, tard o d’hora, haurà de ser revisat si es vol garantir la viabilitat futura del servei sense hipotecar altres partides municipals.
NOTA: Aquest article és una crònica periodística d'anàlisi i d'opinió, elaborada a partir d'una investigació pròpia i de fonts públiques. Per la seva naturalesa, conté elements subjectius derivats de la interpretació dels fets documentats.
Ajuda'ns a continuar fent periodisme independent
Recolza la nostra feina i contribueix a que puguem continuar oferint informació de forma gratuïta
Fes la teva aportació
